La Marina Alta està en perill davant la vespa velutina? Un apicultor local adverteix de l?amenaça

A Galícia, la Vespa velutina ha ja causat diverses morts. L'alerta ha saltat a tot el país i, especialment, a la Marina Alta, on apicultors i autoritats locals observen amb preocupació l'avenç d'aquesta espècie invasora. Tot i que encara no hi ha registres confirmats a la comarca, la seva presència a Castelló situa la zona al punt de mira.

Vespa velutina. Gencat de Medi Ambient i Sostenibilitat

L'expansió d'aquesta vespa asiàtica no sols planteja una amenaça ecològica, sinó també econòmica i sanitària. La seva capacitat depredadora sobre les abelles i el comportament defensiu en grup la converteixen en un perill de múltiples dimensions.

"No ha arribat, però arribarà": la veu dels apicultors

L'apicultor local Eduardo Fernández, Responsable de Mel Montgó, descriu la situació amb realisme i preocupació. «A la Marina Alta encara no l'hem detectada, però si continua avançant al ritme que va, és qüestió de temps», adverteix. Segons la seva opinió, el problema "no és local, sinó global", i requereix "una resposta conjunta entre ciutadans, apicultors i administracions".

Abelles en un rusc tradicional

Fernández recorda com aquesta espècie, originària del sud-est asiàtic, va arribar a Espanya al voltant del 2010 oculta en un contenidor que va desembarcar a Galícia. Des de llavors, la seva progressió cap al sud ha estat constant, afavorida pel clima temperat i l'absència de depredadors naturals. «La preocupació és real. Hem vist què ha passat al nord i sabem que aquí es podria repetir», explica.

Retrat de l'invasor: conèixer per actuar

La Vespa velutina, coneguda per ser una vespa asiàtica, es distingeix per la seva cos fosc gairebé negre, les puntes de les potes grogues —com si portés «mitjons»— i un anell groc-ataronjat a l'abdomen. Les reines poden assolir fins a 3,5 centímetres, construint nius esfèrics de grans dimensions a les copes dels arbres.

Davant seu, el vespó europeu autòcton (Vespa crabro) és més xicotet, de coloració més clara i nieda en troncs buits o fins i tot a terra. Fernández insisteix en la importància d?aquesta distinció: «No podem caure en l?error d?eliminar vespes autòctones que són beneficioses. Cal saber-la identificar bé».

Una invasió que avança: del nord al llevant

Segons les dades oficials, la Vespa velutina ja és present a la Comunitat Valenciana, concretament al nord de la província de Castelló. Els primers nius es van detectar a Vistabella el 2023 i posteriorment en Vinaròs el 2024. Hui dia, la Marina Alta roman lliure d'aquesta espècie, encara que les «falses alarmes» es multipliquen cada any.

Biodiversitat del Montgó

El risc s'agreuja per la doble pinça biològica que amenaça la regió. D'una banda, la Vespa velutina baixa des del nord; de l'altra, la Vespa orientalis, també invasora i originària d'Àsia, puja des del sud després d'haver entrat per Gibraltar entre el 2015 i el 2018. Les dues espècies comparteixen una preocupant capacitat d'adaptació i expansió.

El perill de la vespa asiàtica no es limita als ruscs. La seva arribada desencadena un efecte dòmino ecològic, econòmic i sanitari que afecta la biodiversitat, l'agricultura i la seguretat de les persones.

1. Atac a les abelles i col·lapse dels ruscs

Les velutines són depredadores eficaces. Capturen abelles, les decapiten i alimenten amb les restes les larves carnívores. Però el mal més greu, explica Fernández, és el «bloqueig dels vols»: «Les abelles deixen de eixir per por, i el rusc es queda sense recursos. Acaba morint de gana». Aquest procés comporta un descens dràstic en la pol·linització, afectant directament els cultius.

2. Risc per a les persones

La picada individual d'una vespa velutina no és més tòxica que la d'una vespa comuna, però el perill rau en la seva vespa atac grupal. Quan una colònia se sent amenaçada, respon amb desenes de picades simultànies. A Galícia, aquestes reaccions defensives han causat víctimes mortals. «No és una vespa que atac per atacar —matisa Fernández—, però si toques el seu niu o t'hi acostes massa, es defensen en grup».

3. Danys als cultius

La vespa adulta, encara que s'alimenta de nèctar, utilitza els seus mandíbules per mossegar fruites madures com pomes, tomàquets o peres. Les ferides que produeix faciliten l'entrada de fongs i bacteris, accelerant la descomposició dels fruits i generant pèrdues econòmiques directes per als agricultors.

Protocol d'actuació: què cal fer davant d'un albirament

• La detecció ciutadana és clau per frenar l?expansió. Si es localitza un possible niu, les autoritats recomanen seguir tres passos essencials:
  1. No acostar-se ni manipular el niu. Mantindre la calma i allunyar-se sense moviments bruscs.
  2. Contactar amb les autoritats trucant al 112, la Policia Local o l'Ajuntament.
  3. Documentar amb seguretat: si és possible, fer una foto amb zoom i geolocalització activada, sense posar en risc la integritat personal.

«És fonamental que la gent no intenti destruir el niu pel seu compte», adverteix l?apicultor. «Hi ha equips especialitzats que saben com fer-ho sense posar en risc ningú».

Mesures preventives i demandes del sector

Alguns apicultors de la Marina Alta han començat a instal·lar arpes elèctriques y trampes selectives prop dels seus ruscs. Aquestes mesures ajuden a reduir la pressió de les vespes encara que no eliminen el problema d'arrel. «Les arpes maten les que s?acosten, però el niu segueix actiu. És com posar tiretes a una hemorràgia», resumeix Fernández.

El sector apícola demana amb insistència més suport institucional en tres fronts:

• Subvencions per finançar trampes i mesures de protecció.
• Campanyes informatives que ensenyin a la ciutadania com identificar l'espècie i actuar correctament.
• Formació tècnica per a bombers i equips municipals encarregats de retirar nius.

Fernández reclama que «no es deixi només al sector» i recorda que «sense abelles no hi ha pol·linització, i sense pol·linització no hi ha agricultura».

Protegir sense exterminar

La lluita contra la vespa asiàtica no ha de derivar en una persecució indiscriminada contra tots els insectes similars. Les vespes autòctones compleixen funcions ecològiques vitals: pol·linitzen i controlen plagues de pugons. «El problema –adverteix Fernández– és que la gent, per por, està matant totes. I això també desequilibra l?ecosistema». L?expert recorda una màxima fonamental: «Els insectes no són agressius, són defensius». El comportament depèn de la percepció d'amenaça, no de la voluntat d'atacar. Per això la importància de la educació ambiental i el respecte per la biodiversitat local.

«La clau és la detecció primerenca i la col·laboració», resumeix Fernández. «Si esperem que arribi per reaccionar, serà tard». La Marina Alta observa l'horitzó amb cautela, conscient que la batalla encara no ha començat, però la preparació ja és urgent.