Teulada Moraira va viure ahir a la nit una gala molt especial: el lliurament de la segona edició del Premi Internacional a l'Educació Vicent Berenguer. L'acte, a més de lliurar els guardons a projectes compromesos amb la promoció educativa en entorns desafavorits, va ser una ocasió per honorar la memòria i la tasca encomiable del missioner de Teulada Vicent Berenguer Llopis després de la seva mort recent.
La gala va reunir personalitats municipals de Teulada Moraira, com l'alcalde Raúl Llobell, i també a alcaldes i regidors arribats des de diferents municipis de la Marina Alta per retre homenatge a Berenguer. Al Auditori Teulada Moraira, situat a l'emblemàtic carrer Vicente Berenguer, es van conjugar l'homenatge, la reflexió i l'acció concreta: es va recordar la figura del missioner, es va denunciar la bretxa entre el món desenvolupat i la pobresa extrema, i es van presentar dos projectes educatius a Sierra Leone que compartiran els 30.000 € d´aquesta segona edició del premi.
La gala va incloure un homenatge a Vicente Berenguer, un minut de silenci per la seva mort, la interpretació a piano i saxofon de la peça «El missioner», la lectura de la carta de condol dels Reis d'Espanya per la seva mort, així com la participació de la Muixeranga de la Marina Alta i cor de gospel CODA al tram final de l'acte.
Abans de la gala, va tindre lloc una roda de premsa en què van participar el alcalde de Teulada Moraira, Raúl Llobell, El president de l'Associació Vicent Berenguer, Antonio Monfort Mulet; i els membres del jurat Maria Isabel Signes Soler, presidenta de l'ONG Visió Sense Fronteres; el cirurgià Pedro Carlos Cavadas Rodríguez, conegut com doctor Cavadas i president de la Fundació Pedro Cavadas; i el doctor José Ramón Gómez Echevarría, director mèdic de lepra al sanatori de Fontilles (Vall de Laguar).
L?alcalde va obrir la compareixença subratllant la singularitat d?una iniciativa que, en les seves paraules, «dóna continuïtat a totes aquelles coses que Vicent, en el seu moment, va considerar justes». Va recordar que Berenguer va treballar per donar oportunitats de formació, estudi i accés a la salut a qui més ho necessitaven, i que el premi és una forma de reconèixer i perllongar aquesta tasca.
Llobell va destacar que la gala, la dotació del premi i la tasca que s'està construint al voltant de la figura de Berenguer constitueixen una manera concreta de seguir el seu camí, i es va mostrar convençut que Vicent estaria content i orgullós en veure com el seu llegat es converteix en projectes reals.
Antonio Monfort va recordar que a la primera edició del premi es van poder construir dues escoles, i que ara el focus se centra a ampliar limpacte educatiu amb nous equipaments. «Ja podem dir que a la primera vam fer dues escoles, i ara seguim amb una biblioteca i un espai multifuncional a Sierra Leone», va explicar, subratllant la idea que es tracta d?anar sumant xicotets grans de arena que generen realitats noves en contextos d?extrema vulnerabilitat.
Els projectes guanyadors a Sierra Leone
El primer projecte premiat correspon a la Fundació Milla 91, Salut i Educació (Germanes Clarisses), que ha estat reconeguda per la creació d'una biblioteca escolar funcional i equipada a la Escola Primària La nostra Senyora de Guadalupe, en Lunsar (Sierra Leone).
La iniciativa pretén dotar les Nenes del centre d‟un espai adequat per al‟estudi, la lectura il‟accés a materials educatius, en un entorn on els recursos són extremadament limitats. Segons va explicar el jurat, la fundació ja comptava amb una presència sòlida i un treball previ a la zona, cosa que es va valorar com un factor clau de viabilitat i seguiment.
El segon projecte premiat és el de la Fundació Atabal, centrat en la construcció d'una sala polivalent destinada a:
- Tallers educatius
- formació professional
- Sessions terapèutiques per a joves afectats pel consum de la droga «kush»
L'objectiu és afavorir la rehabilitació i la inclusió social d'aquests joves, oferint un espai segur on puguen adquirir habilitats, rebre suport psicològic i reconstruir el projecte de vida. També en aquest cas, el jurat va destacar l'existència d'una contrapart sòlida sobre el terreny i l'experiència acumulada a la zona, incloent-hi la participació en la construcció i la gestió d'infraestructures sanitàries.
