L´Ajuntament de la Vall de Gallinera, de la mà de la Unió Cultural d´Amics i Amigues de la Vall de Gallinera, ha organitzat una programació especial amb motiu del Dia de la Dona. La iniciativa, que es desenvoluparà el proper 14 de març, combina activitats culturals, divulgatives i de memòria històrica amb l'objectiu de posar en valor el paper de les dones al llarg del temps.
Entre els actes previstos destaca la presentació d'una nova publicació dedicada a la figura de Anita Giner, una obra elaborada per Joan Miquel Almela i editada pel Consistori municipal amb la col·laboració de la Unió Cultural d'Amics i Amigues de la Vall de Gallinera, l'Institut Valencià de Cultura i la Filmoteca Valenciana.
Una biografia per rescatar de l'oblit Anita Giner
El llibre, titulat Anita Giner. L'estrela del cinema valencià dels anys vint, recorre la trajectòria vital i professional d'una dona la vida de la qual va travessar alguns dels episodis més convulsos del segle XX.
Anita Giner va néixer a Vilallonga i va ser actriu del cinema mut valencià de la mà de Maximiliano Thous, un dels pioners del sector audiovisual a la Comunitat Valenciana. Més enllà de la seva carrera artística, va participar a la defensa de la República durant la Guerra Civil espanyola. Posteriorment va contreure matrimoni amb un dels fundadors del Partit Comunista anglès.
Després de la Guerra Civil, es va exiliar a Londres. Anys després, la seva vida la portaria de tornada a terres valencianes, establint-se finalment com a veïna de Benialí, a la Vall de Gallinera, on va concloure una trajectòria marcada pel compromís polític, l'exili i la creació artística.
Des de l'Ajuntament han subratllat que la publicació no pretén únicament narrar-ne una Història local, sinó també repensar la història del cinema des d'una perspectiva crítica i descolonitzadora, atorgant el lloc que mereixen les dones que han estat invisibilitzades en els relats oficials.
Una jornada cultural el 14 de març
La programació commemorativa es concentrarà el 14 de març a diferents punts del municipi.
A Benirrama, al Centre Social L'Era, a les 11:30 hores es representarà el teatre infantil per la llibertat i la igualtat El joc de Lisa, una proposta adreçada al públic més jove amb un enfocament pedagògic en valors d'igualtat.
A la vesprada, els actes es traslladaran a Benialí, a l'edifici de l'Ajuntament. A les 17:30 hores tindrà lloc la conferència «Els dons al segle XIII. Poetesses», a càrrec de la doctora Irene Ballester, de la Universitat de València, centrada en el paper de les dones creadores a l'Edat Mitjana.
La jornada culminarà a les 19.00 hores amb la presentació del llibre «Anita Giner. L'estrela del cinema valencià dels anys vint», en un acte que comptarà amb la participació de Joan Miquel Almela Cots i Vicent Morera.
Anita Giner Soler, actriu valenciana de cinema mut (Vilallonga, 1902 – Benialí, La Vall de Gallinera 1974)
A la plaça major de Vilallonga, junt al'església, va nàixer el 1902 Anita Giner Soler, filla de Josep Maria Giner Martí (natural de Vilallonga) i d'Ana Soler Ruzafa (natural d'Alacant). Aleshores ningú no presagiava el que li tenia reservat el destí.
Ben aviat va captivar el cineasta Maximilià Thous, i l'any 1924 va apostar per Anita Giner pel paper protagonista de la pel·lícula La Dolores. Tot i ser el seu primer treball cinematogràfic l'èxit va ser rotund. El film era una adaptació del drama de Josep Feliu Codina amb música de Tomàs Bretón. Thous pretenia imitar el cinema clàssic american introduint el paper de la dona fatal i ho va aconseguir gràcies a la sorprenent interpretació d'Anita Giner. Es va convertir així en l'actriu revelació del cinema valencià de l'època i Thous se la va apadrinar per fer més pel·lícules sota la seva direcció. El 1924 protagonitzà el film L'alegria del batalló, una adaptació de la sarsuela escrita per Carlos Arniches i musicada per Josep Serrano. En aquesta ocasió, Anita Giner va formar de nou parella protagonista amb l'actor valencià de moda Leopold Pitarch.
El 1925 va actuar al film Nit d'Albades, una comèdia dramàtica de costums valencians estrenada a la resta d'Espanya amb el títol de Nit d'Alborades. L'adaptació de Thous del drama en tres actes de Josep Guzmán va ser un èxit total, on encara ressonà més a la premsa la seva genial interpretació. La collita d'èxits aconseguits comportà que el 1926 Maximilià Thous comencés el rodatge d'un ambicioso projecte anomenat Moros i Cristians, on l'actriu valenciana tornava a tindre el paper protagonista. Però les dificultats econòmiques prompte és deixaren notar per ser el projecte massa pretensiós, la productora de PACE va morir i la pel·lícula no va poder estrenar-se. La passió de Thous pel cinema va acabar amb aquell projecte de Moros i Cristians alhora que començava a ser tota una novetat el cinema sonor.
