La celebració de la Cap d'Any va deixar darrere seu un ressò que no s'apaga quan acaba la festa. A la comarca de la Marina Alta, diversos gossos, terroritzats per l'estrèpit, van fugir de casa seva enmig de les campanades. Hui dia, alguns segueixen sense aparèixer, i les seves famílies viuen una incertesa dolorosa.
L'episodi, rexicotet a pobles i ciutats de tot el país, exposa la cara visible d'un problema més profund: el sever patiment que la pirotècnia infligeix animals i persones vulnerables, convertint el que per a uns és una celebració en un autèntic malson per a altres. Parlem amb Rosa Más, biòloga i representant de l'Associació Defensa Animal.
La biologia del terror: per què un bang! és molt més que un soroll
Comprendre la magnitud de l'impacte de la pirotècnia exigeix mirar la base biològica de la por. La reacció de molts animals no és un caprici ni un enix passatger: «és un episodi de terror extrem amb conseqüències fisiològiques i psicològiques. El que per a un humà és un so fort, per a un animal es pot convertir en una experiència que desencadena instints primaris de supervivència» comenta la biòloga.
Un estrèpit físicament nociu
L'impacte del soroll a la fisonomia animal, especialment als gossos, és directe. La seva capacitat auditiva és molt més sensible que la humana, per la qual cosa els petards es converteixen en un estrèpit «ensordidor». Segons adverteixen experts, «hi ha un risc real que la violència de l'ona sonora els pugui rebentar els timpans, provocant un dany físic irreparable més enllà del trauma psicològic» explica Rosa Más.
La tortura de la incertesa
El component psicològic agreuja el patiment. A diferència de fenòmens naturals com una tempesta —associable a estímuls coneguts com a pluja o vent—, la pirotècnia és un caos incomprensible: «l'animal no entén què és el soroll, per què es produeix ni, sobretot, quan acabarà».
A diferència de l'estrèpit momentani d'un tro, el dany augmenta per ser «un estrèpit continuat en el temps, una amenaça sense fi aparent». Aquesta manca de context pot sumir l'animal en un estat de «paroxisme i terror absolut, la resposta instintiva del qual és fugir espaordits d?una amenaça invisible i impredictible».
L'experta Rosa Más ho explica així: «Ells només estan sentint el soroll. Ells no tenen consciència que després això té una durada limitada en el temps […]. No saben què és, no saben quan pararà, és una cosa que només els produeix terror».
Conseqüències fatals
La fugida descontrolada, provocada pel pànic, sovint té un desenllaç tràgic. En la desesperació, els animals s'exposen a perills mortals que no perceben mentre intenten escapar.
- mort sobtada per infart o parada cardíaca a causa de l'estrès extrem.
- Accidents greus durant la fugida: quedar enganxats a reixes o patir caigudes des de balcons i altres llocs elevats.
- atropellaments en carrers i carreteres en córrer sense rumb.
Del cas domèstic al problema col·lectiu
L'impacte de la pirotècnia no s'atura als animals de companyia. La seva ona expansiva assoleix la fauna silvestre, els col·lectius humans i l'entorn, i revela un problema de convivència i salut pública més ampli.
L'ona expansiva: víctimes silvestres, humanes i mediambientals
Tot i que el patiment de gossos i gats és el més visible, la pirotècnia genera un dany col·lateral significatiu que afecta ecosistemes sencers i els membres més sensibles de la nostra societat.
Impacte en fauna silvestre
Els animals silvestres, especialment les aus, «són víctimes silencioses de les celebracions sorolloses». L'estrèpit sobtat i perllongat provoca desorientació, pànic i taquicàrdies. Després de grans esdeveniments pirotècnics —com les falles— no és infreqüent trobar aus mortes en parcs i carrers, víctimes de l'estrès o de col·lisions durant la fugida nocturna.
Patiment humà ignorat
El soroll no és universalment festiu. Per a persones al espectre autista o amb hipersensibilitat sensorial, cada explosió és un «suplici». «Encara que puguen saber racionalment que el soroll és limitat, aquesta consciència no mitiga l?impacte físic i emocional, i converteix períodes festius en una font d?ansietat i reclusió» ens explica la biòloga.
Contaminació després del fum
Quan el fum es dissipa, romanen residus. La combustió de focs artificials allibera contaminants perjudicials per a la salut i el medi ambient:
- metalls pesants: components com alumini i magnesi es dispersen a l'aire i acaben dipositant-se a terra i aigua.
- Material particulat fi: partícules microscòpiques que poden inhalar-se profundament, agreujant afeccions respiratòries i afectant també animals.
El debat: tradició contra empatia
Al cor del conflicte batega una tensió: l'arrelament cultural davant del coneixement científic i ètic sobre el dany que causa la pirotècnia sonora. Rosa Más: «La discussió ja no és si molesta, sinó si una forma de oci pot justificar un patiment demostrat».
