Pere Moll Leuchter és l'actual regidor delegat de Medi Ambient, Urbanitzacions, Platges i Benestar Animal de l'Ajuntament de Calp per la formació Som Calp. Com a tècnic expert en medi ambient de professió, l'edil assegura que la seva visió va més enllà de la política, dedicant gran part de la seva passió i els seus coneixements per la naturalesa a la gestió de les àrees.
Segons el regidor, en iniciar aquesta legislatura el 2023 al govern de Calp va voler posar en marxa iniciatives i projectes que potenciessin la protecció i gestió del medi ambient, cosa que «vaig trobar a faltar de les gestions anteriors».
En aquesta entrevista amb LamarinaAlta.com, ubicada en un entorn que barreja la natura amb la convivència humana, la zona d'acampada de la Serra d'Oltà, Moll repassa les mesures impulsades per reforçar la prevenció d'incendis, la protecció del litoral i la renaturalització d'espais urbans, subratllant que en nombroses ocasions la clau és la conscienciació ciutadana.
PREGUNTA. Quines mesures específiques impulsa l'Ajuntament de Calp per reforçar la protecció contra incendis en urbanitzacions i zones forestals?
RESPOSTA. Des del Departament de Medi Ambient estem impulsant moltes actuacions relacionades amb la política forestal i la prevenció dincendis. En primer lloc, vam aprovar, amb el suport de l'equip de govern i l'abstenció de Defensem Calp i el partit Popular, la cartografia de la interfície urbà-forestal. És una eina fonamental per identificar les zones on hi ha un risc real entre àrees urbanes i forestals.
Per exemple, a la zona d'acampada d'Oltà es troba aquesta transició entre allò urbà i allò forestal. Ja han començat els treballs de neteja de la franja de protecció de la serra, finançats pels fons europeus Next Generation.
A més, hem engegat la campanya «Parcel·les netes, boscos segurs», recordant als propietaris privats les seves obligacions de mantindre les parcel·les netes, especialment després del recent incendi que patim a la partida Garduix i Gargasindi.
Amb pressupost municipal també hem iniciat un expedient de contractació de treballs forestals i de neteja a la gran zona verda d'Empedrola, i estem tramitant un conveni públic-privat per al sanejament del barranc del Cometa, Empedrola, Rosina.
D'altra banda, hem apostat per una nova idea: aprofitar la ramaderia silvestre com a aliada en la prevenció d'incendis. Hi ha pobles, per exemple, al Verger, on s'ha contractat un servei de ramaderia a aquest efecte, però a la serra d'Oltà ja hi viuen cabres assilvestrades que ajuden a mantindre net el sotabosc ia les quals hem batejat com les «cabres bomberes de Calp». Per garantir-ne la hidratació, des de la regidoria hem impulsat la instal·lació d'abeuradors i fonts. Ara mateix ja estem creant un nou abeurador més gran per no haver de pujar constantment a emplenar l'aigua.
Val a dir també que Protecció Civil juga un paper essencial al programa de vigilància forestal, realitzant controls diaris amb drones i patrulles. I vull insistir que els incendis s'apaguen a l'hivern, amb prevenció, manteniment i conscienciació ciutadana.
A més de tot allò esmentat, tenim una empresa de educació ambiental amb què hem fet tallers de prevenció d'incendis, recordant al ciutadà què s'ha de fer en una situació d'emergència. Aquí a zona d´acampada d´Oltà hem fet una actuació en un camí per garantir l´evacuació. En cas de tindre un incendi a la zona sud de la serra, les persones poden eixir per una via d'evacuació d'emergències. També hem condicionat el camí de la zona d'acampada de tir, on hi ha la zona dels caçadors. És molt important l'accessibilitat dels bombers i tots els mitjans que ens ajuden a les extincions.
