La negociació educativa a la Comunitat Valenciana continua amb nous fronts després de la suspensió temporal de la vaga indefinida docent. Aquest dimarts 7 de juliol, la Taula Sectorial de Educació va abordar dues qüestions especialment sensibles per al professorat valencià: la regulació dels sis dies de lliure disposició retribuïts i la modificació del permís per a docents amb fills o filles afectats per càncer o una altra malaltia greu.
La Conselleria dEducació, Cultura y Universitats va traslladar a les organitzacions sindicals la Instrucció 1/2026, que regula per primera vegada de forma específica els assumptes particulars retribuïts del personal docent no universitari dependent de la Generalitat. El text desenvolupa l'acord signat el 25 de maig passat entre la Conselleria i ANPE i CSIF, que contemplava la implantació de sis dies de lliure disposició a partir del curs 2026/2027.
Segons el plantejament d'educació, el professorat podrà gaudir de fins a sis dies per curs escolar, Repartits en tres dies en període lectiu i tres en període no lectiu. El període de gaudi abraçarà des de l'1 de setembre fins al 31 d'agost de l'any següent.
Sis dies de lliure disposició, però amb restriccions
La proposta de la Conselleria estableix un procediment regulat per sol·licitar aquests permisos. Les peticions s'hauran de presentar amb una antelació mínima de quinze dies naturals i màxima de dos mesos, estaran condicionades a les necessitats organitzatives del centre i requeriran autorització prèvia de la direcció.
El text també fixa períodes en què no es poden concedir aquests dies, com els quinze primers i quinze darrers dies lectius del curs, els dies previs i posteriors als principals períodes de vacances o les dates coincidents amb avaluacions.
A més, la regulació contempla límits de concessió simultània segons la mida de cada centre. Als centres amb fins a 20 docents només podrà gaudir del permís un professor el mateix dia lectiu, mentre que als centres de més de 81 docents el límit s'eleva fins a cinc. La proposta també preveu que el docent que gaudeixi del permís deixi planificades les activitats que realitzarà lalumnat durant la seva absència.
El director general de Personal Docent, Pablo Ortega, va defensar que els sis dies de lliure disposició constituiran «un nou dret per al professorat valencià» a partir del proper curs. Segons ha assenyalat, la regulació busca garantir tant la conciliació i l'autonomia professional dels docents com el funcionament adequat dels centres educatius.
CSIF reivindica l'acord i demana que no es convertix en un permís residual
Després de la Mesa, els sindicats han fet públiques les seves consideracions i al·legacions a aquest anunci. Per part seua, CSIF ha reivindicat que els sis dies de lliure disposició són possibles gràcies a l'acord signat amb la Conselleria el passat 25 de maig, fet recalcat també per la Conselleria en la seua nota de premsa, i ha defensat que es tracta d'un nou dret per al professorat valencià.
Tot i això, el sindicat també ha advertit que la regulació no pot ser tan restrictiva que acabi convertint el permís en un dret difícil d'exercir. Per això, ha reclamat reduir els terminis mínims de sol·licitud, permetre peticions urgents i establir garanties jurídiques clares perquè les denegacions hagen d'estar motivades, per escrit i amb possibilitat de recurs.
CSIF també ha demanat eliminar les prohibicions generals en determinats períodes del curs i substituir-les per una valoració cas per cas. Segons la seva opinió, les restriccions durant avaluacions haurien de limitar-se únicament a les dates en què se celebrin sessions concretes i sempre que no hi hagi alternativa organitzativa.
El sindicat ha defensat a més que almenys dos dies es puguen gaudir de forma consecutiva, especialment per a tràmits personals, desplaçaments o gestions que requereixen més duna jornada. També ha demanat revisar l'escala de concessió simultània per centres, especialment en els més grans, i protegir els drets del personal interí perquè no perdi dies generats en cas de cessament i nou nomenament dins del mateix curs.
STEPV reclama que els sis dies sigan lectius
STEPV ha aprofitat la Mesa Sectorial per reclamar una actualització més àmplia del Decret 234 / 2022 de permisos i llicències, per tal d'ampliar les mesures de conciliació del personal docent.
El sindicat ha recordat que moltes de les seves propostes ja van ser plantejades anteriorment, com ara l'ampliació de reduccions de jornada per a més grans de 55 anys, permisos per interès particular, atenció a menors en repòs domiciliari sense hospitalització prèvia, recuperació de la llicència per estudis o permisos artístics.
