Fa exactament un any, la província de València va viure una de les pitjors tragèdies naturals de la seua Història recent. La DANA del 29 d'octubre del 2024 va deixar darrere seu més de dos centenars de víctimes mortals, hui dia 229 persones mortes, desapareguts i pobles sencers inundats, sobretot, a l'Horta Sud i la Ribera. Aquell dimarts, el riu Magre i el barranc del Poio es van desbordar amb una violència que ningú recordava, i la imatge dels carrers convertits en torrents de fang, cotxes arrossegats i tota mena d'estris amuntegats va quedar gravada a la memòria col·lectiva.
La catàstrofe va colpejar amb especial duresa municipis de l'interior i de l'àrea metropolitana de València, deixant una empremta inesborrable a tota la Comunitat. Tot i que les localitats afectades van ser desenes i desenes: Alaquàs, Albal, Albalat de la Ribera, Alborache, Alcàsser, l'Alcúdia, Aldaia, Alfafar, Alfarb, Algemesí, Alginet, Almussafes, Alzira, Benetússer, Benicull de Xúquer, Benifaió, Carrers, Camporrobles, Carcaixent, Carlet, Castelló, Catadau, Catarroja, Caudet de les Fonts, Chera, Xest, Xiva, Xulilla, Corbera, Cullera, Dues Aigües, Favara, Fortaleny, Fuenterrobles, Gestalgar, Godelleta, Guadassuar, L'Ènova, Lbaurí, Llaurí, Lorigueta, Macastre, Manuel, Manises, Massanassa, Millars, Mislata, Montroi/Montroy, Montserrat, Paiporta, Paterna, Pedralba, Picanya, Picassent, Polinyà de Xúquer, Pobla Llarga, Quart de Poblet, Rafelguaraf, Reial, Requena, Riba, Riba Set Aigües, Cadira, Sinarques, Sollana, Sot de Chera, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tous, Turís, Utiel, València, en especial les seves pedanies del sud, com Castellar-L'Oliveral, Palmar, Forn d'Alcedo, Torre-Faitanar, El Perellonet, El Perellonet i Iàtova. Cadascun va viure dies d'angoixa, pèrdues i reconstrucció, units pel mateix denominador comú, l'aigua que ho va arrasar tot.
Però entre tanta devastació va destacar la unió de les persones que es van bolcar a ajudar les zones afectades. Des de la Marina Alta, l'ajuda va partir amb rapidesa. Bombers, policies, voluntaris, cuiners, empreses i milers de veïns es van mobilitzar per socórrer els damnificats. A un any d'aquella catàstrofe, la comarca recorda no només el dolor, sinó també l'onada de solidaritat que es va crear.
Dels primers a eixir: els bombers
El matí del 30 d'octubre, tot just unes hores després del desastre, dotze bombers dels parcs de Dénia, Benidorm, Cocentaina i Elda partien rumb a València. Amb ells, l'helicòpter Alpha 01 del Grup Especial de Rescat (GER) sobrevolava l'àrea metropolitana per evacuar persones atrapades.
L'operatiu, coordinat des del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant, va aconseguir rescatar una vintena de persones a llocs tan devastats com Riola, Torrent i Paiporta, entre elles una mare amb el nadó d'un any. Durant dies, els relleus entre dotacions van ser constants.
Ajuntaments en dol i veïns mobilitzats
La comarca sencera es va tenyir de negre en senyal de dol. Municipis com Pedreguer o Benitatxell van suspendre festes i esdeveniments de Halloween i van hissar les banderes a mig pal en senyal de condol. Els municipis de la comarca i els seus veïns es van bolcar sense pensar. Combois de Policia Local i Protecció Civil van partir amb aigua, menjar i productes bàsics donats.
Mentrestant, a la Vall de Gallinera, a Pego oa Calp, els punts de recollida d'aliments i productes d'higiene es multiplicaven. La imatge de cotxes carregats de donacions sortint cap a València es va convertir en un símbol de la unió entre comarques.
Una xarxa solidària sense precedents
Als primers dies de novembre, la Xarxa d'Alcaldes de la Marina Alta es va reunir a l'Hospital de Dénia per coordinar l'allau d'ajut que arribava des de cada municipi. "La prioritat era canalitzar els enviaments de manera efectiva", explicava l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt.
Es va crear un inventari comarcal de productes per respondre amb rapidesa a les necessitats concretes de cada poble afectat. La coordinació va permetre que tones d?ajuda arribessin a municipis com Paiporta, Alfafar, Sedaví o Catarroja, on els veïns van rebre els carregaments de queviures, roba i eines.
La cuina solidària de Gata
La solidaritat també es va cuinar. A l'obrador de Gata de Gorgos, més de 200 voluntaris i alguns dels millors cuiners de la comarca, com Sergio Box, Borja Susilla o Evarist Miralles es van posar el davantal per una causa més gran. Junt a l'organització World Central Kitchen, van preparar milers de racions diàries per als damnificats des d'un obrador, propietat de Cala Bandida, a Gata de Gorgos. Milers de menjars calents van ser enviats a Paiporta, Algemesí i altres pobles arrasats.
Policies i voluntaris
No van ser només els cossos d'emergència. Policies locals de tota la Marina Alta, des de Teulada Moraira, Benissa, El Verger o Xàbia, es van desplaçar en els seus dies lliures per col·laborar a Paiporta, Torrent o Massanassa.
«Ens guiava un veí amb moto per poder arribar al lloc de comandament perquè les carreteres estaven intransitables», recordava Miguel Ferrer, agent del Verger. El seu treball va ser muntar punts de distribució d'aigua i menjar, assistir a gent gran i atendre emergències sanitàries.
Alhora, empreses privades aportaven maquinària, col·lectius ciclistes lliuraven bicicletes per a la mobilitat dels damnificats i autobusos de voluntaris partien des de pobles com Senija o Calp amb mans disposades a netejar i ajudar.
De l'emergència a la reconstrucció
A mitjans de novembre, es va sol·licitar aturar temporalment l'enviament de material a causa de la gran quantitat de donacions acumulades. Tot i això, la Marina Alta va seguir present. A Benissa, Llíber i Murla s'organitzaven noves campanyes: material escolar, articles de neteja, mantes i calçat.
L?Ajuntament de Calp va aprovar una donació institucional de 120.000 euros a les poblacions més afectades, a més d?haver enviat 40 camions d?ajuda i diversos grups de voluntaris.
El fang a la memòria
Dotze mesos més tard, les empremtes del fang encara taquen alguns carrers i, sobretot, la memòria. Les cicatrius de la barrancada del 29 d'octubre del 2024 no s'obliden, un fet que hi ha mobilitzat societat solidària en manifestacions multitudinàries, una per cada mes des de l'octubre de 2024 passat, contra la gestió d'aquella fatídica DANA, reclamant encara responsabilitats.