Segurament, Anita Giner va tindre moltes ofertes de treball però no va tornar a eixir a la pantalla fins l'any 1929, al film català l'Auca del senyor Esteve. El seu director, Lucas Argilés, va adaptar l'obra amb les addicions d'Adrià Gual però el film, estrenat a Barcelona, no va agradar al públic català i l'èxit va estar lluny d'aconseguir-se. Aquesta va ser, que sapiguem, la seva darrera aparició a les pantalles.
La guerra civil canvià per complet la vida d'Anita, i ara anava a protagonitzar una pel·lícula de realitat i no de ficció. Fent costat a la República la trobem, a primeries de l'any 1938, treballant com a supervisora adjunta de l'hospital militar de Valdeganga a Albacete. Allí estava al costat del brigadista internacional Frank Ayres, un ferroviari de Yorkshire i fundador del Partit Comunista anglès, que alhora era comissari polític de Valdeganga i que havia conegut València.
L'administradora de l'hospital era l'anglesa Nan Green, la qual prompte va establir una gran amistat amb Frank i Anita. Al cap de poc temps, Nan Green i Frank Ayres van ser acusats de desfalc a l'administració de l'hospital. No obstant, aquestes falses acusacions eren fruit només de l'acomiadament que el capità mèdic Kretzschmar havia tingut amb Nan Green a haver rebutjat ella les seves intencions amoroses. La primera conseqüència va ser la detenció d'Anita Giner, culpada d'amagar unes cartes que li havia donat Frank Ayres sobre el funcionament de l'hospital. Acusada d'espia pel capità mèdic i per la supervisora, Anita -la bella supervisora adjunta de l'hospital- va ser arrestada i conduïda a Conca el mes d'abril de 1938. Pocs dies després, Nan Green va ser obligada a dimitir. D'aquesta manera, les vinyes dels tres es separaren per uns mesos. Però quan Nan Green intentava passar a Barcelona es va trobar miraculosament amb Frank Ayres a l'estació de Vinaròs. Frank, a qui havien nomenat encarregat del personal de la Spanish Medical Aid Committe, s'emportà a Nan a l'hospital que havien muntat a Uclés, prop de Tarancón, on es tornaran a reunir tots tres. Allí estigueren fins que esclatà la batalla de l'Ebre i hagueren d'acudir al front, moment i lloc on desgraciadament moriria el marit de Nan, George Green.
Gràcies a les gestions de Nan Green, Frank Ayres i Anita Giner, els quals ja estaven casats, van poder abandonar Espanya. Exiliats, s'instal·len a Londres al mateix pis on vivia Nan, i la nostra Anita Giner va passar a ser des d'aleshores Anita d'Ayres i, per tant, amb nacionalitat britànica. Frank i Anita marxaren després a viure al barri de Battersea, on a finals de 1942 també anirà a viure amb ells Nan Green. Aquell pis va passar a convertir-se en una mena de comuna al context bèl·lic de la Segona Guerra Mundial.
Acabada la guerra mundial, les activitats socials començaren a funcionar amb més tranquil·litat a la Llar Espanyol de Londres. Anita era una assídua en aquell espai cívic dels exiliats espanyols que controlava el partit comunista. Participava als festivals ia les festes especials de Nadal, com a la del 1945 en què ballarà acompanyada pel guitarrista Manuel Mantas.
Al voltant de 1968 Anita va decidir tornar als seus orígens. Tal com ho veig, tot i ser natural de Vilallonga tenia fortes raíces familiars a la vall de Gallinera. Per això, els nostres protagonistes van decidir passar els seus darrers dies al poble de Benialí. Frank, Anita i la seva germana Consuelo Giner, es posaren a viure al número 22 del carrer de la Plaça, en una casa que els va deixar el seu cosí Paco Pavia Giner. Frank i Anita feien una vida tranquil·la, passejaven amb freqüència i anaven a jugar a dòmino al bar, no tenien fills.
Anita, que fugia sempre de parlar sobre el seu passat gloriós com a actriu, va morir el 26 de febrer de 1974, quedant a Benialí sols els dos cunyats vidus. Encara l'any 1977, quan es va aprovar a Espanya la Llei d'Amnistia Política i Laboral, gràcies a les gestions d'un amic anomenat Arturo Garcia Igual va poder Consuelo rebre una pensió com a represaliada. Arturo Garcia va fer aquestes gestions perquè havia treballat al Banc Popular de València on havia estat director l'home de Consuelo, un tal Manuel. A aquesta pensió s'unia la que cobrava de França, ja que així com la seva germana Anita s'havia exiliat a Anglaterra i no va cobrar mai cap pensió, ella s'exilià a França juntament amb el seu marit que va morir allà a Banyuls-sur-Mer, prop de Colliure.
Arturo Garcia compta, en unes excel·lents memòries, com un dia va a Benialí a visitar la ja ben major Consuelo. La cuidava una veïna del poble, Amparito Alemany, i ja no podia aixecar-se del llit. Li va preguntar en quina cosa pensava per ser tan feliç malgrat les dificultats que patia i havia patit, i Consuelo li va respondre:
