Durant dècades, la cala del Moraig, a El Poble Nou de Benitatxell, ha estat vista com un paradís natural de la Marina Alta. els seus aigües cristal·lines, la seva espectacular Cova dels Arcs i als penya-segats que l'envolten l'han convertit en un dels racons més fotografiats de la Costa Blanca. No obstant això, el origen real d'aquest paradís queda a la memòria de veïns de la localitat i municipis propers.
El Moraig no és una cala natural, és el resultat d'una operació urbanística dels anys setanta on literalment es va volar part de la muntanya per crear una platja. Així ho confirma Víctor Bisquert, regidor de Patrimoni i Turisme de Benitatxell, qui assegura que és una cosa coneguda al municipi, però no tant per als més joves o visitants.
Testimonis dels més grans de la localitat i unes quantes fotografies de l'època ajuden a clarificar l'origen de la famosa cala. «Hi ha poca documentació sobre això, però a les imatges de Pedro L. Cascales, arquitecte que va participar en la planificació del Puig Llorença, es veu perfectament que la cala no existia. El que hi havia era un penya-segat i un paisatge abancalat a la muntanya. Va ser la promotora la que va decidir volar part del terreny per oferir als compradors de la urbanització Cimera de el Sol una platja pràcticament privada».
El 2017, l'exposició «Una mirada enrere» a Benitatxell, va rescatar aquestes fotografies del paisatge del Puig Llorença verge dels anys setanta. Les imatges són les que il·lustren aquest text i van ser donades per l'arquitecte, que les va prendre mentre realitzava les seves pràctiques a la Politècnica de València.
Una detonació en nom del turisme
El origen del Moraig és indissociable del boom immobiliari dels setanta. La venda de parcel·les de la muntanya, iniciada el 1973, necessitava un ganxo comercial. La fórmula va ser obrir al mar un espai inexistent mitjançant explosions que van deixar un tall vertical encara visible al paisatge. Després, es va emplenar amb pedres i es va traçar un accés per carretera.
Els veïns consultats per Bisquert recorden que abans de l'operació només hi havia xicotets racons junt ala Cova dels Arcs, on s'instal·laven pesquers o s'improvisaven reunions familiars. L'espai de llavors era escarpat i limitat a xicotets racons de roques. Res a veure amb la cala actual, de dimensions molt més grans.
En aquell moment, l'operació no es va veure amb la polèmica que probablement aixecaria hui. Espanya vivia l'auge del turisme i localitats com Benitatxell, fins aleshores eminentment agrícoles, veien en aquestes iniciatives una oportunitat de modernitat i prosperitat.
De cala «privada» a espai massificat
Durant anys, la cala del Moraig va ser sobretot un espai per a residents de la urbanització i veïns del municipi. Als anys noranta va començar a popularitzar-se, especialment després de l'obertura d'un restaurant junt ala arena i la consolidació d'una zona nudista.
El festival de reggae que es va celebrar a finals d'aquella dècada va acabar de posar el Moraig al mapa. Des de principis dels 2000, i especialment després de la pandèmia, la cala s'ha convertit en un destinació de masses. Hui, les imatges de cotxes en caravana per accedir als voltants són habituals a l'estiu, cosa que ha obligat el Ajuntament a implantar taxes d'estacionament, de 15 euros per vehicle, amb exempcions per als empadronats.
L'aparcament que s'empassava el mar
La artificialitat del Moraig no es limita als seus orígens. Fins al 2020, un aparcament sobre la pròpia riba es reconstruïa després de cada temporal. El Glòria, amb la seva devastació, va marcar un abans i un després. Costas va obligar a eliminar l'esplanada i les guinguetes, imposant una renaturalització parcial de l'espai.
Des de llavors, l'espai ha anat recuperant part del seu aspecte més salvatge, tot i que amb limitacions d'accés i serveis convertit en un enclavament altament visitat.
El relat de com va néixer la cala del Moraig ha estat durant molt de temps en un segon pla, eclipsat per la imatge idíl·lica de les aigües i el seu entorn privilegiat. «Fins i tot en pàgines i blocs de turisme se segueix presentant com una cala natural, quan en realitat no ho és», apunta Bisquert.
El regidor reconeix que el mateix consistori no havia parat atenció al tema: «Pensàvem que era una cosa que ja se sabia. Però hem comprovat que no, que fins i tot els visitants creuen que el Moraig hi ha estat des de sempre».
La cala segueix sent una meravella geològica i un atractiu indiscutible. Però la seva història és, en realitat, la del xoc entre urbanisme, turisme i paisatge, un mirall del que va passar en molts racons de la costa mediterrània al segle XX. Hui, amb més consciència ambiental, un projecte així seria impensable. Però el passat és el que és, i conèixer-lo és fonamental per entendre no només la cala del Moraig, Sinó també la identitat turística i social de la comarca.
No hi ha límit per a la cobdícia; si cal volar la muntanya, es vola !!
Tampoc per a la cobdícia de l'Ajuntament. Un autèntic robatori la taxa que apliquen per aparcar.
Si no es cobraran costos aquí hi hauria hòsties diàriament
Hola:
Com es pot ser tan salvatge!!!
Que no anaven a França, Anglaterra o Alemanya i tots els penya-segats d'altres països?
Espero cremen a l'infern infinitament
Si de mi depengués, tots els edificis que hi ha construïts els treia i manava deixar tot tal com estava al seu inici
MARE DE DÉU
Espero que aviat, els que ens anem anant ens convertíem en natura pura i dura per destruir tot allò inacceptable ja que no ho fan els que ara estan ja guanyar-se la vida dignament i les sobretaules fora, s'entra per torns…
I rotar per dies, els agradi o no…
un Salutació
SOBREMASES*
DANES, TERRATRÈMOLS, MAREMOTS, etcetcetc
Fins a deixar tot al seu lloc
I no oblidar que entre Zaplana i Julio Iglesias es va acabar d?urbanitzar amb estrangers tot el que quedava.