Pel que fa als sis dies de lliure disposició, STEPV considera que haurien de ser sis dies lectius, i no tres lectius i tres no lectius com planteja la Conselleria. També ha sol·licitat que la direcció del centre hagi de respondre la sol·licitud en un termini màxim de dos dies hàbils.
El sindicat proposa reduir el termini general de sol·licitud de quinze a set dies naturals i contemplar expressament situacions sobrevingudes. També demana rebaixar les restriccions a l'inici i el final de curs, eliminar la prohibició vinculada als dies anteriors i posteriors a vacances i permetre el gaudi consecutiu d'aquests permisos, en considerar que ja hi ha prou mecanismes de control organitzatiu.
CCOO alerta que tantes restriccions poden impedir el gaudi real del dret
CCOO també ha advertit que l'acumulació de restriccions plantejada per la Conselleria pot dificultar greument l'exercici real dels dies d'assumptes particulars.
El sindicat defensa que aquest nou dret només s'hauria de poder denegar per necessitats del servei degudament motivades i per escrit, i no mitjançant referències genèriques a lorganització del centre.
CCOO reclama que, amb caràcter general, els dies es puguen gaudir de manera consecutiva, llevat de resolució motivada. A més a més, en cas de denegació, la direcció del centre hauria d'oferir una data alternativa dins del mateix curs escolar.
L'organització també ha demanat revisar els límits de simultaneïtat i regular millor els centres grans, especialment els que tenen més de 100 docents, perquè el permís siga realment exercible.
UGT denuncia una regulació «plena de traves burocràtiques»
UGT ha estat especialment crítica amb la proposta de la Conselleria i ha denunciat que la normativa està «plena de traves burocràtiques i limitacions» que, a parer seu, impedeixen l'exercici real d'un dret reconegut a nivell estatal pel TREBEP.
El sindicat considera que, en lloc de facilitar la conciliació, la regulació trasllada la pressió directament a les direccions i als claustres. Segons UGT, el professorat es pot veure obligat a exposar la seva vida privada davant de la direcció per justificar la necessitat d'un dia de lliure disposició, mentre que els equips directius queden en una posició incòmoda perquè han de decidir sobre permisos amb criteris que el sindicat considera insuficientment objectius.
UGT proposa substituir les prohibicions generals per una regulació flexible, on la regla siga permetre el dret i la denegació siga una excepció motivada individualment. També reclama un sistema de resposta àgil, amb silenci administratiu positiu, i garanties específiques perquè el personal interí no perdi dies acumulats entre contractes.
Tot i que els sis dies de lliure disposició neixen de l'acord signat per Conselleria amb ANPE i CSIF, el debat sindical demostra que el desenvolupament concret continua sent objecte de disputa. El punt de fons és si aquests nous permisos seran un dret real i accessible per al professorat o si les restriccions plantejades per Educació acabaran limitant-ne l'aplicació pràctica als centres.
La negociació continuarà ara amb les aportacions sindicals sobre tots dos documents i amb altres reunions pendents relacionades amb les reivindicacions que van motivar la vaga educativa.
Permisos per fills amb càncer o una altra malaltia greu
La Mesa Sectorial també va abordar la modificació del permís per tindre cura de fills i filles amb càncer o una altra malaltia greu, un assumpte especialment sensible per al professorat afectat per situacions familiars d'alta complexitat.
La Conselleria va informar de la voluntat de simplificar els procediments administratius relacionats amb aquests permisos. Segons Pablo Ortega, l'objectiu és reduir la càrrega burocràtica que suporten les famílies i agilitzar-ne la gestió.
«Volem facilitar al màxim els tràmits als docents que travessen situacions familiars especialment complexes.», va afirmar el director general de Personal Docent, que va defensar la necessitat d'eliminar gestions innecessàries i oferir una resposta més àgil, propera i eficaç.
Els sindicats exigeixen que l‟informe mèdic siga el criteri central
Els sindicats coincideixen a reclamar que el criteri determinant per concedir i calcular aquests permisos siga el informe mèdic i la necessitat real de cura directa, contínua i permanent del menor.
