La dels Poblets és una de les històries que val la pena explicar i escoltar tantes vegades com es doni l'oportunitat. I hui comença per la transformació que aquesta xicoteta localitat de la Marina Alta ha experimentat en gairebé 70 anys. Un bell paradís nodrit pels encants del riu Girona, al voltant del qual s'ubica, constituint-se així com el darrer municipi establert al curs d'aquest.
La imatge aèria més antiga de la localitat que queda a l'esquerra, presa a mitjan anys cinquanta, mostra a la perfecció els tres pobles que la conformen. Un retrat que il·lustra la grandesa del terme malgrat les reduïdes dimensions dels nuclis de població, que s'agrupen gairebé al peu de la foto, al centre. La segona fotografia està presa molt recentment, el 2022.
A l'esquerra del Girona, Mira-rosa, el nucli més avall, i ubicada a dalt, Setla. A l'altra banda del riu, Miraflor, un poc més gran que els altres dos a la data que va ser feta la fotografia del segle passat.
D'ells, coneguts antany com els Llocs, neix la localitat dels Poblets. Seria el 1971 quan es van fusionar les tres alqueries, encara que no va ser fins al 1991 que s'acordaria el canvi de denominació a la nomenclatura que rep oficialment hui dia.
Els tres nuclis serien, abans de l'arribada de Jaume I, alqueries andalusines que després de la conquesta passarien per mans de diversos senyors feudals. Una llarga llista de noms i titularitats que Josep Andrés Torres recull al llibre Història dels Poblets: la Setla, Mira-rosa i Miraflor entre la conquesta cristiana i la fi de l'Antic Règim. Dentre els més sonats destacarien els Perpinyà, Huarte o els Cardona, aquests últims senyors d'Ondara.
Un passat que convida a llegir l'escriptor amb aquestes imatges recuperades del segle anterior al cap. Quan la majoria del terme eren bancals perfectament llaurats i delimitats els uns pels altres. Entre els pobles i l'Almadrava, un extens terreny de vegetació s'estenia cap al mar, on ara el torrent immobiliari ha copat les antigues terres de urbanitzacions que arriben pràcticament a tota la seva extensió.
Els Llocs ara tornen a ser un nucli més aviat xicotet, comparant-los amb la gran zona de xalets que s'adhereixen als seus orígens per conformar-ne una altra Història més de la localitat. Una realitat que queda retratada a la darrera imatge, aquesta de quaranta anys després que la primera mostrada, a finals dels noranta. Des de llavors fins ara els buits es van omplir amb el pas del temps fins a deixar poc buit entre els camps originals que algun dia van ser terres musulmanes.
