La vaga educativa indefinida ha començat aquest dilluns 11 de maig enmig d'un dels conflictes educatius més tensos dels darrers anys a la Comunitat Valenciana. Però més enllà del xoc polític i sindical entre la Conselleria de Educació i les organitzacions convocants, l'inici de l'atur també ha obert una situació d'incertesa dins dels mateixos centres educatius.
Mentre les mobilitzacions arrenquen i els primers efectes comencen a notar-se a escoles e instituts, docents, equips directius i fins i tot personal interí segueixen intentant aclarir què es pot fer realment durant una vaga indefinida i quines conseqüències legals, econòmiques o administratives pot tindre-hi participar.
Què passarà realment als centres educatius des de l'11 de maig: «La vaga s'ha de notar»
Els dubtes s'han multiplicat especialment després del conflicte obert pels serveis mínims de 2n de Batxillerat i les avaluacions finals. En paral·lel, diferents sindicats han difós durant els darrers dies guies pràctiques dirigides al professorat per aclarir qüestions relacionades amb salaris, avaluacions, assistència obligatòria, substitucions o possibles sancions.
Els documents elaborats per STEPV y CSIF coincideixen en bona part dels aspectes essencials: el dret a vaga suspèn temporalment la relació laboral i això implica límits clars sobre les obligacions del professorat durant els dies d'atur.
No hi ha cap obligació d'avisar si es farà vaga
Un dels dubtes més estesos des de primera hora d'aquest dilluns a molts centres educatius és si el professorat està obligat a comunicar prèviament que secundarà la vaga.
Tant STEPV com CSIF recorden que no hi ha cap obligació legal d'avisar individualment a la direcció del centre ni de revelar la intenció de participar a l'atur. El preavís legal correspon únicament a les organitzacions convocants de la vaga, no a cada treballador.
Això vol dir que un docent pot decidir lliurement si fa vaga o no fins i tot el mateix dia de la convocatòria. Els sindicats reconeixen, però, que molts equips directius estan sol·licitant informació prèvia per organitzar serveis mínims, guàrdies o funcionament intern dels centres. No obstant, insisteixen que aquesta comunicació no es pot imposar com una obligació.
La vaga es pot seguir només alguns dies
Una altra de les qüestions que més preocupació genera entre el professorat és si una vaga indefinida obliga a mantindre l'atur de forma continuada. Els sindicats aclareixen que no. Cada docent pot decidir lliurement quins dies secunda la vaga i quins no. La participació es pot fer de manera intermitent, alternant jornades d'atur amb dies de feina ordinària.
Això permet, per exemple, incorporar-se més endavant a la vaga, deixar de secundar-la en qualsevol moment o participar-hi únicament alguns dies concrets. La qüestió ha esdevingut especialment sensible entre docents preocupats per l'impacte econòmic d'una vaga perllongada, sobretot en el cas del personal interí o professorat amb salaris més ajustats.
Què passa amb el salari i les cotitzacions
Les conseqüències econòmiques són precisament un dels factors que més inquietud generen dins dels centres educatius des de l'arrencada de la vaga. Els sindicats expliquen que durant la vaga es descompta la part proporcional corresponent al salari del dia no treballat, incloent-hi també parts proporcionals de pagues extraordinàries i descansos setmanals associats.
Això implica que el descompte també pot afectar parcialment el cap de setmana relacionat amb el dia de vaga. Tot i això, els documents sindicals insisteixen que la vaga no afecta el període de vacances ni suposa una sanció disciplinària. Es considera absència justificada i no altera l'antiguitat del treballador.
En el cas del personal interí, sí que pot existir un impacte reduït sobre determinats càlculs relacionats amb liquidacions o cotitzacions, encara que els sindicats subratllen que la incidència sol ser limitada en vagues de curta durada.
També recorden que durant la vaga es produeix una situació anomenada «alta especial» a la Seguretat Social, on es manté la vinculació laboral però sense cotització efectiva durant aquests dies.
Precisament aquesta qüestió apareix també recollida a les instruccions trameses per la mateixa Conselleria als centres educatius per gestionar la vaga, on es recorda que durant l'atur «no hi ha obligació d'ingrés de quotes» i que «no es generen bases de cotització» durant els dies de vaga.
Avaluacions, notes i feina des de casa: el punt més delicat
El gran focus de tensió dins dels centres es troba a les avaluacions finals, especialment a 2n de Batxillerat i en tot allò relacionat amb l'EBAU. Els sindicats sostenen que durant els dies de vaga la relació laboral queda suspesa i, per tant, no hi ha obligació d'assistir a sessions d'avaluació, introduir notes, redactar informes o fer tasques des de casa.
Aquest punt ha guanyat importància després que la Conselleria inclogués com a serveis mínims obligatoris determinades actuacions vinculades a les avaluacions finals ia l'accés a la universitat. No obstant això, les organitzacions sindicals sostenen que realitzar feina des de casa durant la vaga contradiu el propi exercici del dret de vaga i fins i tot es podria interpretar com que el treballador no ha secundat realment l'atur aquell dia.
La qüestió afecta també l'ús de plataformes digitals com Web Família. Segons les guies difoses pels sindicats, durant una jornada de vaga no hi ha obligació de respondre correus institucionals, comunicacions de direcció ni missatges dirigits a famílies o alumnat.
