Les festes en honor a la Puríssima Xiqueta són les festivitats patronals de Benissa. S'hi venera la Verge Maria, patrona de la localitat.
Quan se celebra
Benissa fa coincidir la seva festa gran amb el quart diumenge d'abril, el dia de la Puríssima Xiqueta. Tot i això, les celebracions solen començar uns dies abans. D'aquesta manera, s'estenen fins al diumenge següent i es completen més d'una setmana de festa. A 2025, les festes arrenquen el 25 d'abril i s'estenen fins al 4 de maig.
Actes destacats
El programa de festes varia cada any, però manté uns dies i actes destacats típics de la festivitat benissera.
Coronació de les Reines de la festa
El dia del pregó, que dóna inici als dies grans benissers, també se celebra el acte de coronació de les Reines Majors i Infantils de les Festes. L'esdeveniment es porta a terme a la nit i, en ell, les reines i els seus acompanyants de l'any es presenten davant del poble amb els vestits de gala.
La coronació té lloc en un gran escenari muntat per a l'ocasió amb una passarel·la per on desfilen els seus protagonistes. Aquest acte és molt simbòlic a nivell institucional. Cal destacar que a la celebració hi ha tres tipus de festers: els que durant l'any en compleixen 18, aquestes són les reines majors i els seus acompanyants, les reines infantils i acompanyants i els que celebren el seu 40è aniversari, els festers i festeres majors.
Dia de la Puríssima
El dia gran a Benissa és el Dia de la Puríssima Xiqueta, que coincideix amb el quart diumenge d'abril. Entorn a ell giren la resta d´activitats i celebracions de la Puríssima, ja que es tracta de les festes patronals d´origen religiós.
Durant la vesprada del Dia de la Puríssima els festers i festeres i altres acompanyants i participants del municipi es reuneixen a la Catedral de la Marina (Església de la Puríssima Xiqueta). Al seu gran altar s'ubica el retaule de la Mare de Déu al qual dediquen l'acte.
La part més important de la cerimònia és la baixada de la Puríssima, que consisteix a fer baixar la imatge a través d'un mecanisme de maneta, perquè, en el procés, de la sensació d'estar levitant. Un cop a baix, es col·loca el retaule a les caminades processionals per concloure el festeig acompanyant-lo amb una processó pel centre històric de Benissa.
Dia del Riberer
El dilluns següent se celebra el dia del Riberer. Durant la jornada es commemora l'emigració dels benissers cap a les comarques de la Ribera a la recerca de feina. Encara que aquesta emigració ja no té lloc, es dedica un dia de les festes grans a aquest succés.
D'aquesta celebració destaca l'ofrena de flors al monument del Riberer que s'instal·la a la localitat. Durant la festa s'homenatja diverses persones de Benissa considerats Riberers.
El darrer acte destacat del dia és el lliurament de la vara de comandament a l'alcalde dels Fadrins. Aquesta celebració té lloc l'endemà.
Carrosses i cavalcada humorística
Tradicionalment, el desfilada de carrosses i la cavalcada humorística tenen lloc en dies diferents. El primer sol ser el dia del Riberer i, el segon, durant el dels Fadrins.
Pel que fa a les carrosses, diversos grups de persones es reuneixen a bord d'aquest tipus de vehicles, normalment amb una temàtica concreta a cada carrossa. També tenen la seva pròpia els festers i festeres de l'any, tant infantils com a gent gran.
D'altra banda, la cavalcada humorística també és coneguda en altres zones com les comparses. A la cavalcada, diversos grups de benissers es disfressen elaborant enginyosos i cridaners vestits i desfilen pel poble.
Les disfresses poden ser sobre alguna crítica a qualsevol temàtica de la societat o, simplement, disfresses duna matèria concreta que cada penya o agrupació considera. El més cridaner de l'acte és la artesania dels vestits, confeccionats pels propis grups.
Dia dels Fadrins
Aquest dia és una jornada dedicada als solters. En valencià s'atribueix el substantiu de fadrí aquelles persones que presenten aquesta condició civil.
