OPINIÓ | Junta Directiva de l´Associació animalista de Pedreguer, Els Poets.
Dos anys d'avenços en protecció animal podrien perdre's per l'ambició d'uns pocs/es, mentre els voluntaris/es i la Junta Directiva actual lluitem per mantindre un model ètic i eficaç.
Al cor de Pedreguer, l'associació animalista Els Poets ha demostrat que la dedicació, ètica i transparència poden transformar vides. Durant gairebé dos anys, la seva junta directiva ha treballat sense parar per dignificar l'existència d'animals abandonats i maltractats, creant un model de gestió pioner que ara es veu amenaçat, no per manca de recursos ni de compromís, sinó pel ego i l'ambició d'uns/es pocs/es.
Un grup minoritari de socis i sòcies ha emprès una estratègia de desgast, de la qual existeixen proves fefaents, mitjançant sabotatges, bulls, denúncies i campanyes de desinformació, posant en perill el treball de tota una comunitat de voluntaris i voluntàries i dels veterinaris que cuiden aquests animals. No es tracta de diferències de criteri, que seria perfectament comprensible, sinó un intent deliberat de desplaçar els que sostenen el projecte i reemplaçar-los.
Cal destacar que els que lideren aquest grup són els que abans dirigien l'associació i van dimitir, i els/les que durant el seu mandat van dur a terme una praxi poc recomanable per a la correcta atenció dels animals, com evidencien proves gràfiques de les condicions anteriors de la colònia 8. El risc de retrocés és evident: gairebé dos anys d'avenços podrien perdre's en qüestió de mesos. Aquesta situació revela com pot ser de fràgil un projecte social quan l'interès personal supera el bé comú i com és de vulnerable el voluntariat davant l'hostilitat interna.
Tot i aquesta pressió, els èxits dels Poets de Pedreguer són indiscutibles: l'associació gestiona 56 colònies felines, assegurant control poblacional i atenció veterinària mitjançant el mètode CER. S'ha creat un Pla de Voluntariat que organitza i capacita desenes de persones, convertint-les en el motor operatiu de lentitat. A més, s'ha redactat un Pla de Gestió Ètica de Colònies Felines, que ara serveix com a model de referència per a altres associacions i municipis.
L'impacte d'aquestes accions transcendeix les estadístiques. Cada gat rescatat i cada animal malalt recuperat reflecteix hores d'esforç i dedicació. S'han atès animals amb ferides greus, víctimes de maltractament o accidents, salvant vides que altrament haurien estat condemnades. Cada rescat és una Història d'esperança, sostinguda per persones que lliuren el millor de si mateixes sense esperar res a canvi.
L'assetjament constant també ha deixat seqüeles humanes: voluntaris/es i membres de la junta directiva pateixen desgast emocional, ansietat i desmotivació. Alguns han hagut d'abandonar temporalment les seves funcions, mentre que altres lluiten per mantindre la integritat del projecte davant d'atacs injustificats. La combinació d'amor pels animals i la confrontació interna ha posat a prova la resiliència dels qui creien que la seva única missió era protegir vides vulnerables.
El suport institucional i comunitari ha estat clau, reflectit públicament a la premsa. L'Ajuntament de Pedreguer ha realitzat un seguiment permanent i sistemàtic del treball realitzat a les colònies, fonamentalment a la colònia 8. Tot això juntament amb els professionals veterinaris, assegurant que els protocols i cures es compleixen rigorosament i estan adaptats a la nova normativa. Aquest aval i supervisió continuada ha generat confiança, i alguns ajuntaments de la zona han mostrat interès en replicar la tasca dels Poets, adoptant els seus mètodes i estratègies de protecció animal.
Tot això demostra que, quan es treballa amb integritat i resultats comprovables, la societat pot distingir entre els qui protegeixen i els que destrueixen. Tot i així, l'amenaça persisteix.
Aquest cas deixa una lliçó clara: la protecció animal exigeix dedicació, formació i aplicació rigorosa de protocols higienicosanitaris. Però el que realment importa és el compromís dels que defensen vides vulnerables i la vigilància de la comunitat perquè el ego i els interessos personals mai no posin en risc l'esforç col·lectiu, recordant-nos la fragilitat de qualsevol projecte social davant de la manca d'ètica interna.
La societat té un paper actiu: cal donar suport, visibilitzar i protegir als qui treballen pels éssers sentints. Cada gest de solidaritat, cada col·laboració i cada reconeixement públic enforteix l'ètica i dissuadeix la destrucció interna. Els animals no es poden defensar per si mateixos, però utilitzar la nostra veu per protegir-los és una obligació ètica. Cada gat, cada gos, cada ésser vulnerable que salvem és un recordatori del que està en joc. La pregunta que ens hem de fer com a societat és clara: permetrem que el rancor i l'ambició destrueixin el que tants han construït amb esforç, sacrifici i dedicació?
Molt ànim, voluntaris responsables. Seguiu passi el que passi. Quan es fa bé, es nota. He portat colònies felines des del 1995, hem aguantat moltes coses i ha valgut –i segueix valent- la pena!!! Ànim i endavant.