Criteris del jurat: vulnerabilitat, renda baixa i contraparts fiables
María Isabel Signes va explicar que la selecció no va ser senzilla, ja que es van presentar projectes de diversos països, tots amb necessitats evidents. El jurat va decidir mantindre l'estructura de la convocatòria i prioritzar països especialment vulnerables, amb renda molt baixa, on l'educació i la salut pateixen mancances estructurals. A més de l'existència d'una contrapart fiable, coneguda i activa sobre el terreny, per assegurar que els fons es tradueixin en resultats concrets i sostenibles.
En el cas dels projectes seleccionats, Signes va subratllar que les organitzacions ja estaven treballant a Sierra Leone, en alguns casos vinculades a infraestructures com hospitals, cosa que permetia confiar en la continuïtat i l'impacte real de les iniciatives.
El llegat de Vicente Berenguer: un «astre» que va marcar un camí
Al llarg de la roda de premsa i de la gala es va repetir una idea: la figura de Vicente Berenguer com a eix central del premi i com exemple inspirador de vida dedicada a leducació i als més vulnerables.
Es va recordar la seva enorme feina a l'àmbit educatiu: la creació de col·legis d'infantil i secundària, un institut, un internat y sales polivalents, a més de múltiples iniciatives socials i pastorals. Però més enllà de les infraestructures, els intervinents van destacar el seu caràcter: un home de cor obert, empatia, bon humor i una gran capacitat per sensibilitzar la societat.
Antonio Monfort va recordar una de les frases que es consideren gairebé un testament vital de Berenguer, gravada en vídeo tot just 48 hores abans de la seva mort: «El que feu és gran, continueu i no pareu». «Aquest seria el testament que va deixar per a nosaltres», va afirmar, assenyalant que la fundació entén aquesta declaració com una autèntica declaració d'intencions, una crida a no aturar la tasca iniciada.
«Aquesta gala és reconeixement, memòria, homenatge i agraïment», va resumir Monfort, emfatitzant que el premi pretén garantir que la «gran tasca» de Berenguer no es quede en el record, sinó que es tradueixi en oportunitats concretes per a noves generacions.
Per la seva part, el doctor José Ramón Gómez Echevarría, amb 40 anys de treball junt amalalts de la pobresa i pacients amb lepra i altres patologies cutànies, va oferir un testimoni directe sobre la realitat a diversos països africans.
Va agrair a la fundació la invitació i va subratllar que, sobre el terreny, un es troba amb persones com Vicente Berenguer: «Gent que ho dóna tot de manera tan desinteressada», per a qui aquest compromís forma part de la seva vida quotidiana.
el cirurgià Pedro Cavadas, amb àmplia experiència a l'Àfrica oriental i en projectes quirúrgics en contextos d'extrema pobresa, va oferir una reflexió crua i sense adorns sobre els límits de la cooperació.
«Res no té solució. Em sap greu si algú s'havia pensat una altra cosa. Solució no en té», va afirmar, estenent aquesta idea tant a «l'occident ric, saciat i amb més mitjans dels que som capaços d'executar» com a la part pobra del món. Va afegir, però, que la «ajuda honesta persones individuals» es millor que res.
Tot i que ell mateix és cirurgià i bona part de la seva feina a l'Àfrica és l'atenció sanitària i quirúrgica, Cavadas va insistir que, a l'hora d'escollir, la educació és la inversió més estratègica: «Llocs a triar entre donar menjar, que no els disparin o atendre'ls sanitàriament, crec que si l'educació és una de les opcions, em quedo amb l'educació».
Va argumentar que un projecte sanitari només es manté mentre rebi una constant injecció de diners i mitjans. En el moment que aquesta ajuda externa s'atura, el projecte desapareix. En canvi, leducació permet que les noves generacions comprenguin les necessitats del seu entorn i sigan capaços de desenvolupar o continuar projectes per elles mateixes: «Sense educació no hi ha continuïtat de res».
La gala i el premi s'entenen així com un intent de mantindre viu aquest exemple i de fer-ho transmissible a noves generacions, tant als països receptors dels projectes com a la pròpia Marina Alta.
Per concloure, l'alcalde es va comprometre a seguir donant suport al premi i, en la mesura del possible, «una miqueta més» en els propers anys. D'altra banda, Monfort va aprofitar per agrair el suport de les empreses patrocinadores, la fundació de l'auditori i la directora i la presència de la gran majoria dels alcaldes de la Marina Alta, interpretada com una mostra de suport seriós i explícit al projecte. També va agrair al doctor Santos, que en el seu moment va acceptar la idea de ser padrí del premi, ia la Muixeranga de la Marina Alta i al cor de gòspel per sumar-se a l'homenatge.
«Aquest premi no és nostre, és de tots», va insistir, subratllant que l'objectiu és que la realitat que «Vicent va viure i va voler canviar» es pugui continuar transformant a través de projectes concrets que neixen a Teulada Moraira, però miren el món.
