La Marina Alta no només serveix taules, aixeca habitatges, lloga apartaments o rep visitants. També fabrica. Ho fa en polígons discrets, a tallers familiars, en naus on es treballa el metall, la fusta, la alimentació, la marroquineria, la confecció, la química, la maquinària o la producció agroindustrial. Una comarca associada al turisme conserva, gairebé fora del focus, un teixit productiu xicotet i poc visible, però amb una capacitat que diagnòstic del projecte Indústria Ocupa situa al centre una pregunta de futur: pot la indústria ajudar a equilibrar una economia massa dependent del turisme i la construcció?
La resposta que deixa lestudi no és triomfalista. La indústria de la Marina Alta no és majoritària, ni tan sols s'acosta al pes que té a altres territoris valencians. Però precisament per això el diagnòstic és rellevant, perquè mostra que la comarca disposa d'una base industrial real, amb empreses arrelades, ocupació més estable i necessitats laborals concretes, mentre al seu voltant creixen les amenaces de sempre: manca de sòl, transport públic insuficient, vivenda cara, escassa FP industrial, relleu generacional complicat i una imatge social del treball a fàbrica com un prejudici.
El projecte Indústria Ocupa, impulsat per CREAMA i PACTE'MA, amb finançament de la Generalitat Valenciana a través de LABORA i del Ministeri de Treball i Economia Social, neix amb una tesi clara: la indústria no ha de ser una alternativa secundària, sinó un estabilitzador davant de l'estacionalitat turística.
Una comarca atrapada al «monocultiu» turístic
L'informe utilitza una paraula incòmoda per definir el model econòmic dominant: monocultiu. No perquè el turisme no siga important, sinó perquè el seu pes condiciona gairebé tota la resta. A la Marina Alta, el sector serveis concentra la major part de lactivitat empresarial i laboral. El quart trimestre del 2025, el 75,62% de les empreses de la comarca pertanyien al sector serveis. La construcció representava un altre 17,25%. La indústria, en canvi, amb prou feines arribava al 5,25% del teixit empresarial: 373 empreses industrials davant de 5.371 empreses de serveis.
La dada laboral va a la mateixa direcció. El diagnòstic assenyala que els serveis representaven el 77,5% de les afiliacions de la comarca el quart trimestre del 2025, mentre la construcció arribava al 15%. La indústria es quedava al 6,3%, molt per sota de la mitjana provincial, situada a l'11,6%.
Però la foto canvia si observa l'estabilitat. Mentre el sector serveis dibuixa una evolució més dependent de la temporada turística, la indústria amb prou feines fluctua en el nombre d'empreses: entre el quart trimestre del 2024 i el quart trimestre del 2025 es va moure entre 365 i 373 empreses. És poca indústria, però és més constant. I aquesta constància és l'argument central del diagnòstic: en una comarca marcada pels cims i valls de la temporada, la indústria ofereix feina durant tot l'any, especialització i una oportunitat de diversificació.
El mapa de la indústria comarcal
La indústria de la Marina Alta no està repartida de manera homogènia. La presència dibuixa un mapa que es mou entre la costa, la franja intermèdia i alguns punts de l'interior.
En termes absoluts, la zona de costa concentra el 51% empreses industrials de la comarca. Dénia apareix com el municipi amb més empreses industrials, amb 96. El segueixen Xàbia, amb 37; Pedreguer, amb 36; Benissa, amb 35; Ondara, amb 25; Calp i Pego, amb 23 cadascun; Teulada, amb 20; Gata de Gorgos, amb 18; El Verger, amb 13; Beniarbeig, amb 10; i Orba i Xaló, amb 6 cadascun.
La zona intermèdia és la que mostra més intensitat industrial. Les seves empreses industrials representen el 8,70% del teixit empresarial d?aquesta franja, per sobre de la mitjana comarcal. Pedreguer arriba al 13,69%, Gata de Gorgos l'11,76% i Orba el 10,34%. El cas més cridaner és Beniarbeig. Tot i que només compta amb 10 empreses industrials, aquestes representen el 14,93% del total d'empreses del municipi, recolzades a l'àrea empresarial de les Hortes.
