OPINIÓ | Pilar Cabrera Bertomeu, regidora del Grup Municipal Popular Calp
Escric aquestes línies amb un nus a la gola i una indignació que em costa contindre. Hi ha decisions polítiques que es prenen des d'un despatx, però n'hi ha d'altres que s'executen sense ànima, ignorant que allò que s'esborra no és només pintura, Sinó la Història col·lectiva de Calp.
El 2018, des de les regidories de Cultura i Dinamització del Casc Antic, treballem amb tota la il·lusió en un racó del Casc Antic que fos un refugi per a la nostra memòria. La proposta va ser acollida, des del primer moment, amb sensibilitat i suport total per part de tot l'equip de govern, entenent que la millor expressió artística d'un poble és la seva història, les seves persones i les seves vivències. Així va néixer aquell «Racó dels Majors» dins de la II edició d'Art al Carrer.
No eren simples fotos. Eren 15 cares de veïns i veïnes de més de 90 anys que ens van obrir les portes de casa seva i dels seus records. Entre ells hi havia la foto del meu pare, Vicente Cabrera Ferrer, que va ser el primer a morir poc temps després.
A Josefa Ferrer Tur, Carme Cabrera Ferrer, Josefa Noguera Molines, Gerònim Belliure Herrero, Francisca Pastor Ivars, Miquel Ausina Pineda, Vicent Cabrera Ferrer, Miquel Ballesteros Escribano, Elena Asensio Atienzar, Eulàlia Planelles Tur, Teresa Femenia Femenia, Maria Tur Ivars Agulló Femenia i les seves famílies, GRÀCIES! de cor.
Amb l'ajuda de l' Fotoclub Ifach, capturem aquestes mirades que, com deia l'actriu, locutora i periodista Pepa Terrón en el seu poema, «Són elles, les seves mirades, les que esdevenen imprescindibles perquè maten l'oblit». L'historiador calpí Francesc Monjo va escriure: «Sou la pedra angular que subjecta la memòria d'un poble amb voluntat de ser«. I allí, acollint-los a tots, hi havia el Arbre de la Vida de l'artista Diny van Gerwen, qui amb un amor infinit ho va pintar i va cuidar de forma altruista fins hui. A tots ells també vull donar les GRÀCIES!.
Hui aquest arbre ha estat talat per l'actual govern. Aquestes mirades han estat encegades.
Hui, aquest mural ja no hi és. El nou equip de govern ha decidit substituir-lo per una nova proposta artística, i encara que el art sempre és benvingut, m'envaeix una profunda tristesa per les formes. S?ha fet sense un avís a les famílies, sense una paraula d?agraïment als qui durant gairebé una dècada han custodiat aquest racó. Un simple missatge del regidor Guillermo Sendra diu a la seva pàgina personal de Facebook: «Els familiars de les persones fotografiades podran retirar les fotos a la Casa de Cultura de Calp».
De veritat calia destruir per crear? Tan poc valor té per a l'actual alcaldessa i el regidor de Dinamització del Nucli Antic el llegat dels nostres avantpassats?
Encara que el temps segueixi el seu curs, alguna cosa en aquest racó ens seguirà recordant que la memòria mereix ser cuidada amb la mateixa delicadesa amb què es cuida una herència feta d'afectes.
Amb tot el respecte per a aquestes persones, i la meua admiració pel poble que els veié néixer, crec que és més ampli i obert a la resta d'habitants el nou mural.