Un cadàver que apareix misteriosament al Poble Nou de Benitatxell fa que entrin en acció la policia de Xàbia i la científica de Dénia. El poble s'afanya a amagar secrets del passat que haurà de revelar per força per fer avançar el tràgic cas del present.
Aquesta és la base de El pou dels silencis (2021), el primer llibre de la saga de Els crims de la Marina Alta, de l'autora de Llíria (València) Amparo Murgui Maties, editat per Samaruc. El recorregut de Murgui continua amb La cova de les bruixes (2022), la segona novel·la, en què un altre assassinat torna a sacsejar les localitats de la comarca mentre es preparen per viure la festivitat de Tots Sants. Els investigadors «s'hauran d'enfrontar a un crim on passat i present es fonen entre rituals, sacrificis i un silenci que intentaran trencar», apunta la sinopsi.
L'escriptora és diplomada en Magisteri per llengua estrangera i llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de València, i li van assignar la plaça fixa al CEIP Santa Maria Magdalena de Benitatxell. Va residir a Xàbia durant els quatre anys d'estada a l'escola i «em vaig enamorar de la comarca. En arribar vaig pensar que m?havia tocat la loteria, és un paradís», assegura.
Apassionada des d'hora per la novel·la negra i policíaca, «els meus referents són Agatha Christie i Camila Lackberg», entre d'altres, va trobar a la Marina Alta la inspiració perfecta per llançar-se a l'escriptura de novel·les. Es va xopar de les tradicions i cultura, dels seus habitants i localitzacions més íntimes, per traslladar als seus llibres les descripcions més fidels als sentiments que li sorgeixen cada cop que torna a la comarca. És així com aconsegueix que sigan una part igual d'important que els personatges.
La bella comarca de la Marina Alta pren tot el protagonisme en aquesta sèrie de novel·les negres, que aviat tindrà una tercera entrega. No només Benitatxell, Xàbia i Dénia apareixen, també d'altres com Moraira, Ondara, El Verger o Benissa. «Encara que no només em centre en els paisatges i les localitzacions. Intento explicar costums típics de la zona, tradicions o fets que vull posar en valor, perquè es coneguin i respectin, com què són les pesqueres, els desculats i els descarats o el perquè del nom de la Cova de les Bruixes», explica l?autora.
Murgui ha portat les seves novel·les a diverses edicions de la Fira del Llibre de València i també a la darrera fira literària a Madrid, on «només per contindre el nom de la Marina Alta al títol de la saga, els llibres es van vendre sols», Confessa.
A continuació, parlem amb Amparo Murgui Maties perquè ens desvetlli com va començar tot, la seva gran admiració per la comarca, el respecte que li professa entre les seves línies i què oferirà el tercer lliurament de Els crims de la Marina Alta.
PREGUNTA. Com va començar el teu camí com a escriptora publicada?
RESPOSTA. Vaig començar a escriure la primera novel·la vivint a Xàbia, però després em vaig animar a seguir perquè vaig guanyar un concurs de relats a Bunyol pel Dia del Llibre. També em van publicar una curta història en un llibre i això em va donar la confiança. Vaig enviar el manuscrit de El pou dels silencis a Samaruc i em van trucar per editar-ho.
P. Com sorgeix la idea d'ambientar la saga a la Marina Alta?
R. Va ser el primer any d'estar vivint a Xàbia i treballant a Benitatxell. La inspiració va venir estant a Altea un cap de setmana. En tornar a Xàbia, em vaig posar a escriure. I és clar, què millor que ambientar la història on vivia? Vivia per la zona del Muntanyar, i només havia de baixar a la platja per inspirar-me, anar al Cap Prim oa l'Arenal. Recorria els restaurants, els paratges, localitzacions que volia mostrar. La novel·la va néixer allà, i està xopa d'aquest paisatge.
P. A la teua nota biogràfica comenten que els escenaris actuen gairebé com un personatge més. Com treballeu l'ambientació?
R. La feina des del cor. Les descripcions no són només objectives, sinó que estan basades en les emocions del personatge, però que també són les meues. Per exemple, hi ha un moment a El pou dels silencis en què una agent de policia baixa des dels Pous de l'Abiar cap a Xàbia.
Tinc molts lectors que han anat a visitar la zona i han seguit les localitzacions i després m'han enviat fotos d'on s'ubica cada cosa al llibre.
P. ¿ Què pot trobar el lector a cadascuna de les novel·les? Estan connectades entre si?
R. Sí, estan connectades perquè els personatges principals, els membres de la comissaria, són els mateixos. Ells avancen a nivell personal. Però a nivell dels casos, cadascú és diferent.
El pou dels silencis és més d?intriga, d?acció. Apareix un cadàver als Pous de l'Abiar de Benitatxell, i el cas destapa secrets antics del poble que s'han intentat amagar durant anys. Barreja la vida de residents locals amb la d'estrangers, sobretot anglesos i holandesos, que tenen un poder adquisitiu alt.