D'aquest dia destaca el concurs de paelles, en què les diverses penyes, Quintaes i grups del poble elaboren el tradicional menjar. Al final es lliuren tres premis a les millors del concurs.
Dia de les Anyades
El dia de les Anyades també es coneix a altres localitats com el dia de les Quintades. Aquests són els diferents grups de persones de la mateixa localitat nascuts el mateix any, per això se'ls coneix com a cinquens.
El més destacat del dia és elaborar una paella gegant que congrega tot el poble per dinar. També se sol fer una degustació o festa concreta que gira entorn de la cassalla, una beguda tradicional valenciana elaborada a partir de l´anís. El dia sempre està amenitzat amb música de xaranga, concerts o discomòbils.
Programa de Festes de la Puríssima Xiqueta
Com s'ha esmentat anteriorment, la programació de les Festes Patronals en honor a la Puríssima Xiqueta varia cada any. Encara que, els actes més destacats sempre són presents, sense oblidar les escenes religioses com les ofrenes de flors o les processons i els dies de solta de bous i vaques.
Aquí podeu consultar el programa de Festes de la Puríssima Xiqueta d'aquest any.
Història
Hi ha dues teories actualment sobre la procedència de la celebració a Benissa. Totes dues són, com és previsible, de caràcter religiós. El primer compte que el municipi venera la Verge Maria des que una família benissera va acollir dos pelegrins, els quals els van lliurar un retaule amb la imatge de la Verge.
Segons el relat, aquesta família va observar que amb la presència del retaule es produïen una sèrie de fets sorprenents o miraculosos. Un cop participat al capellà de torn, la imatge va propiciar que la Verge o Puríssima Xiqueta es convertís en patrona de la localitat el 1864. Més tard, es va construir un temple en honor seu, l'Església de la Puríssima Xiqueta, on s'instal·la la imatge a l'altar.
L'altra teoria ve de la mà de Joan Josep Cardona Ivars, cronista de la vila de Benissa. L'autor del retaule era conegut com a Nicolau Borràs, el qual, segons afirma Cardona, tenia una neboda a Benissa a la qual li van lliurar diversos objectes, entre ells, algunes pintures.
D'altra banda, en la Història també hi entra en joc la figura de Joan Vives, antic notari del poble i parent de la neboda de Borràs. La narració assegura que, quan el notari va emmalaltir, la seva dona va encomanar a Borràs el retaule i va assegurar que ella ho pagaria per, amb fe, obtindre la màxima salut per al marit. Així va ser com, suposadament, la imatge de la Puríssima Xiqueta va arribar a Benissa custodiada per dos monjos de Sant Jeroni de Cotalba. Just el monestir on residia Borràs.
fotos
-
Carrossa de la Reina el dia dels Fadrins el 1990
-
Coronació de la reina el 1987
-
Carrer de Benissa decorat per a les festes de 2022
-
Coronació de les Reines de les festes el 2022
-
Festers i festeres de 2022 al llibre de festes de Benissa
-
Correfocs de les festes de la Puríssima Xiqueta
-
Danses el dia de l'ofrena benissera
-
Dia de carretons de bous per a nens
-
Entrada de la Murta
-
Festeres a la carrossa
-
Festers a l'ofrena
-
Grup d'amigues el dia dels Fadrins
-
Nens i nenes en la desfilada de disfresses
-
Ofrena de flors a Benissa
-
Ofrena a Benissa
-
Penya disfressada a Benissa
-
Reina de les festes el 2019
-
Ambient el dia de les Anyades de 2018
-
Banda de música valenciana pels carrers de Benissa
-
Carrer engalanat per a les festes de la Puríssima
-
Carrossa de festers majors el dia del Riberer el 2006
-
Detall de la vestimenta de benisser
-
Foscs artificials després de la catedral de la Marina
-
Cercavila a les festes grans de Benissa
-
Puríssima Xiqueta a les caminades de la processó
-
Festes a l'Església de la Puríssima Xiqueta
-
Ofrena a la verge a Benissa
