La tardor és l'època de l'any preferida pels aficionats a la naturalesa. Després dels mesos més calorosos, eixir a explorar els paratges muntanyosos és tota una experiència altament recomanable. La Marina Alta té entre els seus molts atractius un ric paisatge al seu interior per desenvolupar aquesta passió que, al capdavall, va més enllà de les temporades.
A partir d'octubre, fins i tot abans, algunes persones ja es llancen a gaudir de un dels passatemps més comuns, la recerca dels bolets. Els més ansiosos fins i tot es dirigeixen a altres zones del territori nacional, on les condicions climàtiques per al desenvolupament dels fongs es poden donar abans.
La comarca és un territori altament ric en biodiversitat i "amb molt bona qualitat de bolets", segons l'expert en micologia Antonio Belda Antolí. Per aquest motiu, portem a aquesta època tardorenca un llistat amb les tres espècies de bolets més comuns (i buscades) a la comarca, per poder identificar-les i tractar-les de la millor manera possible:
Esclata-sang
L'esclata-sang, rovelló o pebràs és el rovelló de sang (Lactarius sanguifluus), una de les espècies més apreciades pels entesos. Presenta un barret de 5 a 12 cm, primer convex i després aplanat, de tons ataronjats, roigosos o violacis, amb làmines estretes que es taquen de verd amb el temps. La seva carn és compacta i sua un làtex roig vinós característic, D'aquí el seu nom.
Creix en boscos de pins, preferentment sobre sòls calcaris. És comú a la conca mediterrània, on fructifica des de finals de l'estiu fins a la tardor. Se sol trobar en grups, sovint acompanyat d'altres espècies del gènere Lactarius. Pot confondre's amb el lactarius deliciosus, que desprèn un làtex ataronjat, encara que també és comestible.
En gastronomia, el rovelló de sang és molt valorat per la textura ferm i sabor delicat. Es consumeix principalment a la planxa oa la graella, amb un poc d'all i julivert, encara que també es fa servir en guisats, arrossos o conserves.
Bolet de pollancre (Agrocybe aegerita)
El bolet de pollancre (Agrocybe aegerita), també conegut com d'àlber o de figuera, és una espècie comestible molt apreciada pel seu aroma i textura. El seu barret és de color marró quan és jove. Les làmines són estretes i de color crema que s'enfosqueix amb la maduresa, mentre que el peu és cilíndric, fibrós i de color més clar que el barret, sovint amb un xicotet anell. La seva carn és blanca, ferma i desprèn una olor agradable.
Creix de forma natural sobre troncs morts o tocons de pollancres, àlbers i altres arbres de fulla caduca, especialment en zones humides i temperades. És una espècie que s'alimenta de la fusta en descomposició, i es pot trobar tant en estat silvestre com en cultiu. A la península ibèrica fructifica principalment durant la primavera i la tardor, encara que en ambients controlats es pot produir durant tot l'any.
A la cuina, el bolet de pollancre és molt versàtil i saborosa. La seva carn ferma i la seva aroma suau la fan ideal per a saltats, remenats, arrossos, pastes o guisats.
Bolet de garrofer (Laetiporus sulphureus)
El bolet de garrofer (Laetiporus sulphureus), també conegut com a pollastre del bosc, és un fong comestible amb un color groc sofre cridaner. Sol tindre forma de ventall o lleixa, amb les capes superposades. La superfície és llisa i d'un intens color groc o ataronjat que es torna més pàl·lid amb l'edat. La carn és espessa, tova i fibrosa quan és jove, però s'endureix en envellir. Els experts asseguren que la seva olor recorda el pollastre cuit, per això molts es refereixen a ella com a pollastre del bosc.
Aquesta espècie es desenvolupa sobre troncs i tocons d'arbres caducifolis com el garrofer, el roure, el castanyer o el salze, encara que també es pot trobar en coníferes. Apareix des de finals de l'estiu fins a principis de la tardor. A la península ibèrica és relativament comú, sobretot en zones temperades i humides.
En gastronomia, el bolet de garrofer és molt apreciada quan és jove i tendra, ja que llavors resulta sucosa i de sabor suau. El color i la textura aporten atractiu als plats, encara que se n'ha d'evitar el consum en exemplars vells o d'arbres conífers, ja que poden resultar indigestos. Alguns experts assenyalen que combinat amb grans quantitats d'alcohol també és indigest.
