La paradoxa de ser una destinació turística d'èxit, però comptar alhora amb algunes de les taxes de pobresa més altes de la Comunitat Valenciana, ha obligat els municipis de la Comunitat Valenciana Marina Alta a replantejar el seu principal motor econòmic. Sota aquesta premissa, la Biblioteca Municipal de El Poble Nou de Benitatxell va acollir el cap de setmana passat la jornada de reflexió 'SOS Turisme', un fòrum que va reunir 35 participants per buscar l'equilibri entre la rendibilitat del sector, la preservació de la identitat local i la cura dels recursos naturals.
La sessió, coordinada per l'empresa Salabre Comunicación i el departament municipal de Turisme, va començar amb una teatralització sobre el xoc cultural entre visitants i residents, donant pas a una anàlisi directa de la situació. El regidor de Turisme, Víctor Bisquert, va exposar els impactes negatius que ja pateix la comarca, com l'augment del preu de l'habitatge i la sobreexplotació del territori. Citant Joan Fuster, l'edil va ser contundent: «Tot turisme que no gestionem nosaltres, serà fet contra nosaltres».
Per contrarestar aquesta deriva, Bisquert va recordar mesures ja implantades per l'Ajuntament, com el gravamen als habitatges d'ús turístic a través de la taxa d'escombraries o el control d'accés mitjançant pagament al pàrquing de la cala del Moraig. L?objectiu del consistori passa per aplicar la regla de les tres emes: «Menys turisme, millor turisme i més repartit en el temps».
El repte dels recursos hídrics i la protecció marina
La trobada va comptar amb l?anàlisi de diversos experts locals que van aportar xifres reveladores. L'oceanògraf Pep Bolufer va urgir a protegir la posidònia com a garant de la qualitat de les aigües, denunciant que, malgrat estar protegida des del 1979, no ha estat fins al 2025 quan han començat a tramitar-se multes per fondejos il·legals. «Fa 46 anys que tenim retard a prendre'ns-ho de debò», va lamentar, reclamant competències sancionadores per a la Policia Local.
Bolufer també va posar el focus en el consum d'aigua recreativa. La Marina Alta lidera el rànquing provincial en nombre de piscines i El Poble Nou de Benitatxell és el segon municipi amb més densitat per habitant de la comarca, només per darrere de Ràfol d'Almúnia. «Tenim una piscina per cada dues persones i mitja», va advertir l?expert, assenyalant la urgència d?aplicar polítiques valentes per a la reutilització de l?aigua de bany.
Manca de teixit productiu i full de ruta veïnal
Per la seva banda, el fundador de Melic, Luis Silvestre, va evidenciar la desconnexió entre el sector serveis i la producció agrícola comarcal: un estudi sobre 90 restaurants de Dénia va revelar que només el 5% dels vins oferts pertanyen a la DOP Alacant. En la mateixa línia, Juan Cardona, representant del projecte Passaport Marina Alta, va criticar la manca d'alternatives econòmiques. «L'ecologisme sense lluita social és només jardineria, i una política de regulació turística, sense posar el focus en la diversificació econòmica, no és més que xerraireria», va sentenciar Cardona, advertint de la impossibilitat de limitar el turisme sense enfortir la indústria o la agricultura.
La jornada va concloure amb taules de treball on els assistents van elaborar un diagnòstic del municipi, del qual es van extreure les conclusions fonamentals següents:
- Amenaces principals: La pèrdua d'identitat, l'especulació amb la vivenda i la massificació estival.
- Fortaleses del municipi: El patrimoni material i immaterial, juntament amb el clima i la seguretat de l'entorn.
- Accions a implementar: Regular la capacitat de càrrega turística, inspeccionar activament els habitatges dús turístic per frenar els preus del lloguer, millorar el transport públic i fomentar activitats de desestacionalització.
El fòrum va evidenciar que El Poble Nou de Benitatxell es troba en un punt d'inflexió on el futur del model local s'ha de basar en la planificació i la regulació, situant el benestar del resident com a prioritat absoluta.