P. En què consisteixen els tallers de prevenció d'incendis i com respon la població a aquestes iniciatives?
R. El que queda del 2025 convocarem un nou taller. Pel que fa als que ja hem fet, s'ha impartit un informatiu adreçat a la ciutadania. S'hi expliquen els deures i protocols d'actuació davant d'incendis, en coordinació amb Protecció Civil, Policia Local, Guàrdia Civil i el nostre CECOPAL (Centre de Coordinació Operativa Local).
La resposta ciutadana ha estat positiva, tot i que reconeixem que costa arribar a tots els sectors. Sempre hi ha algun sector molt conscienciat que hi participa, però ens resulta més difícil assolir els que no col·laboren o no s'hi impliquen. Aquest és el nostre gran repte: arribar a aquest sector que encara no participa activament a les iniciatives que realitzem.
P. Parla'ns de l'Emergència Sanitària Forestal. Com ha arribat a Calp i com heu aconseguit aquesta mesura?
R. L'Emergència Sanitària Forestal sorgeix arran d'un fenomen que afecta molts municipis de la Marina Alta i la Marina Baixa, el pansiment massiu de pins. Aquest problema, conegut com a seca del pi, està provocat per una sequera extrema que impedeix als arbres generar la resina natural que els protegeix de malalties i plagues, com el nemàtode de la fusta i el tomicus.
L'any passat vam presentar una moció al ple municipal sol·licitant un finançament extraordinari tant a la Diputació com a la Conselleria de Medi Ambient per afrontar aquesta emergència. Denunciem, a més, que la Diputació havia reduït les ajudes en matèria forestal malgrat la magnitud del problema.
La moció va ser aprovada i ha servit de referent per a altres municipis, que s?han sumat a aquesta iniciativa. L'important és que aquesta causa transcendeix els colors polítics i uneix els municipis en defensa del patrimoni natural.
P. L'anomenada escombraries és un problema creixent en espais naturals i platges. Quines accions desenvolupa l'àrea de Medi Ambient per combatre aquest fenomen a Calp?
R. Des de la regidoria duem a terme nombroses accions contra les escombraries, dins les nostres campanyes d'educació ambiental. Hem observat que ha proliferat el fenomen i l'incivisme en general, sobretot, entenem, en aquells sectors de la ciutadania on costa arribar amb les accions de conscienciació. Per això, hem signat un conveni amb Ecoembes i SEO/BirdLife per participar al Projecte Libera, que organitza jornades de neteja i voluntariat mediambiental a nivell nacional.
Gràcies a això, hem creat una xarxa de col·laboració amb entitats com ara la Fundació d'Activitats Aquàtiques de la Comunitat Valenciana, el Club Nàutic de Calp, Protecció Civil, la Universitat d'Alacant, l'Associació Amicitia o la Fundació CEPAIM, entre d'altres.
Recentment, realitzem una neteja a la cala Manzanera, on recollim 110 quilos de residus amb l'ajuda de voluntaris locals i migrants, demostrant a més com l'acció ambiental pot anar de la mà de la inclusió social.
També col·laborem en jornades de sostenibilitat, acció, voluntariat i entorn organitzades per l'ANCOA i la UA juntament amb diverses entitats. Hi haurà una jornada d'acció el 25 de novembre contra les escombraries a la cala Racó i la zona de Las Salinas.
P. Les accions són suficients per reduir el problema? Hi ha xifres o dades que avalin la reducció de les escombraries a Calp?
R. Tota acció suma, però no n'hi ha prou. El més important és generar responsabilitat socioambiental. No és més net el que més neteja, sinó del que menys embruta. En molts casos, després de netejar un espai, en tot just dos dies hi torna a haver residus.
Als esdeveniments del Projecte Libera registrem i categoritzem els residus recollits. A la darrera jornada comptabilitzem 110 quilos, dels quals un 70% eren envasos, un 20% paper i la resta objectes variats i burilles.
A més, amb motiu del Dia Mundial dels Oceans, realitzem una neteja de burilles a la platja de l'Arenal-Bol, recollint al voltant de 10.000 unitats. És important destacar que una sola burilla pot contaminar fins a 100 litres daigua de mar. Per això, a més de netejar, mostrem els resultats per conscienciar la ciutadania a través del que anomenem la 'foto de la vergonya'.
