Els Parcs Naturals de la Marina Alta amaguen veritables tresors i són espais protegits i altament importants per a l'entorn. El Parc Natural del Penyal d'Ifac de Calp és una de les meravelles de la comarca on cada dia és possible descobrir noves curiositats.
Una de les persones encarregades de divulgar les riqueses daquest parc natural és Nacho López-Astilleros Machado, biòleg i tècnic de educació ambiental a la Unitat de Gestió dels Parcs Naturals Penyal d'Ifac-Serra Gelada i al seu entorn litoral i Paisatges Protegits del Puigcampana i Ponotx-Serra de Bèrnia i Ferrer. Des del 1998, el tècnic es dedica al parc natural de Calp i, juntament amb la seva companya Ana, s'encarrega de l'atenció al públic, les visites guiades i altres temes relacionats amb la flora i la fauna.
Aquest 2025, el biòleg del Penyal d'Ifac ha llançat el Herbàrium Virtual del Parc Natural del Penyal d'Ifac a través de la pàgina web del parc. Es tracta d'un treball iniciat el 1999 a través del qual López-Astilleros ha anat recopilant a la base de dades mitjançant fotografies un llarg catàleg de flora terrestre present al Penyal.
Actualment han quedat registrades 287 espècies consultables. «El més bo de ser un recurs en format digital és que permet actualitzar, corregir i afegir més dades quan siga necessari», assenyala el tècnic, i per això no es descarta que el nombre de flora registrada pugui augmentar.
El recurs s'ordena com un arbre taxonòmic que representa tots els nivells de la classificació, «cosa que ens permetrà situar cada espècie en la seva posició relativa a la classificació», s'explica a la pàgina web. L'Herbarium «té un fi educatiu, pretenc que no siga simplement un catàleg. Amb ell m'agradaria explicar que les espècies estan tant o més relacionades com més properes són dins de l'arbre taxonòmic dins de la classificació», aclareix el biòleg.
Segons es narra a l'explicació del recurs, per accedir a les galeries fotogràfiques de Nacho caldrà dirigir-se directament al nivell «Família» de la classificació. fitxes del Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) per conèixer de forma més extensa cada espècie.
Després d'una entrevista amb el biòleg i tècnic d'educació ambiental del Penyal d'Ifac, n'hem pogut conèixer algunes curiositats sobre la flora que amaga el parc natural de Calp. «El Penyal és conegut entre els aficionats a la botànica per la presència de algunes espècies úniques», confessa i afegeix que hi ha altres «exclusives del territori».
A continuació, s'ofereix una recopilació de cinc plantes del Penyal d'Ifac són d'especial interès per al parc o endemismes, «que són les menys comunes»:
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
Silene d'ifac
Silene hifacensis (Rouy ex Willk.): aquesta planta no és que siga rara, és que es tracta de la joia de la corona del Penyal. El seu nom en català és «Silene d'ifac» i en valencià «Esclafidora major o rosada». «Únicament és present des de Dénia a Benidorm i als penya-segats del nord d'Eivissa. És una planta molt amenaçada i ha estat objecte d?un pla de recuperació especial que ha aconseguit treure-la de la categoria d?en perill d?extinció i passar-la a la de vulnerable», explica el tècnic d?educació ambiental de Calp.
És una espècie prioritària, de la qual «es coneixen en 6 nuclis poblacionals». Al BDBCV s'explica que creix a les fissures dels penya-segats «calcaris costaners» que hi ha sota la influència de vents marins humits.
La Silene d'ifac posseeix un Pla de Recuperació oficialment aprovat per Conselleria. Segons es pot llegir a la seva fitxa del Banc de Dades, «va ser l'espècie espanyola pionera en treballs de conservació, a través dels seus intents de reintroducció al Penyal d'Ifac cap al 1975».
A causa de la seva condició actual, apareix com a espècie «en perill d'extinció» al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i al Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i com «vulnerable» a la Llista roja de Flora Vascular.
All africà
Allium subvillosum: també se la reconeix pel nom de All africà i és una espècie prioritària al Penyal. «No és exclusiva de la Comunitat Valenciana, però aquí només és present a Calp i Altea», indica el biòleg al parc natural calpí.
