En una entrevista amb Toni Reig, periodista i escriptor de el llibre Històries de Crims i Criminals de la Marina Alta, vam tindre l'oportunitat de conèixer els detalls més foscos d'aquest tràgic succés.
Dénia, 1884: una ciutat en auge i vibrant de modernitat. La inauguració de l'estació de tren, símbol del progrés econòmic, era un far d'esperança per a una població amb prou feines 8.000 habitants. No obstant, aquesta promesa de futur es va esvair a la freda nit del 27 de desembre de 1884, quan un assassinat va sacsejar els fonaments del municipi.
Joan Rodrigo: la víctima d?un crim mediàtic
Segons explica Toni Reig: «Rodrigo representava la promesa d?una nova Dénia, un home jove que, malgrat els seus humils orígens, semblava tindre un futur ple de possibilitats». Amb estudis al prestigiós institut Lluís Vives de València, un luxe per a algú de la seua classe social, i treballant com cap d'estació a la recent inaugurada estació de tren, la vida de Rodrigo semblava estar marcada per l'èxit. Però, com ens relata Reig, el seu brillant futur es va veure truncat per un fet punyent.
El crim esgarrifós
El 27 de desembre de 1884, després de tancar l?estació de tren, Joan Rodrigo va emprendre el seu camí cap a casa. Va ser en aquest trajecte quan un assassí el va abordar en un lloc apartat. Toni Reig descriu el crim amb una cruesa esgarrifosa: «L'atac va ser perllongat, gairebé com una tortura. Li van infligir 47 punyalades, 22 mortals per si soles». La durada de l'atac i la brutalitat amb què es va fer suggereixen que l'objectiu de l'assassí no era simplement robar. Segons l'autor, «Probablement, l?assassí buscava la recaptació del dia o la clau de la caixa forta de l?estació».
Un rostre conegut: Leandro Crespo
L'assassí no era un estrany, sinó algú amb un enllaç directe amb la víctima. Leandro Crespo Mores, capatàs de les obres de l'estació, coneixia perfectament el lloc i probablement també Joan Rodrigo. Com explica l'escriptor: «No era un estrany, sinó algú que sabia perfectament com moure's pel lloc i, probablement, tenia una relació estreta amb Joan Rodrigo». Després de l'assassinat, Crespo es va donar a la escapar, donant inici a una persecució que va mantindre Dénia en tensió durant setmanes.
La caça del fugitiu
La fugida de Leandro Crespo es converteix en un capítol ple de suspens. S'amagar als voltants de Dénia, particularment a els vessants del Montgó, on semblava ser invisible per a les autoritats. «La gent ho veia i ja havia fugit, era com un fantasma», ens comenta Reig, que recorda que la Guàrdia Civil va intentar en diverses ocasions donar-li caça, però la seva destresa per evadir-los només va alimentar la desesperació. La premsa nacional, irònica en el seu to, no va dubtar a comentar sobre la ineficàcia de les autoritats, publicant que, potser, l'única forma de capturar-ho seria que Crespo s'entregués voluntàriament.
En una època sense tecnologia avançada, el cas de Leandro Crespo es va convertir en el més mediàtic de l'època. La gent seguia parlant del cas com si fos una llegenda. Tres anys després, Crespo va ser reportat de Alger a Dénia, després d'escapar-hi, una destinació comuna per als fugitius de l'època.
El final inesperat
Després de la fugida, que semblava haver-li donat una vegada més la victòria sobre la justícia, Leandro Crespo va sorprendre tothom. «El més curiós, i que no ho dic al llibre perquè m'ha arribat la informació després, és que a Alcoi se'l va aturar, però no és exactament així. S'entrega voluntàriament, com deia la premsa, al poble de Tavernes», conclou Reig.
L'assassinat de Joan Rodrigo, encara que tràgic, també reflecteix les tensions i conflictes de la Marina Alta que, malgrat el creixement i la modernització, no estava exempta de violència. Segons Toni Reig, «Aquest crim és un reflex d'una època en què la violència no només existia a les grans ciutats, sinó també als xicotets pobles de l'interior, on els conflictes es resolien sovint de manera molt bèstia».
Al segle XIX, la Marina Alta era un territori on el progrés es veia entelat per la presència de la violència, un contrast entre allò modern i allò primitiu que marcaria la seva història durant anys.
