En diferents nits i en diferents municipis. Així van actuar el o els lladres que van assaltar diferents temples a les localitats de Senija, Alcalalí, Murla i Benigembla. El propòsit era clar: de tots els edificis se'n van sostreure els elements o joies d'or que portaven les talles més apreciades per les diferents parròquies, des de polseres a arracades i altres objectes de valor.
Fa tot just una setmana. La nit del 16 al 17 de març els assalts es van produir a Senija i Alcalalí. Dies després, també de matinada, la del 21 al 22 de març, van entrar a Murla i Benigembla. A la localitat de Senija l'objectiu va ser l'església de Santa Caterina i la seva Mare de Déu dels Desemparats, a Alcalalí es van dirigir a l'Església de la Nativitat de La nostra Senyora, la ermita de la Sang o de la Divina Aurora va rebre l'assalt a Murla ia Benigembla el robatori es va centrar a l'església de Sant Josep.
Una cosa que comparteixen tots aquests edificis és que estan localitzats a municipis de la Mancomunitat de la Vall de Pop i ubicats en carrers molt cèntrics. "Només van sostreure l'or", afirma Pepa Argudo, alcaldessa de Senija. Tots aquests successos, coneguts fins ara i seguits per aquesta redacció, es troben en fase de recerca per part de la Guàrdia Civil, per la qual cosa, ara com ara, poc més se sap.
No solen ser assalts molt freqüents i el destí de les joies i els objectes pot ser molt divers. Des de la Guàrdia Civil d'Alacant no han pogut revelar cap detall, ja que podria entorpir aquesta investigació en curs.
Les diferents administracions locals, encara que no gestionen els temples, també estan al corrent de l'assumpte i han sol·licitat la col·laboració ciutadana, per si algú pot aportar alguna dada addicional que ajudi a aclarir els fets.
La sensació d'inseguretat a la ciutadania
Però sent un cas extraordinari, resulta com a mínim cridaner i, a més, evidencia altres assumptes de més gravetat que també comparteixen tots els municipis de menor dimensió. «Fa molts anys que reivindiquem el mateix i sense resultats. Són problemes de seguretat ciutadana, ens sentim desemparats sense protecció de la llei», reivindica Juan Fernando Giner, alcalde de Murla, a través d?una entrevista per a LamarinaAlta.com.
El primer Tinent d'Alcalde d'Alcalalí, Juan Carlos Esteve, explica que als municipis més xicotets, com és el cas, l'administració local no té prou capacitat per fer-se càrrec de gestionar i mantindre un cos de seguretat. Els pressupostos que es manegen no arriben a aquesta despesa. «En aquests casos, hem d'anar a la Guàrdia Civil ubicada a Xaló oa Moraira. Però si es dóna el cas en què fan torns les guàrdies, és difícil que una patrulla a la costa pugui cobrir l'interior de la comarca amb rapidesa», assegura Esteve.
Aquesta mateixa setmana, explica l'alcalde de Murla, al ple de la Mancomunitat de la Vall de Pop, «vam proposar enviar un escrit a la Subdelegació del Govern a Alacant demanant més seguretat ciutadana, perquè és una cosa que depèn de l'Administració Central». En aquest sentit, Giner insisteix en la necessitat de comptar, almenys, amb càmeres de seguretat que aporten un poc de seguretat a la ciutadania. «La llei preveu que per poder posar aquest tipus de càmeres, el municipi ha de tindre un cos de seguretat, però això no passa a les localitats més xicotetes», insisteix.
L'alcaldessa de Benigembla, Trini Torres, també considera que «no tindre policia, encara que siga mancomunada per a tots els pobles, provoca la sensació d'inseguretat a la ciutadania. La Guàrdia Civil arriba, però no n'hi ha prou. Cada poble s?ha de gestionar la seguretat, però quan parlem de pobles tan xicotets, no tenim la capacitat per nosaltres mateixos».