P. Des de la regidoria de Medi Ambient es prepara la segona edició de les Jornades Mediambientals del Mar Calp Blau. Què en destaca aquesta iniciativa i quins són els objectius principals?
R. Quan vaig arribar al càrrec, vaig trobar a faltar una aposta més gran per l'educació ambiental. Com a tècnic en medi ambient, vaig voler impulsar un projecte que unís formació, divulgació i acció directa, creant sinergies entre administracions, associacions i entitats científiques.
Així va néixer Calp Blau, unes jornades mediambientals que combinen educació, sensibilització i participació ciutadana. A la primera edició abordem la problemàtica dels microplàstics i residus marins, i aquest any ens centrarem en la posidònia oceànica, amb taules rodones, ponències divulgatives i la participació d'universitats i experts.
Volem aclarir un concepte molt important: tindre posidònia a la platja no impedeix d'obtindre la bandera blava, ja que aquest distintiu es basa en la qualitat de l'aigua, la seguretat i l'accessibilitat. La posidònia no és un residu, sinó una aliada natural que protegeix la costa i afavoreix la biodiversitat marina.
Es durà a terme el 6, 7 i 8 de novembre a Casanova. Hi haurà molts actors implicats, com ara la Fundació Oceanogràfic, l'Institut d'Ecologia Litoral, la Universitat Alacant, entre d'altres, que ens ajudaran amb l'educació ambiental i l'acció, perquè no es quede tot en paraules.
P. Les platges són un dels principals atractius de Calp. Quines iniciatives s'estan fent per equilibrar l'ús turístic amb la protecció de l'ecosistema marí i litoral?
R. Si no pensem en clau mediambiental, el dia de demà no tindrem platges, que és la principal font de turisme de la comarca. Amb el canvi climàtic, els temporals cada vegada són més freqüents. Per això, hem de mimar les nostres platges perquè sigan el més natural possible. La Posidònia oceànica és la nostra barrera natural davant l'erosió i la pèrdua de arena i nosaltres estem complint rigorosament el manual de bones pràctiques de posidònia.
Després del temporal extraordinari d'agost es van aclarir immediatament les zones d'accessibilitat, i demanem també amb molta antelació una autorització de Conselleria per transvasar posidònia de manera sostenible des de la platja de la Fosa fins a l'Arenal-Bol, que ja hem obtingut.
També hem implantat les 'platges sense fum', amb una ordenança que prohibeix fumar excepte en zones acotades, fomentant així la salut pública i la cura del medi ambient.
A més, totes les nostres platges tenen punts accessibles, servei d'assistència per a persones amb mobilitat reduïda i socorrisme inclusiu. El nostre objectiu és mantindre els estàndards de bandera blava i sumar nous reconeixements, com la que busquem per a Puerto Blanco.
P. La posidònia i el tractament han estat un dels grans temes de l'estiu a la comarca. Com es gestiona des de Calp i fins on l'Ajuntament pot actuar en el seu tractament?
R. A les platges naturals, la Posidònia ha de romandre al seu lloc, ja que compleix una funció de protecció costanera fonamental. Per exemple, a la cala Calalga, on hi ha una gran pujada de Posidònia sobre roca, aquesta acumulació actua com a barrera natural davant de l'erosió i ens permet guanyar terreny al mar, cosa que molta gent no hi veu.
En canvi, a les platges urbanes, on l'Ajuntament sí que té competències directes, es realitza una gestió diària de neteja a través de l'empresa concessionària, que treballa cada matí. En el cas de la platja de la Fosa, s'ha de mantindre clar de restes de Posidònia a la zona sorrenca.
Convé aclarir també que la platja de la Fosa s'estén des de l'inici de la arena fins a l'extrem final, les zones on hi ha roca, per exemple, davant de l'Esmeralda, no formen part de la platja pròpiament dita, encara que de vegades es confon i es genera polèmica. Tota la zona de arena ha estat neta i amb bones condicions durant l'estiu.
