Àngel Mascarell té 19 anys, viu actualment a Verger encara que va néixer a Beniarbeig. Mentre molts joves tenien clar què estudiar, ell sentia que cap formació encaixava amb els seus interessos: «No vaig tindre mai clar el que volia ser.
Va arribar un moment on et fas gran i has de decidir el teu futur i no hi havia res relacionat amb allò que jo volia fer», explica.
La música va aparèixer llavors com una alternativa natural. No perquè somiés des de xicotet a ser DJ, sinó perquè era una de les poques coses que realment despertaven el seu interès. «Quan sortia de festa estava més pendent del que posava el DJ que de passar-m'ho bé», recorda.
De punxar a la seva habitació a actuar davant de centenars de persones
Com tants altres joves que comencen al sector, les seves primeres sessions no van tindre públic. «Vaig començar a casa, punxant per a la paret», explica entre rialles. Després van arribar els aniversaris d´amics i xicotetes celebracions on ell mateix s'oferia per portar l'equip de so. El punt d'inflexió va arribar a 2024, quan els seus amics li van proposar encarregar-se de la música de la seva graduació. «Va ser la primera vegada que vaig poder punxar per a més gent», assenyala. Aquella experiència va obrir una porta que no va trigar a eixamplar-se. Tot just uns mesos després ja estava actuant a discoteques, pubs i festes populars de la comarca.
«Donar-te a conèixer és molt complicat»
Tot i que reconeix que la seva evolució ha estat ràpida, Mascarell assegura que el repte més gran no està darrere del mesclador, sinó fora d'ell. «Hi ha molta gent que fa el mateix. Arriba un moment en què sembla una competició», afirma. Per això considera que la promoció personal s'ha convertit en una part inseparable del treball de qualsevol DJ emergent.
Les xarxes socials com a eina per obrir-se camí
En un sector on els contactes solen marcar diferències, les plataformes digitals han estat fonamentals per al seu creixement. "Sense les xarxes socials poc hauria fet", assegura. Mascarell explica que va començar sense conèixer a empresaris del oci nocturn ni persones influents dins del sector. «Quan ets una persona que ve de no conèixer ningú, les xarxes socials són una finestra molt oberta», sosté.
Un adhesiu, una cara i una idea
La seva proposta més cridanera a xarxes socials ha estat una sèrie de vídeos recorrent diferents municipis de la Marina Alta per col·locar adhesius amb la cara en espais reconeixibles. La idea va sorgir de reflexió senzilla. «Ara, si vols donar a conèixer, és més important que et coneguin a tu que el que fas», explica. Per això va decidir utilitzar la seva pròpia imatge com a reclam. «Vull que algú vegi la meua cara al seu poble, entri a Instagram i descobreixi la meua feina», comenta.
La iniciativa funciona. Els vídeos han multiplicat les visualitzacions i han generat desenes de comentaris suggerint nous municipis per visitar.
«No he notat que viure en un poble em limiti»
Mentre que molts joves senten que han de marxar per progressar, Mascarell no comparteix aquesta percepció. «Gràcies a ser d'un poble he tocat a diversos pobles», explica. Reconeix que no pot comparar la seva experiència amb la de DJs de grans ciutats, però sí que té clar que el seu origen no ha suposat un obstacle. «No sé si és millor o pitjor, però jo m'ho estic gaudint moltíssim», afirma.
El somni dels festivals
Tot i que actualment actua a pubs, discoteques i festes populars, la seva mirada apunta més lluny. «M'agradaria molt poder viure de punxar a festivals», admet. La raó no és només professional. «Els festivals tenen una vibra molt xula. S'associen a artistes molt grans i m'agradaria viure una cosa així», explica.
«Hi haurà dies en què pensis que ho estàs fent malament»
A qui estan començant els llança un missatge molt clar: paciència. «Es triga molt a aconseguir allò que realment penses», afirma. També recorda que el camí no sempre és agradable. «Hi pot haver xous on la gent es queixi o estigui parada i tu et replantegis si ho estàs fent bé», explica. Tot i això, considera que aquestes experiències formen part de l'aprenentatge. «Després, quan t'arriba un de bo, ho agraeixes moltíssim», Conclou.
