La Plataforma Salvem el Litoral – STOP Patmore va celebrar ahir a Benissa la seva segona reunió pública, després de la trobada inicial al Aula de la Mar en La Fustera que va marcar el naixement del moviment ciutadà.
La presència d' veïns del municipi, residents europeus de diverses nacionalitats y representants dels grups municipals de l'oposició (Reiniciem, Compromís y CIBE), va mostrar la preocupació i la indignació comú davant l'avenç del projecte urbanístic Patmore, impulsat per la mercantil Benissa Natura i recolzat per l'alcalde Arturo Poquet (PP).
Indignació, preocupació i un clam unànime
La reunió va estar marcada per una profunda sensació d'alarma col·lectiva. Les persones assistents van coincidir a denunciar amb fermesa les conseqüències ambientals, hídriques, socials i paisatgístiques de enorme gravetat que comportaria el projecte.
Es va reiterar la necessitat urgent d'involucrar a organismes europeus davant la magnitud del risc i es va insistir que no es pot concedir cap llicència sense una avaluació mediambiental exhaustiva, una cosa que consideren un requisit ineludible.
Veus de residents procedents de diferents països van posar l'accent a la escassetat crítica d'aigua, advertint que fins i tot en regions europees més humides com Alemanya ja no se sostenen projectes basats en piscines privades y consum massiu de recursos, per la qual cosa van qualificar la proposta com «una barbaritat».
La ciutadania va recordar que la zona en pateix una pressió hídrica extrema a causa de la proliferació de segones residències i habitatges que romanen buides durant tot l'any, mentre es multipliquen infraestructures privades sobredimensionades per a un territori a sequera estructural. També van recordar que el projecte no respon a cap tipus d'interès general per mitigar el problema del accés a l'habitatge dels joves i les famílies de Benissa ja que es tracta d'un complex de luxe que romandrà tancat durant tot l'any en una zona on durant l'hivern la gran part de les cases ja són buides.
També es va subratllar la necessitat d'activar immediatament mecanismes de mobilització social, Inclosa la recollida de signatures, per frenar un projecte que es percep com lesiu per a l'interès general.
Durant la trobada, es va alertar a més de la opacitat administrativa que envolta l'expedient, denunciant que s'han sol·licitat reiteradament a l'alcalde els documents relacionats amb Patmore sense rebre resposta.
Es va recordar que la legislació de costes prohibeix expressament construir la distància prevista pel projecte, i es va advertir que el que està en joc transcendeix allò urbanístic: «es converteix en un símbol del que passa quan les garanties democràtiques es veuen afeblides». La ciutadania va remarcar que existeixen mecanismes legals -inclosa la iniciativa popular amb tot just 900 firmes— capaços de forçar canvis administratius si l'Ajuntament continua ignorant la normativa vigent.
Tres veus polítiques
Reiniciem, Compromís y CIBE: tres veus polítiques, un mateix missatge
Els portaveus dels tres grups municipals que, juntament amb el PSPV, conformen la oposició van intervenir deixant clara la seva postura: la llicència es pot denegar, és legal fer-ho i PP està tractant de justificar una operació especulativa sense precedents.
Juan Carlos Mut (Reiniciem) va afirmar: «Tot el que està fent el PP busca justificar que es doni la llicència. Hem demanat informes rigorosos que tinguen en compte totes les consideracions mediambientals i de normativa europea i les nostres peticions han estat absolutament ignorades. A l'últim ple també demanem una sol·licitud al Ministeri de Medi Ambient perquè es pronunciés sobre això, del que no hem tingut cap resposta. És incomprensible. Arriba al punt que els muntatges del projecte de l'empresa ensenyen verd a zones que no existeixen per tapar que tot és ciment. No permetrem que es regali el nostre litoral a interessos privats».
Mari Carmen Ronda (Compromís) va recordar: «Tenim instruments legals i la força política per aturar aquesta barbàrie. El PP ha buscat informes a mida per concedir la llicència, mentint sobre indemnitzacions milionàries. No és cert. El terreny no compleix el Planejament, ha perdut drets urbanístics i està protegit pel Pla Especial del Litoral. No ens hem cansat ni ens cansarem. Apel·lem al sentit comú ia la ciutadania: aquest patrimoni és vostre, defensem-lo junts».
Ronda va afegir: «Han passat tots els terminis que hi ha hagut i per haver-hi, s'han sobrepassat i tot i així aquesta empresa segueix pagant i va ingressant diners a l'ajuntament. Tenim dubtes seriosos de fins a quin punt una administració pública pot rebre uns diners d'una empresa privada que no respon a cap petició.».
Isidoro Mollá (CIBE) va insistir: «És una autèntica desgràcia que cada cop que el PP governa a Benissa tornin les operacions especulatives. Estem davant d'una barbaritat que cap govern, ni tan sols predemocràtic, es va atrevir a plantejar. La ciutadania ha de prendre les regnes. Si cal, convocarem una gran manifestació. Hi ha massa en joc per permetre que quatre es folrin a costa del patrimoni de tots».
A la reunió també es va llançar una advertència legal rotunda:«Si l'alcalde atorga la llicència ignorant els informes que n'avalen la denegació, acudirem a la Fiscalia per un presumpte delicte de prevaricació. És un projecte purament especulatiu de més de 130 milions d?euros. Hi ha alternatives públiques d‟interès general que l‟Ajuntament ni tan sols ha contemplat. Si Poquet hagués volgut protegir la zona hauria anat al Govern central ia la Unió Europea. No ho ha fet perquè no ho vol fer».
Aquesta segona assemblea confirma l' creixement accelerat de la Plataforma Salvem el Litoral – STOP Patmore, que ja prepara noves accions, Incloent una gran mobilització ciutadana, recollida de signatures e intervencions davant administracions autonòmiques, estatals y europees.
La plataforma recorda que el Tossal de l'Asprar —entre la Cala Pinets i la Cala de la Llobella— constitueix el últim tram verd sense urbanitzar del litoral de Benissa, un enclavament amb valors ambientals, paisatgístics y geològics únics.
«La costa de Benissa no és a la venda»
La Plataforma conclou: «El litoral és el principal actiu de Benissa. La seva destrucció no és inevitable: és una decisió política que es pot i cal revertir. El futur del nostre municipi i de les nostres generacions en depèn».
