La convocatòria de vaga indefinida a la educació pública valenciana ha situat el conflicte en un escenari inèdit en les darreres dècades. No hi ha un precedent recent d'una protesta d'aquestes característiques al sistema educatiu valencià, cosa que afegeix incertesa tant per al professorat com per a l'administració.
Segons document de respostes difós pel sindicat STEPV, no s'ha desenvolupat una vaga indefinida al País Valencià des de finals dels anys setanta. Això implica que la comunitat educativa afronta una situació sense referències clares a la pràctica recent.
Un marc legal desactualitzat i fragmentat
El dret a vaga està reconegut a la Constitució espanyola, però el seu desenvolupament continua recolzant-se en una base normativa incompleta. La principal regulació vigent és un decret de 1977, anterior a la Constitució .
A això se suma una construcció jurídica basada en sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, sense que hi hagi una normativa autonòmica específica per a l'àmbit educatiu. Això fa que cada vaga s'interpreti en funció de resolucions concretes, especialment pel que fa als serveis mínims.
El xoc entre dos drets fonamentals
El conflicte no és només laboral. A l'àmbit educatiu es produeix un equilibri complex entre dos drets fonamentals, el dret a vaga del professorat i el dret a l'educació de l'alumnat.
Els tribunals han estat els encarregats de delimitar aquest equilibri davant l'absència d'una regulació clara. Això converteix cada convocatòria en un escenari jurídic obert.
Qui convoca la vaga i com s'exerceix
La legislació estableix que els sindicats són els encarregats de convocar la vaga, determinant-ne les condicions. Aquesta convocatòria atorga cobertura legal al professorat que decideix secundar-la. Tot i això, el dret a vaga és individual. Cada docent decideix si hi participa o no, independentment del seguiment col·lectiu.
Una eina de pressió col·lectiva
La vaga respon a una lògica clara dins làmbit laboral. És una eina per pressionar l'administració amb l'objectiu de millorar condicions laborals, salarials i organitzatives.
En aquest context, el sindicat STEPV ha fet un pas més en l'estratègia comunicativa: n'ha difós una carta model adreçada directament a les famílies, en què el professorat explica de primera mà els motius de la convocatòria i tracta de traslladar el conflicte més enllà de l'àmbit intern dels centres.
En aquesta carta, els docents situen l'eix principal de la vaga en la millora de l'atenció a l'alumnat i en detallen les reivindicacions. Entre elles destaquen:
- La baixada de ràtios, amb l'objectiu de poder oferir una atenció més individualitzada, especialment a l'alumnat amb més necessitats.
- La millora de les infraestructures educatives, denunciant lexistència de centres amb condicions insegures o inadequades, fins i tot més dun any després depisodis com la dana.
- La reducció de la càrrega burocràtica, que, segons el professorat, limita el temps dedicat a l'ensenyament i genera sobrecàrrega laboral.
- La recuperació del poder adquisitiu, amb una pèrdua estimada del voltant del 20% des del 2010 i sense pujades salarials autonòmiques des del 2007.
- La millora de les plantilles docents, després de la denúncia de l'acord signat el 2023 i l'aplicació d'una nova ordre considerada insuficient pels sindicats.
- La defensa del valencià al sistema educatiu, en resposta a canvis normatius que, segons el professorat, han trencat consensos previs.
A més, la carta aborda directament una de les principals preocupacions de les famílies, la avaluació de l'alumnat. En aquest punt, els docents reconeixen la tensió existent i subratllen que la responsabilitat de garantir tant el dret a l'avaluació com el dret a vaga recau a la Conselleria d'Educació.
«És la Conselleria la que ha de donar les instruccions perquè els vostres fills i filles tinguin l'avaluació a què tenen dret», assenyalen al document, on també admeten la preocupació que genera la situació, especialment a cursos finals com a 2n de Batxillerat.
La carta introdueix a més a més un element clau en el conflicte: l'acusació de manca de negociació real per part de l'administració. Segons el professorat, actualment no existeix cap proposta concreta sobre les reivindicacions plantejades des de l'inici del curs.
En aquest sentit, els docents traslladen les famílies que, encara que són conscients de l'impacte d'una vaga indefinida, consideren que la responsabilitat d'evitar-la recau a la Conselleria ia la Generalitat Valenciana, a qui insten a reprendre les negociacions.
Després de la primera negociació dels serveis mínims amb Conselleria celebrada dimartsLes organitzacions sindicals consideren que una possible solució passaria perquè l'administració accepti negociar a la Mesa Sectorial prevista per dijous 7 de maig totes les mesures plantejades pels sindicats, i no únicament les relacionades amb la reducció de burocràcia, que és el primer punt.
Quan una vaga es pot considerar abusiva
El marc legal a què fa referència STEPV també estableix límits. Una vaga es pot considerar abusiva si hi ha desproporció entre l'impacte generat i l'esforç realitzat. Aquest criteri afecta especialment determinades modalitats, com les vagues rotatòries, que poden ser qüestionades judicialment.
Un escenari condicionat per la manca de regulació
L'absència d'una normativa clara genera un escenari obert on moltes decisions depenen de com es concreti la vaga. Aspectes clau com els serveis mínims o l'organització dels centres es defineixen a cada convocatòria, fase en què s'encentren ara els sindicats i la Conselleria.
El document mateix de STEPV adverteix que algunes respostes poden variar en funció d'aquestes decisions.
Un conflicte que va més enllà del calendari
La vaga indefinida no sols planteja un conflicte laboral. Obre un debat sobre el model educatiu, les condicions del professorat i els límits del dret a vaga en un servei públic essencial. En un context sense regulació moderna específica, el desenvolupament d'aquest conflicte pot marcar el funcionament de futures mobilitzacions al sistema educatiu valencià.
Molt interessant la part de les retribucions i la pèrdua de poder adquisitiu «des del 2007 i el 2010». I què va passar del 2015 al 2023? es van oblidar d'aquestes reinvidicacions. Anem se'ls veu el plomall als sindicats educatius, que en 8 anys van estar sense dir ni piu sobre aquest punt.
Què hi ha darrere de la vaga?
És senzill d'entendre.
Un col·lectiu que va votar principalment a l'esquerra i que ara vol que siga la dreta qui ho solucioni.
També hi ha uns professors que deixen en caiguda lliure milers d'estudiants de segon de batxillerat i que van a les proves de la PAU.
També s'aprecia que són els únics que amb la inflació han perdut poder adquisitiu. (Doncs que gaudeixin del que s'ha votat i que es deixin de monsergues).
No sé que pot ser més hipòcrita.