OPINIÓ | Defensem Calp
L'explicació definitiva
(Llarg però interessant)
Finalment s'ha aplicat la nova taxa d'escombraries i des del govern es defensen argumentant que tot plegat és culpa d'una normativa europea. Fals. La normativa europea demana en primer lloc que pagui més qui generi més escombraries i això no s'aplica a l'ordenança en cap cas.
En segon lloc, es demana que el servei no siga deficitari. Però això què vol dir? Que tota la despesa assumida per un ajuntament que tingui a veure amb el servei de recollida de residus s'inclogui a la factura total a pagar que determina la taxa en última instància.
Però, i fins ara? No estàvem pagant les escombraries? Sí, és clar, tots pagàvem la taxa i servia per mantindre el servei però el que suposadament faltava i que ara es demana incloure-hi ja es pagava abans però amb la resta del pressupost. Parteix amb la taxa i parteix amb la resta.
El que passa és que aquí ve el segon matís: no han tocat per res la resta de pressupost que abans servia per mantindre part del servei de recollida de residus i per tant ara reben més diners que abans. La jugada és perfecta. Donem la culpa a Europa i ara tenim més diners.
Dit això, enumerarem els 10 errors + 1 -almenys- que ha comès el govern local en l'elaboració d'aquesta taxa, les seves conseqüències i les alternatives proposades. Si bé no estan alienades amb la norma europea, (haurien d'estar enfocades a cobrar per generar residus directament) sí que corregeixen els criteris aplicats per part del govern amb cadascuna. S'ha fet malament, però massa malament.
1 VALOR DE L'HABITATGE
Error: En comptes de cobrar per les escombraries que genera cadascun de nosaltres, s'aplica un criteri de capacitat econòmica. Però no de la teua capacitat econòmica, sinó de la capacitat econòmica mitjana de la zona on vius.
Conseqüència: La teua casa pot valer més o menys, pagaràs en relació amb la mitjana. Si està per sota, pagues més del que hauries; si està per sobre, pagues menys del que hauries.
Alternativa: aplicar la taxa en funció del valor del teu propi habitatge individualitzat.
2 NOMBRE EMPADRONATS
Error: semblant a l'anterior. No s'aplica pels empadronats a casa teua, sinó s'aplica la taxa en funció del nombre mitjà d'empadronats que hi ha a la zona on vius.
Conseqüència: Si visc sol però al meu «barri» la mitjana és de 3 empadronats, va pagar en funció d'ells; si a casa meua som 10 però la mitjana de la zona on visc ixen 3, pago com si n'hi haguessin 3.
Alternativa: aplicar la taxa en funció del nombre d'empadronats del teu propi habitatge.
3 PESATGE RESIDUS
Error: No hi ha cap criteri en funció de les escombraries que generem, mandat únic de la norma.
Conseqüència: És igual el que generis, pagues per un criteri de capacitat econòmica i empadronats mitjans de la zona on vius.
Alternativa: Computar per zones la quantitat de residus que es generen, tot esperant aconseguir un mètode individualitzat… però clar, això els genera feina.
4 NEGOCIS
Error: Als negocis no se'ls repercuteix ni més ni menys taxa. Paguen el mateix que abans.
Conseqüència: La despesa més gran es distribueix només a les famílies. A més, els fa un flac favor perquè hi ha negocis que haurien de pagar menys i paguen el mateix de sempre. Les habitacions dels aparthotels per exemple paguen el mateix que abans i que ara és menys de la meitat que una casa.
Alternativa: Recalcular els residus que genera cada tipus de negoci i en funció d'això aplicar-hi la taxa.
5 HABITATGES TURISTES
Error: No considera el possible ús turístic de les vivendes i això que una de les recomanacions de la norma a Espanya era aquesta.
Conseqüència: Cal admetre que no hi ha informes que concloguin que un turista produeix més residus que un resident, per poder aplicar objectivament una taxa més gran. Hi ha altres variables a considerar. Però sí que és cert que un resident pot ser més sensible a la relació residu que genero i taxa que paga.
