La població amb nacionalitat estrangera ja representa una part destacada de l'estructura demogràfica de la Marina Alta. El Cens de Població Anual del 2025, que publica el Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, situa la comarca a 199.100 habitants, 77.445 dels quals tenen nacionalitat estrangera, fet que suposa un 38,90% del total.
El percentatge comarcal es troba molt per sobre dels registrats als dos territoris de referència. A la província d'Alacant hi ha 497.387 residents estrangers, el 24,46% de la població, mentre que al conjunt de la Comunitat Valenciana són 1.055.925, el 19,46%. El pes de la població estrangera a la Marina Alta pràcticament duplica el percentatge autonòmic.
Sis municipis tenen més població estrangera que no pas espanyola
El percentatge del conjunt de la comarca amaga diferències de més de 50 punts entre uns municipis i altres. El Poble Nou de Benitatxell presenta el percentatge més elevat, amb un 61,54%, seguit molt de prop per Llíber, amb un 61,45%. A l'altre extrem, la Vall d'Alcalà registra un 8,81%.
Són sis els municipis on la població de nacionalitat estrangera supera l'espanyola: el Poble Nou de Benitatxell, Llíber, Alcalalí, Teulada, Murla i Calp. A Benigembla pràcticament també s'assoleix l'equilibri, ja que 290 dels seus 581 habitants són estrangers, un 49,91%.
La fotografia s'amplia quan el llindar es rebaixa al 40%. Un total de 16 dels 33 municipis de la Marina Alta tenen almenys quatre residents estrangers per cada deu habitants, pràcticament la meitat de les localitats de la comarca.
Onze municipis sense litoral superen el 40%
La distribució municipal mostra que els percentatges elevats no es corresponen exclusivament a les localitats amb costa. Dels 16 municipis que superen el 40% de població estrangera, 11 no tenen litoral.
Entre els municipis sense costa hi ha Llíber, amb un 61,45%; Alcalalí, amb un 57,15%; Murla, amb un 54,18%; Benigembla, amb un 49,91%; i Orba, amb un 47%. També superen el 40% Parcent, l'Atzúbia, Tormos, Benidoleig, Ràfol d'Almúnia i Xaló.
Els cinc municipis amb litoral que depassen aquest percentatge són el Poble Nou de Benitatxell, Teulada, Calp, Els Poblets i Xàbia.
El percentatge de població estrangera als 33 municipis
La taula completa permet observar tant les diferències entre municipis com la relació entre el percentatge i el nombre absolut de residents. Els municipis amb els percentatges més alts no són necessàriament els que reuneixen més persones de nacionalitat estrangera, especialment quan es tracta de localitats amb pocs habitants.
| municipi | població total | població estrangera | % estrangera |
|---|---|---|---|
| El Poble Nou de Benitatxell | 5.026 | 3.093 | 61,54% |
| Llíber | 952 | 585 | 61,45% |
| Alcalalí | 1.405 | 803 | 57,15% |
| Teulada | 12.932 | 7.299 | 56,44% |
| Murla | 574 | 311 | 54,18% |
| Calp | 27.440 | 14.857 | 54,14% |
| Benigembla | 581 | 290 | 49,91% |
| Els Poblets | 2.769 | 1.326 | 47,89% |
| Xàbia | 30.817 | 14.625 | 47,46% |
| Orba | 2.402 | 1.129 | 47,00% |
| Parcent | 1.049 | 473 | 45,09% |
| l'Atzúbia | 601 | 268 | 44,59% |
| Tormos | 329 | 143 | 43,47% |
| Benidoleig | 1.274 | 544 | 42,70% |
| Ràfol d'Almúnia | 742 | 312 | 42,05% |
| Xaló | 3.122 | 1.257 | 40,26% |
| Benissa | 12.524 | 4.941 | 39,45% |
| Senija | 692 | 252 | 36,42% |
| Festival | 443 | 161 | 36,34% |
| Sanet i Negrals | 721 | 239 | 33,15% |
| Dénia | 47.568 | 13.844 | 29,10% |
| Benimeli | 474 | 133 | 28,06% |
| Pedreguer | 8.843 | 2.431 | 27,49% |
| Gata de Gorgos | 6.804 | 1.842 | 27,07% |
| Verger | 5.560 | 1.422 | 25,58% |
| Beniarbeig | 2.540 | 603 | 23,74% |
| Ondara | 7.729 | 1.686 | 21,81% |
| Pego | 10.852 | 2.173 | 20,02% |
| Castell de Castells | 442 | 87 | 19,68% |
| La Vall de Gallinera | 589 | 109 | 18,51% |
| La Vall de Laguar | 914 | 157 | 17,18% |
| La Vall d'Ebo | 231 | 36 | 15,58% |
| La Vall d'Alcalà | 159 | 14 | 8,81% |
Calp, Xàbia i Dénia concentren les xifres més grans
La classificació canvia quan s‟observa el nombre de residents en lloc del percentatge. Calp és el municipi amb més població estrangera de la comarca, amb 14.857 persones, seguit de Xàbia, amb 14.625, i Dénia, Amb 13.844.
