L'arquitecta responsable de la rehabilitació del nou Ajuntament de Benissa, Reme Giner, va aprofitar l'acte inaugural de l'edifici per explicar-ne els criteris tècnics, arquitectònics i patrimonials que han guiat la transformació de les antigues Escoles Graduades a la nova seu consistorial.
La seva intervenció va permetre conèixer detalladament una actuació que ha perseguit un objectiu tan ambiciós com complex: adaptar un edifici històric a les necessitats d'una administració moderna sense renunciar a l'essència que l'ha convertit en un dels immobles més reconeixibles i estimats del municipi.
L'explicació de Giner va estar acompanyada per un recorregut per la Història de l'immoble, els desafiaments constructius trobats durant l'obra i les solucions adoptades per garantir-ne la conservació futura.
Un edifici concebut per a les persones
L'arquitecta va recordar que les antigues Escoles Graduades van néixer a la dècada de 1920 com una de les primeres escoles públiques de la Marina Alta, en una època en què la educació representava una aposta pel progrés i la modernitat. La construcció de l'edifici va suposar, a més, un important esforç col·lectiu. Segons va recordar, el mateix poble de Benissa va impulsar préstecs locals per fer possible una infraestructura educativa que acabaria marcant diverses generacions.
Des de l'origen, va explicar Giner, l'immoble va ser dissenyat amb criteris avançats pel seu temps, prioritzant l'entrada de llum natural, la ventilació, els espais amplis i la relació amb l'exterior. L'arquitecta va resumir aquesta filosofia amb una frase que va esdevenir una de les idees centrals de la seva intervenció: «Era una arquitectura pensada per a les persones».
Amb el pas de les dècades, l'edifici es va anar adaptant a noves funcions. A més d'escola, va acollir una acadèmia, l'escola de música i diversos usos culturals i socials. «Probablement això és el que explica que continuï tan present dins la memòria col·lectiva de Benissa. Perquè mai no ha deixat de formar part de la vida pública del poble», va assenyalar.
Una rehabilitació plantejada des de la conservació i l'adaptació
L?arquitecta va explicar que tota la intervenció va partir d?una senzilla premissa: «Respectar la memòria del lloc i, alhora, preparar-lo per al futur». L'objectiu no era reconstruir artificialment el passat ni convertir l'edifici en una peça estàtica, sinó conservar-ne l'essència per garantir-ne la continuïtat com a espai viu i útil per a la ciutadania.
L‟actuació es va desenvolupar mitjançant un procés progressiu de recuperació estructural que va començar pels elements més essencials de l‟immoble. Quan van arrancar els treballs, un dels problemes detectats principals era l'entrada d'aigua a través de la coberta. Per això, la primera fase de la intervenció va consistir en la substitució completa de la teulada.
Posteriorment es van reforçar les encavallades de fusta i les bigues metàl·liques dels forjats, mentre que en una fase posterior es va actuar sobre la base de l'edifici mitjançant l'execució d'una solera nova impermeabilitzada i aïllada.
L'estructura històrica continua visible a l'interior
Un dels aspectes més característics del projecte ha estat la voluntat de mantindre visibles els principals elements constructius originals. L´actuació ha conservat a la vista les encavallades de fusta, els forjats metàl·lics i els murs de maçoneria que formen part de l´estructura històrica de l´edifici.
Segons va explicar Giner, la intenció era preservar aquest esquelet històric i convertir-lo en el suport capaç d?acollir una arquitectura contemporània adaptada als nous usos administratius. Per fer-ho, un cop consolidada l'estructura original, es van incorporar nous elements destinats a resoldre les necessitats actuals de climatització, il·luminació i condicionament acústic.
L'arquitecta va explicar que aquests nous recursos es van plantejar com a elements «flotants», capaços d'integrar-se a l'edifici sense amagar-ne la identitat històrica. També es van eliminar falsos sostres i divisions interiors que ocultaven les dimensions originals dels espais, permetent recuperar la percepció d'amplitud que caracteritzava l'immoble els primers anys de vida. «La voluntat era que, en entrar a l'edifici, es poguera percebre visualment la grandesa dels espais originals», va destacar.
Un diàleg entre patrimoni i arquitectura contemporània
Lluny d'apostar per reproduccions historicistes o solucions que amaguessin l'evolució de l'edifici, el projecte ha buscat establir una clara relació entre els elements històrics i les noves incorporacions. «Les intervencions noves no intenten imitar el passat. Dialoguen amb ell», va afirmar Giner.
Aquesta filosofia s'aprecia en diferents punts de l'immoble on els nous elements arquitectònics es diferencien clarament dels originals, però s'integren respectant la lectura històrica del conjunt. La rehabilitació també ha permès recuperar un dels espais més representatius de ledifici: lescala imperial original.
Alhora, s'han incorporat nous sistemes d'accessibilitat i comunicació vertical imprescindibles per garantir el funcionament de l'immoble com a seu administrativa moderna i plenament accessible.
La transformació també s'estén a l'exterior
L?actuació no es va limitar al?edifici. Una part important del projecte es va desenvolupar a l'espai exterior, concretament a l'antic pati escolar. Durant anys aquest àmbit va ser utilitzat com a aparcament, una funció que desapareix amb la creació de la nova plaça pública María Crespo Font que acompanya l'Ajuntament.
Per a Giner, la recuperació d‟aquest espai suposa tornar a connectar l‟edifici amb la ciutadania i amb la vida quotidiana del municipi. La intervenció a la plaça segueix el mateix llenguatge arquitectònic emprat al?interior de l?immoble.
Així, davant de l'estructura històrica de l'edifici apareixen nous elements realitzats en acer corten que ajuden a organitzar l'espai urbà, incorporen il·luminació, generen zones d'ombra i aporten una escala més amable per als vianants. L'arquitecta va explicar que aquestes peces tenen forma de L i actuen com a elements ordinadors de la plaça.
Edifici i plaça, concebuts com un únic conjunt
Un dels conceptes més rexicotets durant l‟explicació de l‟arquitecta va ser la idea d‟unitat. «La voluntat era que edifici i plaça funcionessin com un únic conjunt. Connectant arquitectura, memòria i espai urbà», va afirmar.
La nova configuració permet que l'antic centre educatiu es torni a obrir cap a l'exterior i recuperi la relació històrica amb la ciutadania.
Una rehabilitació per recuperar patrimoni i memòria urbana
Giner va voler posar el focus a la dimensió patrimonial del projecte. L?arquitecta va defensar que l?actuació transcendeix la mera rehabilitació arquitectònica per convertir-se en una recuperació de la memòria urbana de Benissa. «Aquest projecte no només tracta de rehabilitar un edifici. Tracta també de recuperar un espai col·lectiu i una part de la memòria urbana de Benissa», va assenyalar.
«Continua sent, en essència, allò que sempre ha estat: un edifici públic al servei de les persones». Giner va concloure reconeixent el component personal que ha tingut la intervenció per a ella com a benissera i antiga alumna del centre. "Ha estat també una manera de retornar a Benissa una part del seu patrimoni i de la seva memòria", va concloure.