L'argument ètic central
La biòloga, experta en l'impacte de l'activitat humana sobre la fauna, resumeix el dilema amb una idea: «el gust personal no pot estar per sobre del benestar aliè». La seva posició no parteix d'un rebuig a la festa: integra experiència personal i evidència científica en defensa d'una evolució responsable de les tradicions.
En les seves paraules: «A mi m?agrada la pirotècnia, m?agraden els castells, m?agrada el soroll… vaig ser fallera. Però no pot ser que el gust personal estigui per sobre del benestar aliè. Si alguna cosa que a mi m'agrada… causa mal a altres persones ia altres animals, el que cal fer és suprimir-ho».
Falses solucions i nous riscos
Alguns municipis han optat per traslladar els castells als afores, però l'experta ho qualifica de «quasi pitjor». La mesura no elimina el problema: el desplaça i obre dos fronts de risc:
- Impacte en fauna silvestre: allunyar el soroll del centre ho acosta a hàbitats d'animals menys habituats a la pertorbació humana.
- Risc d'incendis: llançar artefactes incandescents a perifèries amb vegetació pot augmentar el perill d'incendi forestal.
La dificultat de quantificar el drama
Un obstacle per visibilitzar la magnitud és absència de dades oficials. No existeix un «cens oficial» animals desapareguts o morts per pirotècnia. El coneixement es recolza en informes anecdòtics de protectores, veterinaris i propietaris. "Aquesta falta d'estadístiques complica polítiques públiques, però no invalida un patiment que es constata cada any", explica Rosa Más.
Cap a solucions
Davant aquest panorama, la tecnologia i la creativitat plantegen alternatives que permeten reimaginar la festa sense renunciar a l'espectacle.
El futur de l'espectacle: celebrar sense mal
La innovació ofereix una eixida al dilema entre tradició i benestar. La societat pot conservar l'espectacularitat i la màgia eliminant la por i la contaminació associades a la pirotècnia tradicional. "Es tracta d'una evolució, no d'una renúncia", afirma Más.
Alternatives tecnològiques
- Pirotècnia silenciosa: manté colors i llums, dissenyada per eliminar o reduir dràsticament l'estrèpit i centrar l'experiència en allò visual.
- Espectacles de drons: flotes coordinades amb llums LED dibuixen figures i patrons en un ballet aeri silenciós d'alta tecnologia.
- Hologrames tridimensionals: projeccions de gran format amb imatges gegants i 3D, descrites com a «fantàstic» i «preciós» en un espectacle a Castelló. La tecnologia permet crear des de castells virtuals fins a qualsevol escena imaginable sense impacte negatiu.
Una crida a la convivència
La clau, segons l'experta, és fer servir el talent humà i la tecnologia per crear «espais de convivència»: decisions conscients que prioritzin pràctiques no perjudicials.
Consells pràctics per mitigar el mal quan no es pot evitar el soroll
- Aïllar i emmascarar: habilitar una habitació interior, tancar Finestres i posar música o televisió a volum moderat per emmascarar el soroll.
- Refugi temporal: traslladar l'animal a una residència canina oa casa d'un familiar en una zona allunyada durant els moments de més estrèpit.
- remeis naturals: algunes persones recorren a flors de Bach per relaxar les seves mascotes, encara que l'eficàcia pot variar significativament.
L'evidència exposada descriu un cost elevat de la pirotècnia sonora: dany a animals domèstics i silvestres, patiment de persones amb hipersensibilitat i contaminació per metalls pesants i material particulat fi. Amb alternatives ja existents —drons, hologrames i pirotècnia silenciosa—, la solució plantejada no és acabar amb la festa, sinó transformar-la. El debat, reforçat per la falta d'un cens oficial i per casos com el de la Marina Alta després de la nit de Cap d'Any, apunta a una exigència social: que l'alegria dels uns no es construeixi sobre el terror dels altres.
Tant de bo l'ajuntament prengui bona nota i utilitzi les alternatives a les properes falles. Així estarem tots contents. i serem més amigables amb el planeta.
La meua filla de xicoteta mai no va poder gaudir d'una cavalcada de reis ja que tenia panic als coets i no sortia de casa.
No sé ara, però fa uns anys la cavalcada la precedia una persona que llançava coets d'aquells que exploten a l'aire amb gran estrèpit.
Si pensant en els animals s'elimina aquesta pràctica de fer coets benvingut siga.
Els que tiren els petards haurien de llençar-los dins de casa seva, i si és dins del seu llit millor, així veurien la gràcia que els fa a les persones i als animals escoltar és estrèpit que fan.
Altres countries són slowly moving towards more drones and less fireworks. It is actually more entertaining and videos can be found of some amazing shows from around the world. They are more awe-inspiring, silent, and non-polluting. El building-rattling explosions during Falles no something I want to experience again.