La Muntanyeta Verda va albergar la primera gran població de caràcter urbà de les Valls de Pego. Així ho conclou l'estudi realitzat pel Institut Universitari de Recerca a Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant. Es tracta d'un poblat protohistòric datat entre els segles VII i VI a. C. que es va assentar a la Muntanyeta per la seva caràcter estratègic: un enclavament elevat a mode d'illot a l'extrem nord de la marjal, des d'on es disposava d'un control visual de l'entorn immillorable.
El primer gran assentament urbà de les Valls
En aquest enclavament, concretament al jaciment del Pla, s'han localitzat vestigis que confirmen la presència humana al final de la prehistòria, especialment durant la Edat del Ferro Antic. Destaca l'existència d'una potent muralla construïda amb grans blocs de pedra calcària, De més de un metre d'amplada, lleugerament retallats de forma quadrangular. Aquesta estructura defensiva abastava al voltant de quatre hectàrees, ocupant pràcticament tota la superfície de la Muntanyeta Verda.
Segons els experts, en aquest recinte se'n resguardava una comunitat de gran rellevància per al territori, fins al punt de considerar-se el primer poblat d'importància de la zona de Pego i les Valls, amb una extensió dues vegades més gran que el Pego fundacional del segle XIII.
Comerç, destrucció i un enclavament clau per entendre el passat
Junt a la muralla, s'han trobat materials ceràmics en superfície que permeten datar l'inici de l'ocupació, com ceràmiques fetes a mà y àmfores fenícies procedents de la costa andalusa. Aquestes troballes, segons els especialistes, evidencien l'existència de intercanvis comercials amb els fenicis.
Així mateix, s'han identificat restes de toves i construccions de fang sotmeses a altes temperatures, cosa que porta els investigadors a pensar que l'enclavament va poder patir una destrucció violenta, probablement com a conseqüència d'un atac, una cosa habitual en aquest període històric. Els estudis indiquen que l'assentament va ser abandonat cap al 500 a. C. i que, posteriorment, entre els segles I i II, abans de la conquesta romana, la zona va tornar a poblar-se i la muralla va ser reconstruïda amb grans blocs de pedra.
Per al desenvolupament d'aquest projecte, en què els tècnics han treballat durant més d'un mes des del seu inici el passat mes de novembre, s'han aplicat tècniques de teledetecció que han permès eliminar la vegetació superficial i observar amb claredat les restes arqueològiques. Els investigadors subratllen que els descobriments realitzats a la Muntanyeta Verda «canvien la Història de la zona» i afegeixen que Estem parlant dels orígens d'un poble, més gran que l'assentament d'Ambra., destacant a més el enorme potencial que encara presenta el jaciment.
La regidora de memòria Històrica, Laura Castellà, ha valorat la troballa assenyalant que «aquest descobriment a la Muntanyeta Verda suposa un pas fonamental per comprendre els nostres orígens com a comunitat». Castellà ha subratllat que «parlar d'un poblat urbà del segle VII aC C. és parlar de la memòria més antiga de Pego i Les Valls» i ha recordat la responsabilitat de protegir, estudiar i difondre aquest llegat. Segons la seva opinió, les troballes confirmen que el territori ja va ser un centre estratègic i social de rellevància molt abans de la fundació medieval de Pego, un coneixement que contribueix a reforçar la identitat col·lectiva ia valorar el patrimoni heretat.