Alternativa: Valorar els residus generats a zones turístiques i obtindre dades concretes i aplicar la taxa en conseqüència.
6 INCENTIUS
Error: No aplicar ni un sol incentiu o descompte per reduir la generació de residus.
Conseqüència: Generar menys residus no suposa un estalvi individualment i al contrari, sí que genero més residus no m'apliquen res més. No consciencia'ns.
Alternativa: En una primera fase separar el municipi per zones i si una zona va reduint els residus, repercutir bonificacions.
7 IBI
Error: La factura de les escombraries es pagava amb part de l'IBI. Ara ens obliguen a utilitzar la taxa… i per tant, part de l'IBI queda lliure.
Conseqüència: L'ajuntament obté una injecció de diners per l'increment de la taxa
Alternativa: Baixar l'IBI a la ciutadania per compensar la pujada de la taxa. L'equilibri pressupostari es mantindria.
8 COSTOS INDIRECTES
Error: aplicar part dels costos de l'ajuntament al càlcul de la taxa. El procediment ha estat massa senzill. Les escombraries suposa un 10% de la despesa total, apliquem un 10% del cost de la resta de l'ajuntament perquè «segurament» està relacionat amb el cost de la taxa.
Conseqüència: Si hi ha despeses que no són aplicables al servei d'escombraries, estem incrementant la factura total.
Alternativa: Fer una anàlisi més exhaustiva de quins costos indirectes estan més o menys relacionats amb la generació de residus.
9 NOU CONTRACTE
Error: El nou contracte de recollida de residus es va fer quan la llei ja obligava a prendre mesures però es va licitar el contracte amb la legislació anterior i després, es va aplicar la nova ordenança.
Conseqüència: Qualsevol mesura a aplicar per gestionar millor la recollida de residus i relacionar-la amb la reducció dels mateixos, xocarà amb el contracte que l'empresa ja ha signat i no modificarà. Estem amb les mans lligades.
Alternativa: Haver ajornat la licitació per després dhaver fet la nova ordenança i així adaptar el contracte a la norma. En aquell moment Ana Sala era l'alcaldessa i Del Pino el regidor de residus.
10 PLANTA DE TRACTAMENT PESATGE
Error: No ser transparents amb el procediment i control dels residus que portem perquè es processin.
Conseqüència: No hi ha control del veritable pes de les escombraries que es genera i per tant de si el que paguem pel seu tractament correspon al pactat.
Alternativa: Assignar personal per al control de tot allò allà es transporta i comunicar-ho a la ciutadania. Com menys escombraries portem, menys pagarem.
11 ERRORS
Error: Quan van calcular la taxa, hi va haver un error importantíssim que hagués repercutit negativament en el contribuent.
Conseqüència: Mai estarem assegurances de si el càlcul que el va corregir és del tot just.
Alternativa: Donar més informació, ser més transparents per oferir solucions als partits de l'oposició.
CONCLUSIÓ
La norma obliga a pagar més aquells que generin més escombraries. Per aplicar aquesta norma cal fer grans canvis i també tindre ganes de treballar en qüestions complexes. Mentrestant, el més fàcil és aplicar la taxa amb criteris més senzills, com la capacitat econòmica, que no tenen gaire a veure amb la generació de residus. Per acabar-ho d'adobar, els criteris elegits s'allunyen de la justícia redístribuir que s'hauria de garantir, pel que s'ha exposat anteriorment.
Si teniu dubtes si us plau, feu-nos-ho arribar però el que ha de quedar clar és que l'increment de la taxa no és tant perquè Europa digui o no digui el que cal fer, sinó perquè tenim un govern que en aquest assumpte ha demostrat una deixadesa, incompetència i desconeixement insultant i no obstant, volen tindre la raó.
Mentrestant, a pagar més del doble del que veníem pagant, el servei és el mateix i no es garanteix que generem menys residus, que és l'ànim de la norma.
