OPINIÓ
El 3 d'abril del 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques després de quasi quaranta anys de franquisme, patiment i dictadura. Aquestes eleccions venien precedides per les generals de 1977 i per una intensa dinàmica política pròpia d'uns moments d'il·lusió, esperança i canvi. L'objectiu era clar: aconseguir una transició cap a la democràcia sense cap possibilitat de retorn.
Com a curiositat vaig penjar aquí unes paraules d'aquells moments d'un d'aquells alcaldes més famosos, Enrique Tierno Galván: “Cal que els municipis dels pobles i ciutats de l'estat espanyol hi hagi homes (en aquell moment de llenguatge inclusiu no anàvem gens bé) honestos, de mans netes i butxaques transparents, en les mans netes i butxaques transparents, la manca de centres escolars dignes, de transport, de centres sanitaris i d'homes que acabin amb la corrupció.” Vosaltres mateix podeu dir si això s'ha complert o no.
Els ajuntaments, les administracions locals més properes a la gent, eren clau per consolidar la democràcia, calia renovar totalment unes administracions municipals organitzades i encara en mans de persones afectes al franquisme, la figura de l'alcalde o alcaldessa passava a partir d'aquell dia a ser un representant democràtic triat lliurement per la ciutadania en sufragi universal. A més, amb l'arribada de cada vegada més competències als municipis anaven a doblar o triplicar en poc temps les seves plantilles en bona part amb la generació anomenada Baby Boom. A l'Administració Local el nombre d'empleats públics creixerà moltíssim entre l'última meitat de la dècada dels 80 i la primera meitat dels 90. El resultat és que hi ha un alt percentatge d'empleats públics que compta amb una mitjana de 40 anys de servei i supera o està a punt d'arribar als 60 anys d'edat.
A dia de hui tota aquella generació anterior a la Generació X aquesta merescudament jubilant-se i esta deixant els Ajuntaments sense un capital importantíssim de saviesa, experiència, professionalitat i bon fer que aquesta sent substituït, amb tota la lentitud i poca celeritat que suposa això per a l'administració, per nou capital humà.
Amb la jubilació parcial aprovada el passat mes de juliol per al personal laboral, els Ajuntaments aconsegueixen flexibilitzar la seva plantilla, afavorir el relleu generacional i obrir el mercat laboral als joves dels nostres municipis i facilitar la transmissió de coneixements de l'empleat públic veterà al nou personal que hi entra. A més això no suposa un increment econòmic a la partida destinada als despeses de personal dels pressupostos municipals, els sous inclosos al Capítol 1, ja que l'Ajuntament només paga la part proporcional del sou corresponent a la jornada reduïda i l'altra part és complementada amb la pensió de jubilació de la Seguretat Social. A banda d'això, en rejovenir les plantilles, hi ha fins i tot un estalvi econòmic en forma de deixar de pagar triennis o carrera professional horitzontal perquè evidentment les incorporacions noves encara no han generat el seu dret a accedir a aquestes remuneracions.
Però tot i això a Comissions Obreres no estem del tot satisfets perquè a dia de hui només el personal laboral pot accedir a aquest tipus de jubilació, pel qual actualment estem lluitant perquè aquesta possibilitat també siga accessible per al personal funcionari, que segueixi un dret per a qualsevol empleat públic, en aquest sentit recordem que l'article 67.4 de l'Estatut de les funcionàries i els funcionaris públics a establir que “procedirà la jubilació parcial, a sol·licitud de l'interessat, sempre que el funcionari reuneixi els requisits i condicions establerts al Règim de Seguretat Social que li siga aplicable”.
I és cert que en un principi diversos Tribunals Superiors de Justícia van reconèixer eixa possibilitat, però posteriorment va canviar el criteri interpretant que mentre no existisca un desenvolupament reglamentari, propi i específic per al funcionariat, no seria possible accedir a la jubilació parcial, i així ho va establir finalment el Tribunal Suprem l'11 de març de 2013. comxicotetivitat, va derogar l'art. 67.4 de lEBEP, eliminant definitivament aquesta modalitat de jubilació per a les persones funcionàries.
Ara toca prémer en aquest sentit també mitjançant el compromís signat pel govern de l'Estat amb l'Acord Marc per a la Millora de l'Ocupació Pública i el Servei a la Ciutadania signat a finals de l'any passat i que acaba l'any 2028, en el que des de CCOO conseguim incloure diverses reivindicacions històriques que modernitzessin i milloressin ostensiblement la qualitat i l'eficàcia dels serveis públics.
