La Marina Alta, un territori marcat per la dispersió geogràfica, el envelliment poblacional i la presència de municipis rurals de mida xicoteta, comparteix molts dels reptes que afronta la farmàcia rural a la Comunitat Valenciana.
Elena Gras durant la visita a una farmàcia rural per analitzar les noves mesures de suport al sectorEn aquest context, les mesures impulsades per la Conselleria de Sanitat per reforçar la viabilitat de les oficines de farmàcia en entorns rurals adquireixen una especial rellevància per garantir el accés equitatiu als medicaments ia l'atenció sanitària de proximitat a comarques com aquesta.
La directora general de Farmàcia de la Conselleria de Sanitat, Elena Gras, ha visitat la oficina de farmàcia rural a Benafigos per reunir-se amb representants de la Associació de Farmàcies Rurals de la Comunitat Valenciana (AFaRuVEC), amb l'objectiu d'analitzar sobre el terreny el impacte de les darreres mesures adoptades per la Conselleria per garantir la viabilitat de les farmàcies rurals i reforçar la seva presència en aquells municipis amb risc de despoblament.
La visita es produeix després de la recent aprovació de la modificació del Decret 187/1997, que actualitza el règim d'horaris, serveis d'urgència i vacances de les oficines de farmàcia, incorporant per primera vegada un enfocament específic per assegurar la viabilitat del model farmacèutic rural.
Segons ha destacat Elena Gras, «aquesta reforma, llargament demandada pel sector, introdueix més flexibilitat organitzativa i millora la conciliació professional, sense comprometre la continuïtat de la prestació farmacèutica a la ciutadania».
La farmàcia rural com a recurs sanitari de proximitat
Durant la trobada, la directora general de Farmàcia ha subratllat «el paper estratègic de la farmàcia rural com a recurs sanitari de proximitat, especialment a municipis amb població envellida i dispersa».
Així mateix, a la reunió s'han abordat les línies de treball en desenvolupament vinculades al futur Concert de Prestació Farmacèutica, que prioritzarà serveis professionals remunerats a l'àmbit rural, Com la atenció domiciliària, els sistemes personalitzats de dosificació i les actuacions de suport a la cronicitat.
D'altra banda, s'ha destacat el paper de la farmàcia rural com a punt clau per reduir la bretxa digital i facilitar a la població l'accés a la recepta electrònica, la telemedicina i altres serveis digitals de salut.
Major flexibilització organitzativa a la farmàcia rural
Entre les principals novetats del nou marc normatiu destaca la possibilitat de eximir del servei d'urgències a les farmàcies rurals quan no resulti viable mantindre-lo, sempre garantint alternatives assistencials i l'accés als medicaments. Així mateix, es flexibilitza el règim de vacances i tancaments temporals mitjançant mecanismes de coordinació entre farmàcies properes, permetent assegurar la atenció farmacèutica i millorar la conciliació laboral en entorns amb una única oficina de farmàcia.
Aquestes mesures es complementen amb altres actuacions ja en marxa dins de la Estratègia de Farmàcia Rural de la Conselleria de Sanitat, Com la aproximació de la medicació hospitalària als pacients a través de la farmàcia comunitària rural, la integració amb els serveis de farmàcia hospitalària mitjançant models de dispensació coordinada i teleassistència, i la flexibilització per a l'obertura de farmacioles farmacèutiques en municipis de molt baixa densitat poblacional, reforçant la equitat territorial i la presència sanitària en zones especialment vulnerables al despoblament.
La directora general de Farmàcia ha reiterat la seva compromís amb un model farmacèutic cohesionat, sostenible i adaptat a la realitat demogràfica del territori, «en què la farmàcia rural es consolida com un pilar essencial per garantir l'accés equitatiu als medicaments ia l'atenció sanitària a tota la Comunitat Valenciana», ha subratllat Gras.