Els tres municipis reuneixen conjuntament 43.326 residents estrangers, el 55,9% dels 77.445 comptabilitzats a tota la Marina Alta. Teulada apareix a continuació amb 7.299 i Benissa amb 4.941, mentre que el Poble Nou de Benitatxell compta amb 3.093.
La comparació reflecteix les diferències entre xifres absolutes i relatives. Llíber presenta el segon percentatge més elevat de tota la comarca, un 61,45%, però compta amb 585 residents estrangers, mentre que Dénia registra 13.844 i el seu percentatge se situa en el 29,10%.
Quines nacionalitats componen la població estrangera
La segona fotografia s'obté del Observatori Marina Alta, l'apartat de demografia del qual permet consultar la població estrangera per municipis, continents, principals països, edat i zones territorials. Les dades consultades són anuals i permet seguir l'evolució entre el 2021 i el 2025.
El 2025, dels 77.445 residents estrangers de la Marina Alta, 27.347 tenen nacionalitat d?algun país de la Unió Europea i 25.174 corresponen a la resta d?Europa. 16.722 més pertanyen a països d'Amèrica, 5.534 a Àfrica, 2.553 a Àsia i 115 a Oceania o figuren com a apàtrides.
En termes percentuals, la Unió Europea representa el 35,31% de tota la població estrangera i la resta d'Europa un 32,51% més. Tot plegat, les nacionalitats europees concentren el 67,82% dels residents estrangers de la comarca, mentre Amèrica representa el 21,59%, Àfrica el 7,15% i Àsia el 3,30%.
Amèrica duplica la seva població des del 2021
La sèrie de l'Observatori permet comparar la situació actual amb quatre anys enrere. El 2021 hi havia 61.171 persones de nacionalitat estrangera a la Marina Alta, davant de les 77.445 de 2025, fet que suposa un increment de 16.274 residents, un 26,6%.
L'augment no es distribueix de la mateixa manera entre les diferents procedències. La població de països europeus passa de 45.795 a 52.521 persones, un increment del 14,7%, mentres que la procedent d'Amèrica passa de 8.224 a 16.722, un poc més del doble que el 2021.
El pes relatiu també canvia. Europa representava el 74,86% dels residents estrangers el 2021 i passa al 67,82% el 2025. Amèrica avança del 13,44% al 21,59% del total estranger durant el mateix període.
L'increment americà és de 8.498 residents en quatre anys, per la qual cosa equival al 52,2% de l'augment net de tota la població estrangera registrat entre el 2021 i el 2025. Àfrica, per la seva banda, passa de 4.876 a 5.534 persones i Àsia de 2.202 a 2.553.
Colòmbia protagonitza l'augment més gran entre els principals països
La taula de l'Observatori també individualitza una selecció de les principals nacionalitats. Entre elles, Regne Unit continua registrant la xifra més alta el 2025, amb 16.705 residents, encara que són 974 menys que els 17.679 comptabilitzats el 2021.
L'evolució més elevada dins de les nacionalitats recollides correspon a Colòmbia. La població colombiana passa de 3.611 a 9.409 persones entre 2021 i 2025, un increment de 5.798 residents i del 160,6%.
Ucraïna presenta una evolució percentual similar: passa de 1.307 a 3.353 residents, un 156,5% més. Veneçuela gairebé duplica la seva xifra, de 1.068 a 2.079, mentre que Rússia augmenta de 2.135 a 3.126 i Argentina de 786 a 1.355.
| Nacionalitat | 2021 | 2025 | variació |
|---|---|---|---|
| Alemanya | 5.545 | 6.060 | + 9,3% |
| Bulgària | 1.203 | 1.101 | -8,5% |
| França | 2.160 | 2.578 | + 19,4% |
| Itàlia | 1.388 | 1.908 | + 37,5% |
| Polònia | 580 | 856 | + 47,6% |
| Romania | 3.561 | 3.468 | -2,6% |
| Regne Unit | 17.679 | 16.705 | -5,5% |
| Rússia | 2.135 | 3.126 | + 46,4% |
| Ucraïna | 1.307 | 3.353 | + 156,5% |
| Marroc | 4.140 | 4.701 | + 13,6% |
| Argentina | 786 | 1.355 | + 72,4% |
| Colòmbia | 3.611 | 9.409 | + 160,6% |
| Equador | 465 | 504 | + 8,4% |
| Veneçuela | 1.068 | 2.079 | + 94,7% |
| Xina | 922 | 955 | + 3,6% |
El 86,7% dels estrangers de la zona interior són europeus
L'Observatori divideix la Marina Alta a Zona Costa, Zona Intermèdia i Zona Interior. La Zona Costa reuneix 55.044 residents estrangers i presenta un percentatge estranger sobre la població total del 43,50%. La Zona Intermèdia comptabilitza 16.589, un 29,06%, i la Zona Interior arriba als 5.812 residents estrangers, equivalents al 37,57% de la població.
