OPINIÓ | Marco Bittner, regidor responsable de Fons Europeus de Calp
Hi ha dies en què s'aixeca i descobreix que l'oposició ha decidit, una vegada més, avançar-se als esdeveniments. Com el rellotge trencat que encerta dues vegades al dia, han decidit cantar victòria —o millor dit, derrota— davant d'una resolució provisional de fons EDIL. Provisional. Aquesta paraula tan molesta quan un busca un titular sucós.
La pressa per enterrar el que encara no ha mort
Permeteu-me explicar-los una cosa que hauria de ser obvia per a qualsevol que hagi gestionat alguna vegada fons públics: provisional significa que no és definitiu. Revolucionari, ho sé. Però resulta que entre una resolució provisional i la definitiva hi ha un tràmit menor anomenat 'al·legacions' que, aparentment, no mereix ni una menció quan el que es busca és la bomba mediàtica.
Què hem obtingut una puntuació baixa? Sí. Què estem analitzant-la amb lupa per determinar si escau al·legar? També. Què és la fi del món i els 7,4 milions estan perduts per sempre? Bé, això només ho sap l'oposició, que sembla que té una bola de vidre molt particular.
Mentre ells ja estan celebrant el funeral dels fons, nosaltres seguim treballant per posar-hi remei. Quins avorrits som, oi?
Quan els somriures delaten les intencions
Però hi ha una cosa que m'ha cridat especialment l'atenció a tota aquesta campanya mediàtica. I és la imatge que acompanya la notícia: cares somrients anunciant que Calp perd més de 7 milions d'euros.
Deixeu-me repetir-ho perquè té la seva importància: somriures en anunciar una suposada pèrdua per al municipi.
No sé vostés, però a mi em costa entendre què cal celebrar quan —segons ells mateixos— el nostre poble acaba de perdre una oportunitat milionària. No hauria de ser motiu de preocupació? De tristesa, fins i tot? O és que l'alegria ve precisament d'aquí, que el govern municipal ensopegui, sense importar que en aquesta caiguda arrosseguem el municipi sencer?
Aquesta foto diu més que mil paraules sobre les veritables prioritats d'alguns: no importa que Calp perdi, mentre el govern sembli incompetent. El rellotge trencat somriu perquè aquesta vegada la va encertar l'hora. És igual que la casa s'estigui cremant. No és política, és Trolleu en estat pur.
No estem sols: el cas de la Vila Joiosa i un patró preocupant
I ja que parlem d'aquest procés, cal posar les coses en context. No som l'únic municipi que presentarà al·legacions. La Vila Joiosa, per exemple, ha anunciat públicament que també recorrerà la resolució provisional, denunciant exactament el mateix que observem: manca de transparència, absència de criteris clars i manca de motivació individualitzada.
Coincidència? No ho crec. El que estem veient és un patró que afecta municipis amb projectes madurs, ben estructurats i amb experiència demostrada en la gestió de fons europeus.
La Vila Joiosa va presentar un projecte articulat en tres eixos estratègics, amb projectes redactats, licitacions en marxa i una estructura consolidada per executar fons europeus. I també se n'ha quedat fora. Quin és el criteri aleshores? Perquè si municipis amb projectes sòlids, madurs i alineats amb els objectius europeus no assoleixen la puntuació, potser el problema no és als projectes. Ho esbrinarem.
En el nostre cas, el Pla d'actuació està igualment articulat en tres eixos estratègics clars: la remodelació del Passeig Marítim de la Fossa, la reforma de la Plaça Major i la construcció de l'Oficina Turística del Segle XXI. No són projectes inconnexos llençats a l'atzar. Són actuacions coordinades que responen a una visió global del municipi.
Projectes que satisfan necessitats reals: turisme i residents
Perquè parlem clar de què estem plantejant. Aquests tres projectes no són capricis ni ocurrències: Satisfan les demandes del sector turístic, del qual depèn aproximadament el 70% de la nostra economia. No és una dada menor. És la realitat de Calp. Ignorar les necessitats de modernització de les nostres infraestructures turístiques seria irresponsable.
Però —i això és fonamental— no són només per al turisme. Són infraestructures que adapten Calp al segle XXI per a tots els calpins. La Plaça Major no la fan servir només els turistes. El Passeig Marítim no és només un aparador estiuenc. Són espais de vida quotidiana per als nostres veïns, espais que fa anys que esperen una renovació que els faci accessibles, sostenibles i moderns.
Aquests projectes estan alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: accessibilitat universal, espais públics de qualitat, infraestructures resilients, ciutats sostenibles. No estem parlant de simples reformes estètiques. Estem parlant de transformació urbana amb criteris del segle XXI.