El Banc de Dades de Biodiversitat indica que és una «espècie molt rara» que està present en «clars de matolls o pinedes, dunes i vores de camins i cultius, en sòls sorrencs o calcaris». Com a curiositat, el jaciment arqueològic dels Banys de la Reina de Calp, a més del seu històric atractiu, alberga una microreserva de flora composta per l'Allium subvillosum.
Finalment, el BDBCV assenyala que les principals amenaces d'aquesta planta endèmica i protegida és "l'expansió urbanística i l'antropització generalitzada dels ecosistemes dunars". Es tracta d'una espècie «en perill d'extinció» al Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades.
Farigola diànica
Thymus webbianus (Rouy): comunament és conegut com «farigola diànica», en castellà, o «Timà terrer», en valencià. «És una de les espècies rares, a la qual també se li està fent un seguiment». Es tracta d'un arbust xicotet, «endemisme exclusiu de la Comunitat Valenciana present en unes poques localitats litorals, entre el Penyal d'Ifac i la Serra Gelada».
La farigola diànica creix sobre substrats «bàsics, pedregosos o rocosos» d'ambients càlids, però amb humitat. El Banc de Dades de Biodiversitat destaca que només se'n confirma la presència en dos nuclis de població, un a l'obac del Penyal amb 135 exemplars, i altres a la Serra Gelada, amb uns 130 exemplars.
Literalment, el BDBCV concreta sobre les amenaces sobre aquesta espècie: «El baix nombre d'efectius a les poblacions conegudes, la seva escassa àrea d'ocupació i els processos d'hibridació amb el seu congènere, el més comú Th. vulgaris, comprometen el futur d'aquest endemisme. Moltes zones candidates a albergar l'espècie han desaparegut o s'han alterat seriosament les últimes dècades sota l'efecte de la pressió urbanística, la sobrefreqüentació humana i l'extensió de pedreres i infraestructures viàries».
Al Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades apareix com a espècie «vulnerable» y «en perill crític» a la Llista roja de Flora Vascular.
Ferradura valenciana
Hippocrepis valentina (Boiss): coneguda pel seu nom en castellà «Herradura valenciana» o en valencià «Ferradura de cingle». És una planta lleguminosa, que habita en «escletxes i lleixes de penyals calcaris costaners poc ombrejats», segons il·lustra el Banc de Dades.
La Ferradura valenciana és una espècie endèmica, amb poblacions ben desenvolupades. «Envaeixen zones de matoll després dels incendis o deforestacions, per això, i gràcies a la seva inaccessibilitat, no es considera gaire amenaçada», explica la fitxa.
Sobre aquesta espècie gira una altra curiositat en relació amb el Parc Natural del Penyal d'Ifac. va ser el logotip del parc fins que es va unificar la imatge de tots els parcs de la Comunitat Valenciana amb el dibuix del ja emblemàtic ocell, el xiulet.
Teucre d'Ifac
Teucrium buxifolium ssp. ((Pau) Fern. Casas): és una altra de les plantes més «rares» que es poden trobar al Penyal. Trucat Teucri d'Ifac o Trencapedres o «Poliol amarg de roca» en valencià, floreix de l'abril al juny.
La seva descripció a la fitxa del Banc de Dades de Biodiversitat assenyala que «colonitza esquerdes de penyals calcaris abruptes per les serres litorals del nord d'Alacant i sud de València, on és freqüent». El seu hàbitat preferit són els ambients amb humitat. Com que s'allotja a zones poc accessibles, «no sembla estar sotmesa a greus riscos».
Visita al Parc Natural del Penyal d'Ifac
Des del 2020, el Pla Rector d'Ús i Gestió del parc (DECRET 260/1993 del Govern Valencià) estableix una quota de 300 visitants diaris al camí de pujada al cim. Per poder accedir-hi s'ha implementat un sistema de reserva, que funciona amb 10 dies dantelació.
La reserva és telemàtica i el visitant haurà de portar-la a la visita al parc, ja que les autoritats fan patrulles aleatòries per verificar les reserves. En cas de no tindre-ne es podran aplicar sancions.
*La propietat de les fotografies de les espècies és de l'autor (© Nacho L.-Astilleros).
