La vaga indefinida del professorat valencià suma un nou element al debat sobre el futur de la educació pública. El col·lectiu Docents a Lluita ha presentat un informe econòmic amb què pretén desmuntar un dels arguments més rexicotets per l'administració autonòmica durant les darreres setmanes: la suposada manca de recursos per atendre les principals reivindicacions del sector educatiu.
Sota el títol «Viabilitat pressupostària de les reivindicacions de l'ensenyament públic valencià (2026-2029)», el document conclou que les demandes plantejades per docents i sindicats són econòmicament assumibles i compatibles amb l'actual marc pressupostari de la Generalitat Valenciana.
Segons els autors de lestudi, la qüestió de fons ja no seria la disponibilitat de recursos, sinó la prioritat política que es vulgui atorgar a l'educació pública.
L?informe calcula fins a 905 milions d?euros disponibles sense reformar el finançament autonòmic
L'estudi parteix de diverses fonts de finançament que, segons els càlculs, podrien destinar-se a millores educatives. D'una banda, assenyala que els pressupostos de la Generalitat per al 2026 incorporen un increment d'aproximadament 450 milions d'euros a la Conselleria d'Educació, principalment destinats a personal i funcionament de centres.
A aquesta quantitat afegeix una estimació de 55 milions d'euros derivats dels descomptes salarials acumulats durant la vaga, xifra calculada a partir d'informes sindicals de seguiment.
El tercer gran bloc de recursos procediria de fons europeus. El document sosté que hi ha marge per mobilitzar al voltant de anuals. vinculats a programes europeus com el Fons Social Europeu Plus, FEDER o els fons Next Generation destinats a inversions, digitalització i equipaments educatius.
Sumant aquests tres conceptes, l'informe estima una disponibilitat potencial d'aproximadament anuals. fins i tot sense una reforma del sistema de finançament autonòmic.
La reducció de ràtios concentra una de les principals inversions proposades
Un dels apartats centrals de l'informe analitza el cost de reduir les ràtios escolars, una de les reivindicacions històriques del professorat valencià i un dels punts que més fricció genera en la negociació amb la Conselleria.
La proposta planteja objectius molt per sota dels límits actuals: 15 alumnes per aula a Infantil i Primària, 20 a ESO i Batxillerat, a més de reduccions específiques en Formació Professional i Educació Infantil de primer cicle.
Per assolir aquestes xifres caldria incorporar entre 8.000 i 10.000 docents addicionals, amb un cost estimat entre 480 i 600 milions d'euros anuals. Tot i això, el mateix estudi considera que part d'aquesta despesa ja estaria contemplada en altres partides de reforç de plantilles, per la qual cosa calcula un cost incremental real d'entre 240 i 360 milions.
Més professorat de suport i inclusió educativa
El document també dedica un apartat ampli al reforçament de l'atenció a la diversitat. Les estimacions de l'estudi de Docents a Lluita contemplen la incorporació de 1.898 docents associats a acords de plantilles, a més de 1.300 especialistes de Pedagogia Terapèutica i 700 més d'Audició i Llenguatge. En total, prop de 3.900 professionals addicionals.
Segons afirma l'estudi, el cost anual d'aquesta mesura se situa al voltant dels anuals.. A això s'hi afegeix la incorporació d'educadores per a les Unitats Específiques de Comunicació i Conducta (UECO), una mesura que l'informe xifra en uns 11 milions d'euros anuals.
Recuperar el poder adquisitiu del professorat costaria uns 500 milions cada any
Un altre dels capítols més rellevants aborda la recuperació salarial del professorat, precisament el punt que més tensions ha provocat durant les darreres setmanes de negociació.
Davant la pujada de 200 euros pactada per Conselleria amb CSIF i ANPE, l'informe planteja un escenari de recuperació progressiva del poder adquisitiu mitjançant increments acumulats de fins 400 euros mensuals entre 2026 i 2029, a més d'una actualització automàtica vinculada a l'IPC.
El cost que estima Docents a Lluita per a aquesta mesura ascendeix a uns 500 milions d'euros anuals. Precisament, la pèrdua de poder adquisitiu és una de les reivindicacions que els sindicats consideren menys ateses per les propostes remeses fins ara per l'administració autonòmica.
Climatització integral dels centres educatius
Les infraestructures són un altre dels eixos de l'estudi. L'informe proposa la climatització integral de tota la xarxa pública valenciana, incloent-hi escoles, instituts, centres d'educació especial, escoles oficials de idiomes, formació professional, conservatoris i educació de persones adultes.
La inversió necessària es xifra a l'estudi al voltant dels anuals. per aproximadament 1.200 centres educatius, amb execució prevista entre 2026 i 2028.
L'informe sosté que fins i tot sense una reforma de finançament hi hauria marge per millorar el sistema
Un dels missatges més destacats del document apareix a les seves conclusions. Docents a Lluita planteja dos escenaris diferents: un amb una futura reforma del sistema de finançament autonòmic i un altre sense. En tots dos casos sostenen que seria possible millorar de manera significativa el sistema educatiu valencià.
La principal diferència rauria en la intensitat de les millores. Amb una eventual reforma de finançament, l'educació valenciana podria disposar d'entre 750 i 800 milions d'euros addicionals cada any, la qual cosa permetria accelerar la reducció de ràtios, incorporar més professorat i emprendre inversions de més abast.
Tot i això, l'informe insisteix que fins i tot sense aquest escenari més favorable seguiria existint marge per avançar en plantilles, inclusió educativa, reducció de ràtios i infraestructures.
