Era gener de l'any 1637. El rei Felip IV s'havia assabentat d'una terrible notícia que havia arribat a la cort en forma de carta des d'Alger: un captiu alacantí advertia del perill que corrien les costes de València i Múrcia, les quals planejaven atacar els algerians. En concret, el missatge avisava que serien Calp i Sant Joan les víctimes d'aquestes emboscades i que, en els moments en què escrivia aquestes línies, ja sortien cap a Espanya nou galeres.
La informació havia arribat primer a Lluís Terrer, tinent de capità general d'Alacant. Est va difondre l'alerta a les altes autoritats. Els corsaris algerians, en assabentar-se que els espanyols estaven al corrent del seu atac, van tornar al punt de eixida i van canviar el rumb. Finalment va ser Gènova el territori a patir-ne les conseqüències.
No obstant això, els algerians, per aquell temps berbers (de la regió Berberia, formada pel Marroc, Algèria, Tunísia i Trípoli), no es van donar per vençuts i van decidir provar una segona vegada amb què havia estat el seu principal objectiu, Calp. Ara amb èxit.
L'atac definitiu
Aquesta vegada va ser el temps el que va impedir aturar l'atac. El dia 31 de juliol els guardes que estaven al càrrec de l'illa d'Eivissa van albirar les embarcacions dels corsaris capitanejats per Ali Bitchín a Formentera, lloc on havien atracat a causa de les inclemències del temps. Ali Bitchín, originalment Piccini, va ser un mariner italià convertit a l'islam que va fer fortuna a Alger com a corsari.
A més, van comptar amb les dades que els va proporcionar un home segrestat que havia fugit nedant i havia arribat a terra eivissenca amb una informació preocupant: els pirates comptaven amb set galeres i galeotes en què hi havia uns 1.300 homes, podent posar a terra uns 800; gràcies a un alacantí desertor que els guiava a la seva gesta, els algerians pretenien abordar Calp, Benissa i Teulada Moraira.
Aquest home també va advertir un detall més. Els corsaris portaven unes llargues escales amb què podrien saltar els murs de qualsevol ciutat amb facilitat.
Davant d'aquesta situació, es va iniciar una carrera contrarellotge. El dia 2 d'agost es va enviar una embarcació que havia d'arribar com més aviat millor a Dénia per advertir del que estava per passar. Tot i que aquesta nau portava 15 milles de distància davant de l'enemic, mai va arribar al seu destí.
Per tant, els pirates estaven de camí a una població que no podia anticipar-ho. La matinada del 3 d'agost van començar l'atac. Sigil·losament i emprant les gegants escales van poder obrir les muralles de la ciutat sense que ningú se n'adonés.
Assalt i segrest a la població
Van entrar per dues vies: la muralla i el raval del poble, on van trobar resistència. Va ser allà on va començar una baralla que tenia totes les de perdre per als habitants calpins. Van morir 16 veïns i 6 van ser segrestats. La resta d'habitants (dones i nens majoritàriament), que s'havien amagat a la torre de la ciutat, van ser presos també presos. En total els corsaris es van emportar 302 persones.
Els reforços que van enviar Benissa, Xàbia i Teulada Moraira de poc van servir, ja que quan van arribar no van trobar ningú. Només s'havien salvat un home i una dona en el moment de l'atac i 45 homes més que havien sortit aquell dia a la collita i que en tornar van descobrir el que havia passat amb les seves dones i fills.
Els calpins van suplicar ajuda i finalment les autoritats van recaptar 3.000 ducats per al rescat. Per a la seva desgràcia, les galeotes, que havien estat atracades a Moraira, se'n van anar, i amb elles els captius.
No va ser fins al 1642 quan finalment els pirates van accedir a negociar. Per una gran quantitat d'or i l'intercanvi de presoners barbarescos van aconseguir que la població segrestada tornés a Calp. El 1646 van arribar els últims calpins a la seva anhelada terra.
font: Les galeres del corsari Ali Bitchín i les seves campanyes de saqueig a les costes d'Alacant i Múrcia durant la dècada de 1630. Francisco Velasco Hernández.
Salvi. El meu chiamo Riccardo Nicolai. Sono autor del llibre dedicat alla vita di Ali Bitchin i ideatore della realitzazazione della statua dedicada a lui