CSIF ha demanat eliminar l'excepcionalitat per concedir reduccions de jornada fins al 99%. Segons la seva opinió, quan hi hagi informe mèdic que acrediti aquesta necessitat, no s'ha de tractar com una situació extraordinària, sinó com un dret.
STEPV també reclama ampliar la reducció fins al 99,9% i no limitar-la a casos excepcionals. El sindicat sosté que l'escolarització del menor no es pot utilitzar com a criteri per reduir el percentatge concedit, perquè la necessitat de cura pot ser contínua encara que el nen o nena acudeixi algunes hores al centre educatiu.
CCOO ha defensat igualment que l'assistència escolar del menor no es pugui fer servir com a filtre per limitar la reducció, i ha reclamat més protecció en casos de discapacitat igual o superior al 65%.
UGT ha insistit en la necessitat d'eliminar criteris subjectius i desvincular el permís de l'escolarització, tot defensant que el percentatge s'ha de determinar prioritàriament per l'informe de l'especialista, la intensitat de les cures requerides i l'edat en què s'inicia la malaltia.
Menys burocràcia i més garanties per a famílies amb malalties cròniques
Un altre punt compartit per les organitzacions sindicals és la necessitat de simplificar els tràmits en casos de malalties cròniques, irreversibles o permanents.
CSIF valora positivament que la proposta redueixi documentació per als que ja tenien reconegut el permís a cursos anteriors, però reclama un règim encara més senzill per evitar que les famílies hagen d'acreditar reiteradament situacions mèdiques que no canviaran.
UGT planteja la renovació automàtica del permís en malalties cròniques o irreversibles, o mitjançant declaració responsable, i exigeix un nou informe mèdic només si es produeixen canvis clínics. També reclama un procediment urgent de 48 hores en casos d'ingrés hospitalari, recaiguda o empitjorament clínic.
Els sindicats també sol·liciten que el permís es pugui tramitar des de l'1 de juliol i tingui efectes des de l'inici del curs, fins i tot amb caràcter retroactiu si el retard és imputable a l'administració. A més, demanen que es pugui estendre durant tot el mes de juliol si les necessitats mèdiques continuen.
Personal interí, límits d'edat i drets professionals
La regulació del permís també afecta de manera especial el personal interí o el professorat que encara no té destinació adjudicada a l'inici del curs.
CCOO ha demanat que es puguen presentar sol·licituds provisionals o condicionades quan la persona encara no tingui centre assignat, per evitar que la manca temporal de destinació retardi la protecció d'un dret vinculat a una situació familiar greu.
UGT també reclama que el personal interí pugui presentar la documentació abans de l'adjudicació de plaça, de manera que la sol·licitud es resolgui automàticament quan se li assigni destinació.
A més, els sindicats coincideixen a demanar l'eliminació dels límits d'edat de 23 i 26 anys quan determinades malalties greus o situacions clíniques generin una dependència que es prolonga més enllà d'aquestes edats.
També reclamen que el gaudi del permís no perjudiqui drets administratius, professionals o retributius del docent, incloent-hi concursos de trasllats, comissions de servei, sexennis, carrera professional o temps de serveis prestats.
Altres assumptes pendents després de la vaga educativa
Durant el torn obert de paraula, STEPV va traslladar diferents qüestions pendents relacionades amb el calendari d'adjudicacions, les reunions futures sobre els temes que van motivar la vaga i altres conflictes educatius oberts.
Segons va informar el sindicat, les vacants del funcionariat de carrera, en pràctiques i interí es publicaran aquest dijous 9 de juliol i l?adjudicació el dilluns 13.
També es va abordar el calendari de reunions pendents sobre els punts vinculats a la vaga educativa. Segons STEPV, el director general de Personal va confirmar que el 21 o el 23 de juliol es negociarà la qüestió de plantilles, encara que no hi hauria constància de dates per a la resta de temes.
El sindicat també va traslladar protestes per les dificultats per crear grups en valencià a centres com Les Foies d'Elx, l'IES Joan Fuster de Sueca, el Romeral d'Alcoi, el Bernat Guinovart d'Algemesí o l'IES Pere d'Esplugues de la Pobla Llarga.
A més, va mostrar el rebuig al Decret 91/2026, que permet incorporar assignatures o continguts transversals per fomentar els bous al carrer, i va traslladar queixes de més de 300 centres per l'obligatorietat d'anar-hi presencialment al juliol.
