Abans de la discoteca, la festa tenia horari de vermut, banquet i orquestra. Entre finals dels anys 60 i mitjans dels 70, locals de municipis com Dénia, Xàbia, Pedreguer, Orba, Ondara o Castell de Castells van transformar la nit de la Marina Alta en convertir la sala de festes en avantsala de la discoteca. Abans del DJ com a figura central, la comarca sortia d'una altra manera, s'anava a sopar, a ballar, a un casament, a una sessió vermut oa veure actuar una orquestra. La festa encara no estava pensada com una indústria separada, sinó com una extensió de la vida social del poble, i també molt lligada de l'estiu.
Aquest model no va sorgir del no-res. Antoni Reig, al llibre 150 anys de música i ball a la Marina Alta, situa a pal·ladi i en el Minigolf Costa Blanca dos dels precedents més clars d'aquesta fórmula híbrida a la capital de la Marina Alta: restaurant, terrasses, actuacions, ball i una clientela que barrejava residents, visitants i joves amb ganes d'allargar la nit. Però en aquesta segona fase de la nit a la comarca la Història canvia d'escala. El focus deixa d'estar sol a l'enclavament turístic i es desplaça cap a la sala polivalent, el local on convivien el ritual familiar, la música en directe i una vida social molt més comunitària.
Al primer capítol d'aquesta sèrie, «Quan la nit va néixer del turisme: les primeres grans discoteques i sales de festa de la Marina Alta», vam veure els grans noms de la nit de la Marina Alta. Com els models de negoci es van adequar al turisme i les seves necessitats i com a poc a poc la societat de la comarca es va adaptar a la perfecció a aquesta opció de oci nocturn, més enllà de les revetles.
La Sala Montgó i Desirée van retratar la festa abans de la cabina
La Sala Montgó, oberta a Xàbia el 1965, encaixa a la perfecció en aquesta cultura del ball anterior a la discoteca. Bartolo Bas la descriu al llibre com un espai ampli per a banquets i celebracions on els dissabtes s'organitzaven balls amb música en directe a la nit i els diumenges a la vesprada. D'aquest tipus de fórmula en eixiria també la popularitat de la sessió vermut, la franja de festa al migdia que acabaria estenent-se per tota la comarca. L'orquestra, l'horari compartit i el costum de trobar-se al mateix local una vegada i una altra donaven a la festa una dimensió gairebé ritual.
Una cosa semblant, encara que amb un component juvenil més intens, va passar a Desitjada. El periodista Lluís Pons presenta la sala de Pedreguer, oberta el 1967 per impuls de Pepe Martí, com a resposta a una joventut que demanava un lloc propi per ballar i assistir a actuacions. Allí van conviure les noces amb un cartell musical que va anar molt més enllà de l'entreteniment convencional. Van passar grans noms com Ovidi Montllor, Nino Bravo, raymon, Joan Bau, Els Pavesos o Lluís El Sifoner. En aquesta cruïlla entre festa popular, canvi social i música en directe es pot llegir bona part de la transformació cultural de la comarca durant aquells anys.
La sala de festes, un espai total, no només un lloc per eixir
La clau d'aquella etapa és la barreja d'usos. Se n'anava al local per celebrar un casament, per escoltar una actuació, per ballar un diumenge o per trobar gent d'altres pobles. El cas de El Cordobés, en Xàbia, ho explica bé. Un càmping nascut a la calor del turisme va acabar convertit en una gran terrassa de ball oberta a tothom, amb piscina i actuacions de grups de la comarca.
A l'interior, la mateixa lògica va adoptar formes pròpies. la Palmera (finals dels 60), a Orba, va arrancar com cinema i es va utilitzar a més com a sala de festes i després es va convertir en discoteca. Venècia (1973), a Castell de Castells, va funcionar durant anys com a bar, local d'oci i espai per a banquets, amb les seves populars vermudades de dissabte i diumenge. Don Bigoti (1973), a Pego, va ser també primer punt de referència comarcal com a discoteca i més tard sala per a celebracions, mentre que fong, en Ondara, va formar part d'aquest circuit de locals que anaven teixint una geografia nocturna molt abans de la febre de les macrodiscoteques.
A Dénia, amb Biblos, Bowler's i Galàxia, ja es gestava un altre model
Tot i així, en aquests mateixos anys van començar a aparèixer senyals de canvi. Bibles, obert el 1969, encara responia al patró del Club Restaurant amb banquets, sopars i música en directe, però també introduïa una cabina on Salvador Orozco punxava vinils comprats a París, tal com narren Paco Carrió i Sergi Albiñana al llibre. L'ambient seguia sent selecte i molt lligat al turisme ia la carretera de Les Planes, però el local anunciava ja una transició. La pista començava a dependre menys de l?orquestra i més del repertori que arribava de fora.
Bowler's, per la seva banda, va obtindre permís oficial com a sala de ball en 1969 i, encara que encara connectava amb el model anterior, ja havia estat concebuda amb la influència de discoteques com a Pachá en Sitges. galàxia va néixer el 1970 amb la definició de «bar amb tocadiscos per a balls familiars». La frase resumeix una època sencera. Encara no s'havia trencat del tot amb la cultura del ball comunitari, però la tecnologia, la cabina i el canvi de repertori estaven empenyent cap a una altra manera de eixir.
Convivència entre la revetlla, el banquet i la cabina
Un dels trets més interessants d'aquesta etapa és que la transició no va tindre lloc un dia per l'altre. Durant anys van conviure als mateixos locals el banquet i el ball nocturn, la sessió vermut i el tocadiscos, l'orquestra i el DJ que començava a guanyar espai. Per això, quan hui es recorda aquella època, no es parla només de música sinó també de costums. Diumenge com a dia fort, les quadrilles que es desplaçaven d'un poble a l'altre, les comissions, els grups d'amics i la sensació que la festa pertanyia a tothom i no pas a un segment concret del públic.
Aquest caràcter comunitari és també el que diferencia aquestes sales del model que vindria després. A la cultura de la sala de festes ningú no solia consumir la nit. S'havia d'estar, mirar, retrobar-se, ballar amb una orquestra o escoltar una actuació que podia conviure amb un casament unes hores abans. La Marina Alta encara no havia entrat en la lògica plena de la discoteca com a marca, com a disseny o com a especialització musical. Estava més aviat en el moment en què la festa seguia sent una forma de vida compartida.
D'aquesta xarxa de sales en eixiria la gran explosió de discoteques
Mirats en conjunt, Sala Montgó, Desitjada, El Cordobés, la Palmera, Venècia, Don Bigoti, fong, Bibles, Bowler's y galàxia expliquen la mateixa història des de llocs diferents. Tots van participar a la transició que va portar de l'espai social polivalent a la cultura discoteca. La música en directe no va desaparèixer immediatament, però va deixar de monopolitzar la festa. La cabina no va enviar des del principi, però ja havia entrat a l'equació. I els pobles de la comarca van començar a assumir que l'oci nocturn ocuparia un lloc nou a la seva identitat.
Aquest canvi seria decisiu al capítol següent d'aquesta sèrie. Quan la sala de festes va acabar de cedir el protagonisme a la discoteca, la Marina Alta va viure una expansió accelerada de l'oci nocturn. Cada poble va voler la pista, l'estil i el públic. I d'aquesta multiplicació en eixirien noms que acabarien marcant tota una generació.
Font: llibre 150 anys de música i ball a la Marina Alta.