La cova de les bruixes és més intimista, ambientada a Tots Sants, i està molt lligada a les tradicions del poble. un cadàver a la Cova de les Bruixes de Benitatxell, i 30 anys abans ja hi va haver un crim similar no resolt. Es barregen supersticions, llegendes de bruixes i els fets del passat que tornen a prendre força a present.
En totes dues hi ha aquesta dualitat: el present i el passat s'entrellacen per desentranyar els misteris.
P. També t'has hagut de formar en criminologia per escriure les teues novel·les. Com ha estat aquest procés?
R. Tenia molta lectura sobre el gènere, però quan et poses a escriure, t'adones de tot allò que no saps. Vaig fer un curs de literatura a la Universitat de València, per perfeccionar certes coses, i un altre en línia de criminologia. Aquí vaig aprendre sobre balística, procediments forenses, etc. A més, m'he assessorat amb policies, jutges i metges per donar veracitat als detalls.
P. Escriure novel·la negra sembla apassionant però també molt laboriós. Quant de temps et va portar escriure cadascuna?
R. El pou dels silencis ho vaig començar el 2011, però em va portar gairebé nou anysperquè la començava, la deixava, tornava a començar des del principi. Va ser gràcies a un professor del curs de literatura que ens va donar un consell clau: "Quan comencis a escriure, mai tornis enrere. Segueix endavant, el temps de les correccions vindrà al final". M'ho vaig prendre al peu de la lletra i vaig aconseguir acabar-la.
La cova de les bruixes, és una història del confinament. Vaig començar i vaig avançar molt durant la pandèmia i la vaig acabar en un any i poc.
P. Ara està molt de moda fer adaptacions audiovisuals, sobretot de novel·la negra, que triomfa molt… Creus que les teues històries funcionarien bé en aquest format?
R. Bé, doncs això és una cosa que m'han dit en presentacions, sobretot quan vaig anar a presentar la segona novel·la. Moltíssima gent me'l va comentar, fins i tot un company se la va passar a una persona que coneixia, que era productora, perquè deia que era molt adaptable.
Jo sempre dic que aquest no és el meu objectiu, perquè jo escric perquè m'apassiona. Totes les hores que inverteixo a escriure les dedico a fer alguna cosa que m'agrada, i l'objectiu no és ni de bon tros que s'adapti a la pantalla.
Però vaja, si algun dia arribés aquell moment, per descomptat que estaria oberta i en gaudiria moltíssim, no? Veure cobrar vida als personatges que jo he escrit… Però sí que és veritat que és un comentari que m'ha fet molta gent: que és molt adaptable, que la història, la trama, els personatges i les localitzacions estan molt pensats per emportar-se a pantalla.
P. I parlant de lectors, hi ha alguna anècdota que t'hagi marcat especialment?
R. Sí. Una de molt especial és que un dels lectors em va obrir la ment a la trama de la tercera novel·la. Va ser una conversa a la Fira de València. Va venir un noi i, en veure els llibres ambientats a la Marina Alta, em va preguntar si tractaven el tema dels nazis a Dénia. Jo no coneixia aquesta història, així que me la va explicar. Em va comentar que fins i tot hi havia una pel·lícula, el substitut, que en parlava, dels apartaments Bremer, se'm va obrir un nou món. I com que les meues novel·les barregen passat i present, ia més sóc una apassionada de la Segona Guerra Mundial, aquí se'm va obrir una possibilitat infinita.
D'altra banda, la meua amiga Lurdes, en una de les meues visites a Xàbia, em va portar a la cala del Francès i em va explicar tota la història del pintor Lambert, de com s'hi accedia per la mansió que hi ha allà… No tenen res a veure les històries, però aquests dos mons se'm van ajuntar al cap i em van donar la trama.
Així que, gràcies a poder parlar amb els lectors, he tret la història del tercer llibre. I si aquesta entrevista arriba a qui m'ho va explicar, li ho agraeixo molt.
P. Comentes un poc de la tercera part… A banda del que m'has dit, què pots avançar? Ja tens una sinopsi o un xicotet resum?
R. Sóc molt escriptora de brúixola. No sóc de les que ho tenen tot clar des del principi, no faig esquemes ni mapes. La història va cobrant forma conforme l'escric. Puc avançar les primeres 80 pàgines que tinc escrites, on ja es connecten aquests dos mons de què parlava.
La història arrenca amb uns excursionistes que intenten accedir a la cala del Francès per una mansió i troben un cadàver. És un cadàver d'una persona de 90 anys, molt gran, i comencen a estirar el fil i descobreixen que hi ha una connexió amb els nazis a Dénia. I aquí comença tota la trama.
P. Què diries als veïns i veïnes de la Marina Alta que encara no t'han llegit? Com els convidaries a submergir-se a les teues novel·les?
R. Doncs sobretot, si els agrada la novel·la policíaca, quina millor manera de llegir-la que ambientada a la seva pròpia terra. Són històries que enganxen, que no pots deixar de llegir perquè vols saber què passa, però a més tenen aquest plus d'estar ambientades en llocs que coneixen: reconeixeran l'Arenal, el Montgó, la migdiada, el port de Dénia… És com caminar per casa seva, però dins una novel·la negra.
