El Ple extraordinari celebrat aquest dijous a l'Ajuntament d'Ondara va aprovar la modificació de l'ordenança fiscal de l'impost sobre béns immobles (IBI) amb l'esmena presentada pel Grup Municipal Compromís per Ondara.
La votació va comptar amb els vots favorables del PP i de Compromís, mentre que l'Equip de Govern del PSPV va votar-hi en contra. La proposta inicial del partit Popular preveia reduir el tipus impositiu de l'IBI urbà del 0,74% al 0,62% i el del rústic del 0,85% al 0,73%.
Tot i això, l'esmena de Compromís, aprovada prèviament amb el mateix resultat de votació, va modificar el punt perquè només es reduís el tipus aplicable als béns urbans, mantenint el tipus actual dels immobles rústics en el 0,85%.
L'esmena per mantindre el tipus rústic
Compromís va presentar l?esmena amb l?objectiu de matisar la proposta del PP. Segons va argumentar el grup, la revisió cadastral del 2012 va provocar un increment notable en el valor dels immobles urbans, cosa que va derivar en una càrrega fiscal més gran per a la ciutadania.
Per això, van considerar «encertada» la rebaixa del tipus urbà del 0,74% al 0,62%, però van rebutjar aplicar la mateixa reducció als béns rústics, ja que «no van patir una revaloració semblant» i, per tant, la mesura seria «injustificada i perjudicial per a les arques municipals».
L'esmena acordava mantindre el tipus rústic al 0,85% actual, a fi d'evitar un minvament d'ingressos que comprometi inversions prioritàries, com ara la nova Relació de Llocs de Treball (RPT) o les ajudes socials.
Aquesta esmena va ser acceptada pel PP i votada a favor pel PP i Compromís (8 vots) i en contra pel PSPV (5 vots). Així, la rebaixa de l'IBI urbà serà del 0,74% al 0,62% i el rústic no baixarà. L?impacte econòmic de l?esmena s?ha quantificat en 41.000 euros.
Arguments del PSPV contra la baixada de l'IBI
L'Equip de Govern del PSPV va defensar la seva oposició a la baixada de l'IBI apel·lant a la "responsabilitat fiscal" per mantindre els tipus actuals i assegurar la continuïtat dels serveis municipals i els ajuts socials.
L'alcalde d'Ondara, José Ramiro, va demanar a Compromís «una reflexió» i «una abstenció perquè el poble pugui avançar», apel·lant a fer «polítiques d'esquerres i progressistes» davant de les polítiques de dretes del PP, «com baixar l'IBI».
Ramiro va manifestar la seva oposició a la reducció del tipus impositiu de l'IBI urbà advertint que aquesta mesura pot posar en risc la capacitat de l'Ajuntament per mantindre els serveis públics fonamentals. L'alcalde va basar la seva postura a l'informe de Secretaria-Intervenció, que indica que la reducció del tipus urbà comportarà una disminució d'ingressos municipals i obligarà a ajustar la despesa per garantir l'equilibri pressupostari i les regles fiscals.
Segons aquest informe, la proposta de reducció dels tipus de l'IBI suposarà una disminució estimada de 431.902,57 euros als ingressos municipals per a l'exercici 2026. Amb la incorporació de l'esmena de Compromís, aquesta disminució es reduiria en 41.000 euros, quedant en uns 390.000 euros.
Restriccions fiscals
Respecte als arguments esgrimits per Compromís sobre la baixada de l'IBI aprovada el 2022 i la pujada del 2023, Ramiro va explicar que aquestes variacions es van deure a les restriccions fiscals vigents. Des del gener del 2024, s'han reactivat les regles fiscals estatals, inclòs el sostre de despesa, que impedeix als ajuntaments utilitzar els romanents de tresoreria per finançar polítiques públiques.
Tot i que Ondara disposa de 6 milions d'euros al banc, 4 milions estan bloquejats per aquestes normes i no es poden gastar, va assenyalar Ramiro. «L?Ajuntament ha de sobreviure amb els ingressos anuals, no amb els estalvis. Si poguerasim fer servir aquests 4 milions, potser sí que podríem plantejar una baixada, però ara mateix no és viable», va explicar.
Va afegir que la reducció del tipus urbà del 0,74% al 0,62% suposarà una pèrdua de 431.000 euros, cosa que afecta directament la capacitat per finançar serveis com Cultura, Esports, Promoció Econòmica, Polítiques Socials i ajuts.
A més, ha recordat que l'Ajuntament té compromisos de despesa pendents, com ara 253.000 euros amb Aigües de València (per la liquidació del servei que ara presta el mateix Ajuntament), 50.000 euros per a l'Escola Infantil i altres despeses com la RPT (valorada en 250.000 euros).
Ramiro va apel·lar a Compromís a mantindre la «coherència» amb la política fiscal anterior, recordant que a l'octubre del 2023, el govern municipal, llavors format per PSPV i Compromís, va aprovar el tipus del 0,74% per garantir uns ingressos suficients. Segons l'alcalde, la mesura aprovada ara "és electoralista i no contempla les restriccions fiscals actuals".