La comarca compta, a més, amb 12 àrees empresarials que agrupen unes 585 empreses de diferents sectors sobre aproximadament 2,37 milions de metres quadrats. Entre elles figuren Madrigueres a Dénia, Les Galges a Pedreguer, La Pedrera a Benissa, Pla a Xàbia, els sectors industrials de Pego, Marjals a Ondara, Hortes a Beniarbeig, el polígon de Teulada, Mosquera a Alcalalí i La Via al Verger.
Què fabrica la Marina Alta
La indústria comarcal no respon a un únic grup, com passa en altres territoris valencians amb el calçat, el tèxtil, la joguina o la ceràmica. La Marina Alta és més fragmentada. El seu teixit està format sobretot per microempreses i pimes, moltes de caràcter familiar, amb un coneixement acumulat durant dècades.
L'estudi identifica activitats vinculades als productes metàl·lics, l'alimentació i la fusta, però també sectors tradicionals com ara la marroquineria, el tèxtil, la barreteria o la fusteria. S'hi sumen empreses de transformació química, agroalimentària, metal·lúrgica, de confecció industrial o de producció sostenible.
El diagnòstic recull entrevistes amb empreses com Asevi, cellers Xaló, Matias Pastor, Nou Metall, Mel Montgó, Fusteria González, Costa Soler, Madibo i Barrets Signes. No són noms propis del teixit productiu, són exemples d'una indústria que combina tradició, ofici, adaptació i, en alguns casos, mercats que van molt més enllà de la comarca.
Aquí apareix una de les contradiccions. La Marina Alta té empreses capaces de créixer, però no sempre té les condicions perquè aquest creixement es quede aquí.
La primera alarma: hi ha feina, però falten treballadors
L'informe detecta una demanda clara de perfils tècnics i operatius. Les empreses necessiten personal de manteniment industrial, electromecànics, soldadors, calderers, matricers, programadors de PLC, operaris de maquinària, especialistes en costura industrial, marroquineria, fusteria metàl·lica i de fusta, enologia, agroindústria i oficis tradicionals.
No es tracta únicament de manca de títols. Les empreses insisteixen en mancances bàsiques, com a interpretació de plànols, matemàtiques aplicades, maneig d'eines digitals, coneixements tècnics elementals i competències transversals. Però també assenyalen un poc més difícil de mesurar: actitud, compromís, puntualitat, autonomia i ganes d'aprendre.
Algunes empreses, segons l'estudi, s'estimen més formar des de zero si troben persones amb disposició real. Altres estan recorrent a perfils més grans de 45 o 50 anys, procedents de vegades d'altres sectors, perquè valoren l'estabilitat horària i mostren més compromís. La indústria està disposada a ensenyar l'ofici però no pot fabricar per si sola el relleu generacional.
El problema s'agreuja als oficis tradicionals. Barreteria, marroquineria, fusteria o confecció tècnica necessiten mesos d'aprenentatge intern. En alguns casos, formar una persona pot requerir entre sis i vuit mesos. Si després aquesta persona marxa, la inversió es perd, i si ningú entra, saber fer es jubila.
La gran pregunta: quina comarca vol ser la Marina Alta?
El diagnòstic d'Indústria Ocupa no dibuixa una Marina Alta industrial davant d'una Marina Alta turística, planteja una altra cosa. Una comarca que necessita diversificar si vol reduir vulnerabilitats. El turisme continuarà sent motor econòmic. La construcció continuarà tenint pes. Però la pregunta és si la Marina Alta es pot permetre que la seva indústria continuï invisible, sense sòl suficient, sense transport adequat, sense vivenda accessible per a treballadors, sense FP adaptada i sense relleu generacional.
Perquè el que hi ha en joc no és només el futur d'unes naus. És la capacitat de la comarca per produir, innovar, formar i retindre talent. És la possibilitat que un jove no s'hagi d'anar per aprendre un ofici tècnic. És que una empresa familiar no tanqui quan es jubili qui sap fer la feina. És que una companyia que creix no hagi de buscar fora allò que no troba a dins.
La Marina Alta fabrica. Poc, de manera dispersa i amb massa obstacles. Però fabrica. I potser aquí, en aquest sector que gairebé mai no ocupa l'atenció, es trobi una de les respostes més importants al futur econòmic de la comarca.