Les diferències augmenten quan s‟observa la procedència. A la Zona Interior, 5.039 dels 5.812 residents estrangers pertanyen a països europeus, el 86,7%. El Regne Unit comptabilitza per si mateix 2.663 persones, el 45,8% de tota la població estrangera d'aquesta zona.
A la Zona Costa, les nacionalitats europees sumen 36.943 persones, el 67,1% dels estrangers, mentre que Amèrica aporta 12.322, el 22,4%. A la Zona Intermèdia, Europa representa el 63,5% i Amèrica el 23,2%, mentre Àfrica arriba aquí el seu major pes relatiu de les tres zones, amb un 10,8%.
El pes britànic destaca a diversos municipis de l'interior
El desglossament municipal permet concretar aquestes diferències. A Benigembla, 187 dels seus 290 residents estrangers són britànics, un 64,5%; a Tormos són 92 de 143, un 64,3%; ia Alcalalí, 462 dels 803 estrangers, un 57,5%.
El mateix patró numèric apareix a Orba, on hi ha 624 britànics entre 1.129 residents estrangers, un 55,3%; Llíber, amb 304 de 585, un 52%; i Murla, amb 159, de 311, un 51,1%. A tots aquests municipis sense litoral, més de la meitat de la població estrangera és britànica.
A Alcalalí, a més, els 462 residents britànics representen el 32,9% dels 1.405 habitants totals del municipi. A Benigembla són 187 britànics sobre 581 habitants, un 32,2%.
Calp, Xàbia i Dénia presenten un repartiment més divers
Als municipis amb major nombre absolut de residents estrangers apareixen xifres més repartides entre les nacionalitats individualitzades. Calp compta amb 1.591 colombians, 1.494 britànics, 1.400 ucraïnesos, 1.219 romanesos, 1.129 russos i 1.046 alemanys entre els 14.857 estrangers.
A Xàbia, el Regne Unit manté la xifra individual més elevada de les recollides, amb 4.550 residents. El segueixen Colòmbia amb 1.803, el Marroc amb 952, Veneçuela amb 772 i Alemanya amb 641, dins d'una població estrangera total de 14.625 persones.
Dénia comptabilitza 13.844 estrangers i presenta una altra distribució. Colòmbia suma 2.347 residents, davant dels 1.258 del Regne Unit, 1.113 d'Alemanya, 896 d'Ucraïna i 843 de Rússia entre les nacionalitats que apareixen individualitzades per lObservatori.
També destaca el cas d'Ondara. Dels seus 1.686 residents estrangers, 723 procedeixen d'Amèrica, el 42,9%, i 405 tenen nacionalitat colombiana; Regne Unit, per comparació, registra 75 residents.







Des del meu punt de vista, els darrers dos anys hem tingut un increment d'holandesos. Es nota a tot arreu: en restaurants, bars, botigues, supermercats a Xabia i Moreira. Al seu article no s'expliquen?
Hi ha molts dels Països Baixos, (Holandesos,) i també Irlanda, ells no compten?
Molt interessant tot
Salutacions
La implicacions i les conseqüències són enormes. Aquesta anàlisi es completaria amb una distribució per nivells socioeconòmics, perquè les mateixes conseqüències no tenen un creixement d'holandesos d'alt poder adquisitiu que de colombians de baix nivell. No és classisme, només assenyalo que les conseqüències són diferents. En qualsevol cas, el primer és que els nadius del poble estan a punt de perdre el control sobre els seus ajuntaments, i amb seguretat els estrangers impulsaran polítiques i mesures molt diferents de les actuals. Els estrangers de baix nivell acapararan els ajuts socials i els d'alt nivell impulsaran els preus molt més enllà del que puguen pagar els locals. Els locals continuen tenint la il·lusió que el seu poble n'és. i això ja fa molt que no és així. Que guiris i forasters paguin una fortuna d'impostos sense poder votar, i els del poble els gastin a la seva conveniència en festes i places dels Ajuntaments, és una distorsió, injustícia, que s'acabarà. No vol la majoria multiculturalitat? Doncs ja la tenim, però les conseqüències no agradaran.
Tothom amb qui parlis estarà parlant de quants holandesos s'han sumat en els darrers anys…