OPINIÓ
Des que el món és món les persones ens hem juntat i ens hem organitzat per diferents motius i de tota mena. Des dels voltants del segle XIX ho fem en sindicats com a classe treballadora que som i per defensar-nos de la millor manera possible d'aquesta societat capitalista i consumista que ens han obligat a formar part i que està dissenyada per destruir, exprimir i triturar al màxim les persones.
Després del somni republicà que es va carregar per les armes el feixisme a base de sang i foc, i la llarga nit i la pesadilla del franquisme, amb tota la resistència possible tant a la clandestinitat, com arriscant la vida aquí a casa, naix una primigènia CCOO l'any 1953. I a partir d'eix. El 1967 finalment es crea la primera coordinadora general, en aquells moments la repressió franquista amb CCOO és absoluta, l'exemple més clar és l'assassinat dels nostres advocats el 1977 a Atocha, i anys i anys de presó i tortures per a moltes i molts dels nostres afiliats i delegats. Finalment ens organitzem l'any 1978 pràcticament com ho estem a dia de hui, de manera confederal, per sectors i territoris, però sempre com a organització reivindicativa, democràtica, plural, independent, unitària, de classe, sociopolítica i internacionalista.
El 6 de desembre de 1978, fa 47 anys, a l'estat espanyol s'aprova la Constitució Espanyola actual, per a mi i per a moltes i molts ja molt desfasada, anticuada i que no respon a les necessitats de la societat actual, però vigent a dia de hui. I com és pràcticament impossible que hi hagi una majoria parlamentària suficient per modificar aspectes substancials de la mateixa, amb ella ens hem de conformar de moment, tot i que la majoria de la societat actual no la votarem.
Passant per alt molts articles que no es compleixen, per exemple el 47 que diu allò que tots tenim dret a una habitatge digne i adequat, (segur que els que han de regular la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació es posen a partir de demà a fer-ho, ja que mai pensaran que el metre quadrat aquí. ON), ens pararem a l'article 7.
L'article 7 de la Constitució Espanyola ens diu que els sindicats de treballadors/es i les associacions empresarials contribueixen a la defensa ia la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució ia la llei. Lestructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.
Personalment només entenc el sindicalisme des d'una perspectiva de classe, això vol dir que ha de defensar els interessos de TOTA la classe treballadora, des de la gent que treballa a les fàbriques fins a qui ho fa als supermercats passant pels empleats públics i qui ho fa al sector serveis. A totes ia tots, per tant en deixeu fora els sindicats professionals i de sectors, i en centraré en el meu, Comissions Obreres. En primer lloc us vull explicar com ens financem. Principalment per les quotes que paguem l'afiliació (més d'un milió a l'estat espanyol) i de la nostra activitat, que suposa pràcticament un 95% dels nostres ingressos, la resta, només un 5% si que ve de subvencions públiques, i tot això a canvi de ser els responsables de negociar de manera col·lectiva la més acurada maltractada i oblidada.
Quan arribeu aquest article, l'1 de maig, dia de la classe treballadora, moltes i molts estarem manifestant-nos per les carrers de les principals ciutats valencianes i d'arreu del món. Aquest any aquí ho farem sota el lema: DRETS, NO TRINXERES. Salaris, Habitatge i Democràcia, i ho farem perquè volem guanyar i anem a vèncer, n'estic segur. Curiosament la diada de l'1 de maig veu precedida per altres dates significatives suficientment lligades al País Valencià, el 25 d'abril, dia en què commemorem una derrota per a les classes populars valencianes, una data clau que simbolitza la pèrdua de les nostres institucions, llibertats i furs propis, com no, a mans dels Borbons, i el preciosa i intensa, plena de modernitat, progres i de llibertats individuals i col·lectives, on ens lliurarem d'ells per uns anys. En canvi l'1 de maig no té res a veure amb la dinastia borbònica, perquè ells i el treball són com l'oli i l'aigua, no és mesclen.
Mentres nosaltres a guanyar els centres de treball, els despatxos i el carrer, a lluitar, crear i construir poder popular. I recordem sempre el que deia Marcelino Camacho: “Ni ens van domar, ni ens van doblegar, ni ens domesticaran”