Sí que és cert que, després del temporal extraordinari que patim a l'agost, l'arribada d'una gran quantitat de Posidònia va obligar a treballar durant uns quants dies de manera intensiva per retirar-la. Aquesta situació excepcional ens va portar, igual que a altres municipis com Dénia, a sol·licitar a la Conselleria una autorització específica per realitzar un transvasament de Posidònia des de la platja de la Fosa, on s'acumula en major quantitat, cap a la platja de l'Arenal-Bol, concretament a la zona de Borumbot, que pateix una pèrdua notable de arena.
Em plau anunciar que ja tenim aquesta autorització concedida per la Conselleria per als propers quatre anys. Gràcies a ella, podrem transvasar la Posidònia de la Fosa a l'Arenal-Bol amb la justificació d'un criteri mediambiental justificat i coherent, ja que té com a finalitat recuperar platja i guanyar terreny al mar.
Aquesta justificació ha estat acceptada per la Conselleria en considerar-la ambientalment sostenible, per això a partir d'ara evitarem els problemes que vam tindre aquest estiu, actuant amb seguretat jurídica i planificació.
A més, tenim una altra sol·licitud pendent d'aprovació per fer un segon transvasament de Posidònia a la zona de Pioco. Aquesta autorització està demanada des de fa temps i seguim esperant que siga aprovada.
P. En relació amb les accions de renaturalització, quins espais del municipi s'estan prioritzant?
R. El projecte més emblemàtic és la renaturalització del barranc del Quisi, que cerca connectar Calp amb Benissa mitjançant un gran corredor verd. És un projecte històric i molt especial per a mi, perquè en aquesta zona va perdre la vida un policia local, el meu cosí, durant una tempesta forta típica de l'estiu, i des de llavors hem volgut recuperar i dignificar aquest entorn.
L'actuació consisteix a eliminar la canya comuna, una espècie invasora, mitjançant un procés de solarització que destrueix els rizomes en elevar la temperatura del terra. Posteriorment es reintrodueixen espècies autòctones com àlbers, baladres i carrasques, restaurant així l'ecosistema de ribera. Les actuacions en barrancs que no estan dins de la part urbana, són competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per això, n'hem estat molt a sobre perquè complís les seves competències.
Va per fases, ara mateix ja està solaritzat fins a la depuradora i continuarà fins a Benissa. Aquest projecte es duu a terme conjuntament amb l'Ajuntament de Benissa, i hem sol·licitat un ajut de 3,5 milions d'euros al Ministeri per a la Transició Ecològica dins del programa de Renaturalització de les Ciutats. Aquest mes ens diran si rebem aquest finançament.
A més, a l'àmbit urbà, està a punt d'adjudicar-se a una empresa la renaturalització dels barrancs que són competència de l'Ajuntament de Calp, que inclou la transformació del parc de la Saleta en un autèntic bosc de ribera, amb vegetació autòctona i senders naturals.
P. Com millora aquesta renaturalització l'entorn de Calp, la biodiversitat i la qualitat de vida urbana?
R. La biodiversitat enriqueix en tots els sentits, com ara la salut en general i la salut mental. Passejar per un entorn verd ens ajuda a desconnectar, relaxar-nos i millorar la nostra salut mental. Per això, la sostenibilitat es tracta de cercar sempre l'equilibri entre urbanisme i naturalesa.
Els espais naturals dins del municipi aporten frescor, ombra, benestar i convivència. A més, la biodiversitat preveu plagues i malalties que es donen en entorns de monocultiu.
A les nostres jornades del Dia de l'Arbre, per exemple, hem plantat carrasques, arboços i roures valencians, a la zona d'acampada d'Oltà, fomentant ecosistemes equilibrats, espècies diferents que fan sinergies les unes amb les altres. Sempre dic que el monocultiu és malaltia, la diversitat és salut.