A més, va subratllar que l'esmena no afecta l'IBI rústic, «on la majoria dels bancals paguen entre 15 i 20 euros», i per això beneficia principalment les propietats urbanes de més valor. «A qui es perjudica no és Ramiro ni el PSOE, sinó el poble, que tindrà menys recursos per fer polítiques públiques», va afirmar.
Ramiro va demanar als grups municipals «una reflexió profunda» i va proposar «una abstenció responsable si no es vol votar-hi en contra» per evitar perjudicar el municipi. «Sense els ingressos previstos, és molt difícil que el poble avanci. Cal garantir que l'Ajuntament tingui els recursos necessaris per continuar oferint serveis de qualitat a la ciutadania», va concloure.
Compromís defensa la mesura «coherent»
El portaveu de Compromís, Lluís Fornés, va defensar la baixada de l?IBI urbà com una mesura coherent amb la política fiscal d?anys anteriors i beneficiosa per a la majoria de les famílies d?Ondara. Va recordar que el 2023 es va justificar la pujada de l'IBI per garantir els serveis municipals, i que ara, el 2025, es proposa una baixada que afecta positivament la gran majoria de la població, en centrar-se només en els béns urbans.
Fornés va criticar que Compromís no hagi estat convidat a participar en l'elaboració dels pressupostos municipals, malgrat que les partides "han augmentat considerablement". Va posar com a exemple que la partida d'escoles esporteves ha passat de 270.000 euros el 2023 a 384.000 euros actualment.
També va explicar que Compromís va presentar una esmena prèvia a les comissions, que suposava entre 40.000 i 50.000 euros més per al pressupost de l'any següent, però el PSOE hi va votar en contra. Es va preguntar si aquest rebuig responia a una manca dingressos reals o simplement a una negativa sistemàtica a les propostes de Compromís.
Respecte a la RPT, Fornés va aclarir que no cal abonar els 260.000 euros en un sol exercici, ja que es pot fraccionar en diversos anys, començant amb una partida de 80.000 euros, cosa que seria assumible en els pressupostos del 2026. «Encara que 50.000 euros no cobreixen el cost portaveu.
El PP defensa la baixada de l'IBI urbà, però amb crítiques a la gestió econòmica
El portaveu del Partit Popular, Àlex Hernández, va defensar la viabilitat de la proposta de baixada de l'IBI urbà recolzant-se a l'informe d'Intervenció Municipal, que confirma que sí que és possible aplicar la reducció, encara que requerirà ajustaments en determinades partides dels capítols 2 (despeses corrents) i 4 (transferències).
Hernández va destacar un punt clau de l'informe: la liquidació pendent amb Aigües de València, que puja a 253.000 euros, i va denunciar que aquesta despesa no es va comunicar amb transparència quan tots els grups van votar a favor de la desprivatització del servei. «Això posa en evidència la falta de transparència del govern actual», va afirmar, criticant que «els diners destinats a l'aigua s'hagen gastat en altres àrees» i que ara es faci servir aquest deute «com a argument per no baixar l'IBI». «Heu gastat els diners en allò que us ha donat la gana, i ara dieu que no es pot abaixar l'impost perquè s'ha de pagar l'aigua», va denunciar.
El portaveu del PP també va comparar xifres de personal: el 2015, amb 6.800 habitants, el pressupost de personal era de 2,8 milions; el 2025, amb 7.500 habitants, puja a 5,09 milions. «Per 700 habitants més heu duplicat la despesa en personal. Això és una barbaritat. El problema no és l?IBI, és la gestió», va concloure Hernández.
El regidor popular Agustí Vaquer va aportar dades econòmiques per justificar «la necessitat de baixar l?IBI urbà i frenar l?increment constant de la pressió fiscal». Segons Vaquer, els ingressos tributaris de l'Ajuntament han augmentat un 38% en els darrers vuit anys (de 4.770.000 euros el 2017 a 6.495.000 euros el 2024), mentre que la renda disponible de les famílies ha crescut només un 18% (de 16.000 euros el 2010 a 2010 a 3.000 euros el 2010 a 2.020 a 2.000 euros el 2010 a 2.120 a 6.495.000 euros.
L'Ajuntament ha duplicat els ingressos per impostos molt per sobre de l'augment dels ingressos familiars. No es tracta de deixar l?Ajuntament sense diners, sinó de no ofegar el poble», va subratllar. Vaquer va advertir que s?està generant «una estructura municipal desproporcionada que s?està menjant el poble» i va reclamar «un canvi de polítiques que prioritzi la sostenibilitat fiscal i el benestar de les famílies». «Cada any es demanen més ingressos, més impostos, però la gent no pot continuar pagant a aquest ritme», va dir.
Nomenament de la nova Jutgessa de Pau
El Ple també va abordar un segon punt de lordre del dia: el nomenament del Jutge de Pau titular i suplent, després de valorar les candidatures presentades en el termini establert. Magdalena Amàlia Server Oliver va ser designada Jutgessa de Pau titular, i Eva Vidal Escrivà com a suplent. Aquest punt va ser aprovat per unanimitat.
