OPINIÓ | Itziar Doval, regidora pel PSPV de Benestar Social, Igualtat, Infància i Adolescència i de Prevenció a la Salut de Calp
Recentment es publicava el DECRET LLEI 12/2025, de 22 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i els ajuntaments de la Comunitat Valenciana per a la construcció i ampliació de centres sanitaris. Després de llegir-lo, ens recorda molt el Pla Edificant. Recordem el martiri que va suposar per a María José Catalá i Carlos Mazón el Pla Edificant Pla Fracasat o Enganyant, en deien.
El nou DECRET SANITARI del PP, apareix com la vuitena meravella del municipalisme sanitari. Això sí, amb una xicoteta diferència: només per als pobles grans. I curiosament, la majoria governats pel PP.
¿Potser els nens de Chella, Beneixama o Almoines no necessiten anar al metge? És que als pobles xicotets la salut és un luxe? No, és clar que no. És que als pobles xicotets governa molt alcalde socialista, molt regidor de Compromís, molt independent díscol. I és clar, no els donarem eines a aquests, no siga que facin coses ia sobre queden bé.
Ara, resulta que delegar està bé, el PP valencià ha trigat tot just un any a adonar-se que delegar està molt bé, però només un poc, no democratitzarem massa això del poder i amb matisos clar. 20.000 hab. és una xifra màgica que exclou la immensa majoria dels 542 municipis valencians. Tot just n'hi ha una trentena. I qui governa a la majoria d'ells? Premi per al lector perspicaç.
El Pla Edificant va arribar a 235 municipis, mitjans, xicotets. Governats pel PP, pel PSOE, per Compromís, per independents.
El PP va criticar amb duresa la «baixa execució» del Pla Edificant. I quant porten executat ells del seu meravellós DECRET SANITARI? Ah, és veritat, que acaba de néixer.
El Pla Edificant partia d‟un principi democràtic bàsic: la igualtat d‟oportunitats territorials. Un nen d'un poble de 500 habitants tenia el mateix dret a un col·legi digne que un de València cabdal. El decret sanitari del PP parteix d?un altre principi: el de l?embut. Ample per als meus, estret per als altres.
La dreta valenciana ha descobert les bondats de la cooperació municipal, però només per a un club selecte. «Sí a la delegació, però només si l?alcalde és dels nostres o, almenys, d?un municipi prou gran perquè ens interessi políticament».
El més trist de tot això és que, al final, qui paga l'ànec d'aquestes mesquineses polítiques és la ciutadania. Els veïns de pobles xicotets que seguiran amb ambulatoris del segle passat perquè no arriben al tall poblacional. La Sanitat Pública convertida en arma llancívola, eina de càstig o premi segons el color polític del municipi.
Ara que tenen la paella pel mànec són ells els que decideixen i adjudiquen. És la vella política del «treu-te tu per posar-me jo», però amb esteroides. Perquè no només es tracta de canviar les polítiques de l'adversari, sinó d'aplicar les mateixes que criticaves, però amb el desvergonyiment de limitar-les a la teua parròquia política. És el «fes el que jo dic, però no el que jo faig» elevat a la política de govern.
I mentrestant, en algun poble de menys de 20.000 habitants, un alcalde —del color que siga— mira el seu centre de salut obsolet i es pregunta. Per què el seu municipi no mereix la mateixa oportunitat que Borriana, Santa Pola, Torrent, Oriola Costa o Mislata?
