El Tribunal Superior de Justícia -TSJ- ha estimat el recurs presentat per la Fiscalia contra la sentència dictada el 24 d'octubre del 2022 per l'Audiència d'Alacant, que va declarar nul·la la intervenció telefònica practicada a l'empresari a què es va concedir el servei d'escombraries, així com les proves derivades d'aquesta actuació.
El Suprem considera que la nul·litat acordada per l'Audiència no estava justificada i anul·la aquesta resolució, ordenant que es dicti una nova sentència en què es valorin les proves que van ser indegudament excloses del procediment.
En la seva resolució, el Tribunal Suprem reprodueix els fonaments jurídics ja exposats a la sentència del 2024 relativa a la causa principal del 'cas Brugal', on ha assenyalat que la interlocutòria que va autoritzar la intervenció del telèfon de l'empresari comptava amb motivació suficient.
A la sentència ara anul·lada van ser condemnats l'exalcalde de Calp Francisco Javier Morató Vives i els extinents d'alcalde Fernando Penella y Juan Roselló per delictes de suborn continuat, prevaricació i frau a l'Administració, amb l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes. La pena imposada va ser de dos anys i mig de presó i inhabilitació durant deu anys. Tots tres van ser absolts del delicte de malversació de cabals públics i, en el cas de Roselló, també del delicte de blanqueig.
Així mateix, l'empresari Àngel Fenoll va ser condemnat pels mateixos delictes a dos anys de presó, mentre que Francisco Artacho, cunyat de Roselló, va ser condemnat a dos anys de presó per suborn i prevaricació. La sentència va absoldre a més tres persones més acusades en la causa, entre elles l'exdirector de la concessió, la dona de Roselló i un fill de l'empresari.
Amb aquesta decisió, el procediment haurà de tornar a l'Audiència Provincial d'Alacant perquè emeti una nova decisió tenint en compte les proves inicialment anul·lades, cosa que reobre un dels processos judicials vinculats al 'cas Brugal' a la província d'Alacant.
