La situació de l'abastament d'aigua potable a la Vall de Laguar continua generant un malestar creixent entre els veïns. El problema, que ja va provocar protestes durant 2025 i al començament de 2026, ha tornat a situar-se al centre del debat després de difondre's el vídeo enviat per un resident del municipi aquest mateix 5 de març, en què s'observa aigua de color marró sortint directament de l'aixeta d'una cuina.
El veí va acompanyar les imatges amb un missatge en què denuncia el deteriorament de la situació i expressa el cansament acumulat entre la població. «No es pot viure ja més així, això és un malson des de fa un any llarg», afirma.
Segons explica, el problema s?arrossega des de fa més d?un any, període en què es va executar una actuació destinada precisament a resoldre les dificultats del subministrament.
Crítiques pel cost de la planta de filtratge
Un dels punts que més crítiques genera entre la població és la inversió realitzada per intentar solucionar el problema. La instal·lació d'una planta de filtratge de l'aigua, contractada i finançada per la Diputació d'Alacant, va suposar una inversió que va superar els 600.000 euros.
El veí que va difondre el vídeo sosté que la despesa fins i tot hauria superat àmpliament la previsió inicial. «Es van gastar més de 500 mil euros, gairebé doblant el pressupost del inicialment pressupostat», afirma al seu missatge.
Tot i la inversió, els residents asseguren que el resultat no ha estat l'esperat. Segons denuncien, la qualitat de l'aigua no només no ha millorat, sinó que en alguns moments consideren que és «pitjor que mai», cosa que ha incrementat la desconfiança cap a la gestió del projecte.
Una situació que s'agreuja cada cop que plou
Lorigen del problema està relacionat amb els episodis de pluja, que provoquen que la captació d'aigua arrossegueu terra i sediments cap a la xarxa d'abastament, generant episodis de forta terbolesa.
Aquesta situació resulta especialment cridanera per a molts veïns perquè la Vall de Laguar ha estat històricament un important reservori hídric de la Marina Alta, arribant a abastir altres municipis de la comarca.
Les queixes veïnals de principis d'any ja van descriure l'escenari com impropi d'una societat desenvolupada, ja que, segons denuncien, hi ha moments en què l'aigua de l'aixeta no resulta apta per cuinar, banyar-se o fer tasques bàsiques d'higiene amb normalitat.
La persistència del problema ja va obligar al Ajuntament de la Vall de Laguar a contractar un camió cisterna al gener per proveir d'aigua potable els veïns a diferents punts del terme municipal per garantir l'accés al subministrament.
Veïns parlen d'auditories i exigeixen explicacions
Al seu missatge, el resident que va difondre el vídeo també assegura que hi ha investigacions en marxa per aclarir el que ha passat amb la planta de filtrat. 'Almenys hi ha una auditoria en marxa des de l'Ajuntament per demanar explicacions. I possiblement una altra paral·lela… això fa molt mala olor», assenyala.
El veí també dirigeix crítiques a la Diputació d'Alacant per la gestió del projecte i per la situació actual del subministrament. «Diputació d'Alacant està maniobrant molt malament envers els nostres ciutadans, ja que aquí no hi ha qui pugui cuinar o banyar-se o endreçar-se mínimament a gust», Afegeix.
La Diputació atribueix el problema a la complexitat tècnica del sistema
Davant les crítiques, la Diputació d'Alacant va defensar al gener que fa temps que treballa junt al'Ajuntament per trobar una solució al problema de l'abastament.
La vicepresidenta primera i diputada de Cicle Hídric, Ana Serna, va assegurar llavors que les dificultats es deuen a «l'extraordinària complexitat tècnica de la captació i del tractament del recurs disponible».
Segons va detallar, la captació del pou Llucifer presenta un comportament hidrogeològic singular, amb pics de terbolesa extremadament elevats després d'episodis de pluja, que es poden multiplicar en molt poc temps i superar àmpliament els valors habituals en captacions convencionals.
Estudis tècnics per adaptar la planta de tractament
La Diputació va assenyalar llavors que durant els darrers mesos es van realitzar anàlisis tècniques, seguiment del comportament de la captació i avaluació de diferents alternatives de millora per identificar correctament l'origen del problema.
Entre les possibles solucions que s'estaven estudiant es troba modificar la instal·lació per augmentar els temps de floculació i decantació de la matèria en suspensió abans del filtratge, la qual cosa permetria que la planta pugui operar amb més marge de seguretat en episodis d'alta terbolesa.
Des de la institució provincial van sostindre que la prudència aplicada en aquest procés respon a la necessitat de evitar decisions precipitades en un sistema especialment complex, ja que una solució mal dimensionada podria fins i tot agreujar la situació.
