L'habitatge d'ús turístic a la Marina Alta: problemes i reptes d'una comarca en roig

Calp va ser la seu d'un debat obert sobre l'habitatge d'ús turístic (VUT) des d'una perspectiva científica aquesta setmana. Experts a turisme analitzaren l'estat de les VUT a nivell nacional, autonòmic i provincial. I en aquesta matèria la Marina Alta hi té molt a dir.

Platja de Calp a l'inici de la temporada estival

Segons mostra l'estadística experimental sobre el mesurament del nombre d'habitatges turístics a Espanya de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la província d'Alacant és la que presenta més nombre de tota la Comunitat Valenciana, amb un total de 41.179 habitatges d'aquest tipus a finals del 2024. En tota l'autonomia el total és de 64.745, de les quals 7.273.

Habitatges turístics per comunitats autònomes a Espanya en el període 2024M11 – INE

Si apropem la vista a la província alacantina a la base de dades experimental de l'INE, la costa és la zona més saturada en habitatges turístics. La gamma de colors del mapa ressalta a la perfecció la situació. A simple vista, dues comarques alacantines concentren el nivell més alt de VUT, la Vega Baixa i la Marina Alta.

El mapa d'habitatges turístics de l'INE, al període 2024M11, a la Marina Alta, comptabilitza al voltant de 15.000, encara que les dades realment són més grans. A la conferència, es van mostrar les xifres del Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana en què a Calp es comptabilitzen 5.320 habitatges turístics, a Dénia 5.516, a Xàbia 5.901, a Teulada Moraira 2.402 ia Benissa 1.398. En els darrers mesos, els municipis han mostrat l'alta preocupació que senten per aquest model d'allotjament, generant un debat intens i portant alguns ajuntaments a suspendre cautelarment l'emissió de certificats d'habitatges turístics.

Mapa d'habitatges turístics a Alacant en el període 2024M11 – INE

Preocupació per l'habitatge d'ús turístic a la comarca

La jornada «Reptes de la governança del lloguer turístic en destinacions vacacionals» duta a terme a Calp va posar en relleu, sobretot, dues situacions que deriven del creixent nivell de VUT a la comarca. D'una banda, els problemes que aquest tipus d'allotjament provoquen als municipis i, de l'altra, la necessitat de regular l'habitatge turístic per garantir una convivència sana entre territori, propietaris i empresaris i residents.

Una de les principals preocupacions que deriva és l'accés a l'habitatge a la zona i repercuteix en l'augment del preu del lloguer i de la venda dels habitatges. Pel que fa a l'oferta de lloguer anual, la disponibilitat es redueix considerablement, ja que la rendibilitat del lloguer turístic supera amb escreix l'anual.

Traslladat al municipi de Calp, José F. Perles Ribes, cap de l'àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, va aportar que un increment de l'1% als habitatges turístics autoritzats pot augmentar el preu del lloguer un 0,15% i el preu de venda un 0,73%. Per part seva, Manuel Miró, cap de l'àrea Territorial de l'Ajuntament de Calp, ha estimat que el 22,2% de l'oferta total d'habitatge es destina al lloguer anual.

Anàlisi del lloguer a Calp

L'impacte en la qualitat de vida de les persones residents als pobles que conviuen amb el lloguer turístic és una altra de les preocupacions rellevants de la qüestió, i que posa en relleu la necessitat d'escoltar els locals. La presència de VUT pot generar molèsties per sorolls i comportaments incívics a causa de la naturalesa de les visites, així com la saturació dels espais públics i els serveis. La promoció d'un turisme responsable i sostenible és essencial, altrament el territori pot enfrontar-se a una pèrdua d'identitat i cohesió social, a causa de la baixa densitat de població empadronada.

D'altra banda, la qüestió també és delicada per als propietaris de vivendes turístiques, ja que l'intrusisme i la competència deslleial són molt elevats. Els habitatges que operen al marge de la legalitat generen moltes dificultats a l'hora de controlar i regular el sector. El fenomen en general és complex, atès que es compon de diverses interaccions entre diferents actors.

Reptes de la governança

El descontrol quant a vivendes d'ús turístic durant anys planteja així una sèrie de reptes. El pas inicial és estudiar adequadament i en profunditat cada zona, amb l'ajuda de tècnics i experts, atès que la manca de dades dificulta en bona mesura la presa de decisions per part dels dirigents. Alhora, posar en marxa els mecanismes necessaris per fomentar l'habitatge social i assequible és ja una obligació.

A la conferència calpina van sorgir algunes idees, com ara establir un percentatge màxim d'habitatges turístics per zones, per equilibrar abans que res l'ús residencial. Tindre en compte la vulnerabilitat de cada territori permetria prioritzar la protecció d‟àrees amb alta densitat de població permanent. Crear bosses de lloguer, rehabilitar habitatges buits per a lloguer social i imposar cànons als habitatges buits per incentivar-ne l'ús també van ser altres aportacions dels ponents.

Per millorar la gestió, el control i la transparència a l'activitat turística, es va proposar sol·licitar competències a nivell municipal en matèria d'inspecció per combatre l'habitatge il·legal i utilitzar, per exemple, la tecnologia per monitoritzar patrons de consum i detectar irregularitats al sector.

Tot i que en termes empresarials el lloguer turístic siga una activitat rendible, el que queda clar és que els mateixos residents poden arribar a tindre una opinió negativa de l'activitat. Conviuen amb ella i, de vegades, provoca problemàtiques amb què han de bregar. La Marina Ata és una comarca turística, en viu, però els residents demanen a crits mesures perquè l'activitat no absorbeixi tota la vida als municipis, ja que els turistes vénen i van, però els que es queden són ells. La necessitat ara és aconseguir una distribució de lespai que no empitjori les condicions de vida dels locals, però que permeti seguir amb lactivitat de la forma més sostenible possible.