El 2025 ha començat a la Marina Alta amb l'amarga notícia del tancament de dues de les poques peixateries de tota la vida que quedaven. Els comerços de la família Viciano han estat presents al teixit local de Pego i El Verger des de fa més de 50 anys i ara han conclòs una llarga vida de treball i esforç. «Va acabar 2024 i acabem nosaltres», explica amb nostàlgia María Dolores Viciano Rodríguez, una de les propietàries de Pescateria Viciano (o Doloretes) al Verger.
Ella, el seu germà, Antonio Viciano Rodríguez, i la cunyada, María Luisa Nieto Soler, regentaven els locals ja tancats. El motiu no ha estat cap infortuni, ans al contrari, la jubilació s'ha obert pas per deixar-los gaudir a partir d'ara de nous horitzons.
Els reptes del negoci familiar
Encara que això sí, sense fonaments que hagen encoratjat els seus descendents a agafar el relleu. «Des de fa 15 o 20 anys tot es va començar a complicar més», assegura María Dolores. En les més de cinc dècades de Història del negoci, la família ha vist canviar els hàbits de consum de la ciutadania. «A mesura que van obrir grans supermercats, es va tornar difícil competir. Abans veníem caixes de sardines de 30 quilos, ara les caixes són de 5 quilos i, de vegades, ni això. La societat ha canviat, i la joventut consumeix molt menys peix que abans».
Les superfícies comercials més grans han afectat el comerç local de proximitat en tots els seus àmbits, concentrant l'oferta en un sol espai, tot i que no ha estat l'única causa que ha portat la família a afrontar complicacions per mantindre viu el negoci al llarg del temps. L'atur biològic o les noves normatives "han afectat la rendibilitat. Les coses han canviat moltíssim".
María Dolores no passa per alt les restriccions en matèria de pesca de la Unió Europea. «Quina empresa pot sobreviure treballant només un mes a l'any? Aquestes restriccions afecten els vaixells i, com a conseqüència, tots els negocis derivats». Les peixateries Viciano sempre han treballat amb producte local en la mesura del possible, però en alguns moments s'han vist en la necessitat de portar peix d'altres llocs, com Castelló, València o fins i tot el nord d'Espanya, quan no n'hi havia prou a les llotges de la Marina Alta.
De la venda ambulant de peix a comerços de referència
Però lluny de quedar-se als mals moments, la nostra entrevistada recorda amb afecte els començaments. Va ser amb la iniciativa del seu pare, Antonio Viciano Sansaloni, com les peixateries van començar el seu camí. Ell, com la majoria de persones entre els anys 70 i 80, treballava al camp, fins que un conegut el va encoratjar a tastar en el negoci del peix.
«El meu pare feia dos jornals diaris al camp, era molt treballador. Va decidir provar sort, va comprar una caixa de sardines i se'n va anar a vendre-la pels pobles. En poques hores havia venut tota la caixa i va guanyar el mateix que treballant dos dies al camp», narra María Dolores. Va ser al Mercat Municipal de Pego on van muntar la primera peixateria. Més tard, «va proposar a la meua mare que provés a El Verger. Van començar venent pels carrers amb un carretó». Finalment, allà van obrir el segon local, amb la seva dona, Dolores Rodríguez Chesa, al capdavant.
«Quan el meu germà va acabar el servei militar, fa uns 45 anys, va obrir amb el meu pare una altra peixateria a Pego. Després, amb la jubilació d'un altre peixater, ens vam quedar amb el seu local i vam obrir la tercera». El 1990, ja tenien aquestes tres, la del Verger i sobre el 1995 en van obrir una dins d'un supermercat als Poblets, on van estar uns deu anys. Pare, mare i fills es van implicar de ple en el negoci familiar fins a convertir-lo en un referent.
A Pego, les peixateries obrien només al matí, des de les cinc o sis del matí fins a la una del migdia. A la vesprada, els antoni s'acostaven a la llotja per comprar el peix de l'endemà. Al Verger, l'horari era de matí i de vesprada, com una botiga convencional.
El negoci familiar va ser tan ben acollit que fins i tot van arribar a obrir una xicoteta botiga a la zona de les Deveses de Dénia, junt ala platja, pels mesos d'estiu. «Era la millor època de l?any. Des del juny fins al setembre hi havia molta activitat. Durant aquest temps, teníem molts clients que venien de vacances a la platja, com a gent d'Alcoi, Madrid i València».
Han estat molts anys d'històries, de clients fidels i d'un procés de forts canvis per al negoci local fins al tancament. «És una barreja de tristesa i alleujament. El negoci formava part de la nostra vida, però els temps han canviat i mantindre-lo era cada cop més difícil. Ens queda l'orgull d'haver treballat tant i d'haver servit tantes famílies durant tots aquests anys».
María Dolores recorda l'últim dia d'obertura amb emoció als ulls. Moltes persones van acudir per acomiadar-se i per comprar els darrers productes que quedaven. «Em vaig passar tot el matí atenent. Vaig plorar moltíssim. Va ser molt dur, encara ara m?emociona», s?acomiada.
