La última conferencia de Encontres a Beniarbeig 2024 puso su atención en el «Art conceptual frente al feixisme decadent». La charla estuvo a cargo de Pilar Parcerisas, que explicó al público la reacción de una generación nacida en la postguerra que convirtió su propuesta artística en un art político. Antes de presentar a la conferenciante, Tomás Llopis anunció la nueva fecha para el encuentro aplazado el pasado 8 de febrero. «Feixisme i avantguardes. L’art no és mai neutral», que estará a cargo de Joan M. Minguet, tendrá lugar finalmente el próximo jueves 7 de marzo.
Tot seguit, Llopis va destacar l'enfocament de comissària de exposicions de Pilar Parcerisas a la presentació de la convidada davant dels espectadors. Va subratllar així el seu extens currículum que inclou exposicions com Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 i publicacions com Conceptualisme(s). Poètic, polítics i perifèrics. Al voltant de l'art conceptual a Espanya, 1964-1980.
Parcerisas va començar la seva intervenció fent referència al seu llibre esmentat, on revisa l'art conceptual a Espanya durant els anys seixanta i setanta, època en què el franquisme, encara que debilitat, va reforçar el seu aparell repressiu. Aquesta situació va portar una generació d'artistes a rebel·lar-se contra el concepte d'estat associat a figures autoritàries com el pare, la família, la religió i la política, creant un art avantguardista amb una forta càrrega política i un nou llenguatge visual.
La conferenciant va destacar la importància dels moviments artístics a Catalunya, especialment el Grup de Treball, que qüestionava l´art d´estil en favor d´un art d´actitud, rebutjant l´objecte artístic en favor de propostes més mentals i implicant l´espectador. Aquesta energia es va canalitzar cap a la transformació de la institució artística amb la inserció de la praxi política i la lluita de classes a l'activitat artística.
Parcerisas va exhibir diversos treballs d'aquests artistes, incloent cartells de solidaritat amb el moviment obrer i projectes com Recorreguts, que buscaven recaptar fons per als presos polítics. També va esmentar la politització de l'any 1974 i la mort de Puig Antich, així com la participació d'artistes com Ferran García-Sevilla, Jordi Benito, Fina Miralles, i altres al programa conceptual.
L'esdeveniment va concloure amb un col·loqui on el públic va expressar el seu interès en aquesta exposició com a testimoni incòmode, però precís del seu temps, segons els principis d'artistes compromesos que van desafiar el feixisme sense renunciar al seu ofici.