Què passa amb les tasques no realitzades durant la vaga
Un altre dels dubtes més rexicotets entre el professorat és si, un cop finalitzada la vaga, l'administració pot exigir recuperar tota la feina no realitzada durant els dies d'atur. Els sindicats sostenen que no. Segons expliquen, la vaga no suposa un ajornament d'obligacions laborals, sinó una suspensió temporal de la relació de treball.
Això vol dir que el professorat no estaria obligat posteriorment a recuperar classes, refer programacions completes ni assumir automàticament totes les tasques pendents acumulades durant el conflicte. En el cas de continguts no impartits, les organitzacions sindicals assenyalen que les programacions didàctiques es podran adaptar a la situació real de l'aula després de la reincorporació.
Què és «l'esquirolatge intern» i per què preocupa tant
Un dels conceptes que s'està repetint més dins dels centres educatius durant les últimes setmanes és el d'«esquirolatge intern». Els sindicats utilitzen aquest terme per referir-se a situacions on personal no vaguista assumeix tasques corresponents a docents que sí que estan exercint el seu dret a vaga.
Segons les guies sindicals, un professor no pot ésser obligat a impartir continguts d'un altre company vaguista, corregir els seus exàmens, assumir tutories alienes o posar qualificacions al seu lloc. Les organitzacions sostenen que aquest tipus de pràctiques vulneraria l'article 6.5 del Reial decret llei de relacions de treball i podria suposar una limitació indirecta del dret de vaga.
El professorat designat per a serveis mínims també té límits
Els documents sindicals també aclareixen quines funcions corresponen al professorat designat per complir serveis mínims. Segons expliquen, aquestes persones han de garantir únicament les tasques essencials fixades a la resolució oficial, però no substituir el funcionament ordinari del centre ni assumir el treball complet de docents vaguistes.
Això significa que el personal de serveis mínims no tindria obligació de corregir exàmens aliens, substituir tutories ni encarregar-se davaluacions corresponents a altres professors. Els sindicats insisteixen que la funció dels serveis mínims és garantir seguretat i atenció bàsica de l'alumnat, no mantindre la normalitat absoluta del sistema educatiu.
Es pot sancionar un docent per fer vaga?
Una altra de les preocupacions més esteses entre el professorat, especialment entre funcionaris en pràctiques i interins, és la possibilitat de patir represàlies per secundar la vaga.
Les organitzacions sindicals recorden que el dret a vaga és un dret fonamental protegit per larticle 28.2 de la Constitució Espanyola i que el seu exercici no es pot utilitzar com a criteri negatiu en avaluacions professionals, processos selectius o valoracions administratives.
Els sindicats sostenen que qualsevol represàlia vinculada directament al seguiment de la vaga es podria considerar una actuació antisindical. També aclareixen que lexercici del dret de vaga no pot justificar sancions disciplinàries ni acomiadaments.
La nova polèmica: control diari de la vaga a través d'ITACA
La tensió dins del conflicte educatiu ha augmentat encara més després que la Conselleria remetés noves instruccions oficials als centres públics sobre com hauran comunicar diàriament la participació del professorat a la vaga.
El document estableix que les adreces hauran d'introduir cada dia a la plataforma ITACA3-GAD tots els dades del personal que hagi exercit el dret a vaga, diferenciant a més entre torns de matí, vesprada i nit i realitzant diverses actualitzacions obligatòries diàries.
Les instruccions també contemplen que els centres elaborin llistats provisionals del professorat que hagi secundat la vaga i que aquests llistats s'exposin posteriorment als taulers interns de les sales de professors per a possibles correccions.
A més, la Inspecció Educativa haurà de supervisar que tots els centres introdueixen correctament les dades i podrà requerir actuacions específiques si detecta incidències o absència dactualitzacions.
La mesura ha provocat una forta reacció sindical. UGT acusa la Conselleria d'utilitzar un sistema de «vigilància» sobre el seguiment de la vaga i denúncia que s'està obligant els equips directius a fiscalitzar diàriament els seus propis companys.
El sindicat considera que aquestes instruccions incrementen encara més la pressió interna dins dels centres educatius i les vincula directament amb l'enduriment del conflicte pels serveis mínims i les avaluacions de 2n de Batxillerat.
Què passa si els serveis mínims no són suficients
La possibilitat que els serveis mínims resultin insuficients per atendre adequadament lalumnat és una altra de les situacions que preocupa. Les guies sindicals recorden que la responsabilitat sobre lorganització del centre durant la vaga correspon a la direcció ia ladministració educativa, no al professorat vaguista.
Si el personal disponible és insuficient, l'adreça pot adoptar mesures organitzatives o comunicar la situació a les famílies. Els sindicats insisteixen que una possible situació de desbordament no es pot atribuir als que exerceixen el seu dret a vaga, sinó a les decisions adoptades per l'administració en fixar els serveis mínims.
Un clima d'incertesa interna
La incertesa sobre avaluacions, salaris, organització interna i límits legals està obligant molts docents a informar-se per primera vegada sobre aspectes jurídics vinculats al dret a vaga que poques vegades havien format part de la vida quotidiana als instituts i col·legis públics.
L'aparició ara d'instruccions específiques per registrar i supervisar diàriament el seguiment de la vaga ha afegit a més un nou element de tensió interna a molts centres, on directives, docents i inspecció educativa hauran de coordinar durant les properes setmanes una gestió administrativa inèdita en ple conflicte laboral.
