Beniarbeig torna a apostar un any més per les jornades Trobades a Beniarbeig com a forma d'augmentar l'oferta cultural al municipi, ia la comarca en general, durant el primer trimestre del 2023. En aquesta ocasió, el projecte adquireix el títol de «500 anys de les Germanies: memòria i transcendència».
La Biblioteca Municipal de la localitat serà de nou l'escenari que acollirà aquesta novena edició després de començar el seu camí el 2014. Localització on ha tingut lloc la presentació de les jornades de la mà de Tomás Llopis, escriptor de Beniarbeig, i Pau Banyó, responsable de Comunicació i de la Biblioteca, tots dos membres de la comissió que organitza els Encontres.
A l'acte, Llopis ha explicat l'elecció de la temàtica de l'any que ve: «És un fet molt important, tan crucial al País Valencià, que no s'ha commemorat oficialment i no podem oblidar».
500 anys de les Germanies: memòria i transcendència
Trobades a Beniarbeig 2023 es dividirà en quatre jornades diferents, totes a les 19 h, que es repartiran entre els mesos de gener, febrer i març. En cadascuna, un expert en la temàtica dedicarà la conferència a construir «un relat» sobre la revolta. A continuació, un resum breu del contingut de cada xerrada i l'encarregat d'oferir-la:
19 de gener – La Germània de València a la llum de la conflictivitat europea del Renaixement
Pablo Pérez Garcia. Peter Blickle ha reunit tots els conflictes que es van produir a Europa entre el 1490 i el 1530 sota la denominació general de «les revoltes dels homes comuns». Amb aquest rètol ha pretès, d'una banda, al·ludir els seus protagonistes i, de l'altra, referir-se als objectius. Els protagonistes: aquells que no tenien cap possibilitat d'exercir el poder polític com a membres del seu propi grup socioprofessional o estament i, per tant, necessitaven unir-se a altres grups. Els objectius: la defensa de la res pública, del bé comú tradicional, del patrimoni real o de lEstat. Dins aquests paràmetres la Germania de València (1519-1522) pot ser comparada amb altres conflictes coetanis, des de les revoltes bundschuh que van començar el 1490 fins a la bauernkrieg de 1525.
2 de febrer – «La Germània a la ciutat de València»
Rafael Narbona. La Germania de València va ser un moviment social únic, malgrat conèixer-lo amb el nom plural de les Germanies. En cap cas no van constituir un conjunt de protestes aïllades, sinó un únic moviment d'agermanament que va néixer a la ciutat de València i que es va estendre per diversos llocs, viles i senyorius del regne, gràcies a l'adhesió de reivindicacions molt diferents i de vegades locals a una mateixa causa comuna i popular, la qual no va tindre cap altre propòsit que obtindre “justícia” per al poble. Amb aquesta gènesi es dedueix el protagonisme col·lectiu dels oficis corporatius o gremis urbans i, per extensió, dels vilatans i dels pagesos del món rural, circumstàncies que van inocular una entitat i una idiosincràsia pròpia, primer reformista i després revolucionaria, dins dels moviments socials desenvolupats a les acaballes dels segles XV i XVI.
16 de febrer – «La Germània al País Valencià ia les Marines»
Vicent Terol, arxiver municipal d'Ontinyent i gran coneixedor de la revolta, analitzarà com es van viure les Germanies a la comarca i el territori més proper.
23 de març – «La Germania vista pels escriptors valencians de la Renaixença (1881-1935)»
Rafael Roca. Durant el Renaixement, la revolta de les Germanies va ser un dels temes que va captar l'atenció dels escriptors valencians, com la peça teatral que va publicar Constantí Llombart amb el títol de El darrer agermanat; els dos textos, un inacabat i desconegut que va redactar un jove Vicent Blasco Ibáñez; i altres obres literàries i periodístiques que van veure la llum des del 1881 fins al 1935.