I això no és prou 'transformador'? Doncs ens agradaria que algú ens expliqués quins criteris s'han aplicat exactament, perquè fins ara només tenim una puntuació baixa sense prou motivació.
L'art de criticar allò que un mateix va proposar
Però tornem a l'oposició local i la fascinant gimnàstica intel·lectual. Vegem si ho entenc:
- 1. Fa anys queixant-se de l´estat del Passeig Marítim de la Fossa, de la Plaça Major, de la manca d´inversions en infraestructures turístiques modernes.
- 2. Presentem projectes per reformar precisament aquestes infraestructures, buscant cofinançament europeu.
- 3. S'abstenen en la votació dient que «hi ha coses més importants» (sense especificar quines, és clar).
- 4. Ara ens critiquen perquè —presumptament— no aconseguirem els fons.
És a dir: les infraestructures estan malament, però no s'han d'arreglar. O sí, però amb altres projectes. Quins? Ah, això és un misteri. L'important és que el que nosaltres fem sempre estarà malament.
Ha de ser esgotador estar en contra de tot ia favor de res concret. Treballar és la clau però novament aquí es confon oposició amb troleig.
Projectes que fa anys que esperen, ara en marxa
I ja que parlem d'aquests projectes, deixem una cosa clara: no són ocurrències d'última hora. Són actuacions que aquest municipi fa anys que espera, que estan en diferents fases de desenvolupament precisament per la seva importància estratègica:
- La remodelació del Passeig Marítim de la Fossa: ja estem fent intervencions d'urgència.
- La reforma de la Plaça Major: a la pista de eixida per emprendre la reforma.
- L'Oficina Turística del Segle XXI: en fase de licitació per tercera vegada, perseverar és vèncer.
Entenen què significa això? Que aquests projectes són tan necessaris i porten tant de temps pendents que ja hem començat a executar-los fins i tot abans de saber si tindríem cofinançament europeu. Perquè són prioritats reals, no se'ns han acudit ahir per agafar una subvenció.
Fa anys que escoltem queixes sobre aquestes infraestructures. Ara que estem actuant —en licitació, en execució, en fase avançada—, resulta que tampoc no està bé. Què esperaven, que els féssim amb màgia?
«Que es trenqui Calp, ja ho arreglarem nosaltres»
Aquesta actitud em recorda —i perdonin la memòria històrica— a aquella entranyable filosofia política del «que es trenqui tot, que quan arribem nosaltres ja ho arreglarem». Perquè, siguem honestos, quina millor estratègia que celebrar cada ensopegada del govern municipal com si el municipi no fos el mateix per a tots?
Quan (i si) no aconseguim aquests fons, el primer perjudicat és Calp. No lequip de govern. No els regidors. Calp i els seus ciutadans. Però això sembla importar menys que aconseguir un titular o un parell de retuits.
El rellotge trencat encerta una altra vegada. Enhorabona. Quin premi hi ha, likes, followers? Repeteixo, fer oposició no és trolejar. On són les propostes? Tenen maduresa, projecte i alineació amb els ODS?
La incomprensió olímpica de com funcionen els fons europeus
Però anem a l'aspecte tècnic, que també té la seva molla. L'oposició afirma que els nostres projectes «no eren allò que es buscava des d'instàncies europees». Fascinant. Em pregunto quants projectes europeus deuen haver gestionat per tindre aquesta clarividència sobre el que Brussel·les vol.
Perquè nosaltres, pobres mortals, ens hem limitat a:
- Desenvolupar projectes amb plànols tècnics complets
- Alinear-los amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
- Validar-los mitjançant processos participatius amb la ciutadania
- Integrar-los a la Agenda urbana
- Orientar-los tant al teixit econòmic (turisme, 70% de la nostra economia) com a la població resident
- Ja estan en licitació i execució, no són meres idees en paper
- Estructurar-los com eixos estratègics coherents, no actuacions aïllades
Però és clar, això no és «transformador». Què hauria estat transformador? No ho sabem. No ho diuen. L'important és que allò nostre no ho és. Punt. «Treu-te el teu pa posar-me jo». I aquí va una altra obvietat que sembla que cal recordar: si aquests projectes ja estan en diferents fases de desenvolupament, és precisament perquè són urgents i necessaris. No podíem esperar que arribés o no arribés el finançament europeu. El Passeig de la Fossa, la Plaça Major, la infraestructura turística moderna… porten massa anys pendents.
Toca perseverar, igual que amb els fons EDUSI, que se'ns van negar la primera, o els fons NEXT GENERATION, que es van aconseguir a la segona. Preneu nota.
Quan el menyspreu pel treball aliè es disfressa de crítica política
El que veritablement m'indigna —i aquí sí que seré clar— és el absolut menyspreu
que demostren cap a la feina de desenes de persones. Tècnics municipals, arquitectes, enginyers, personal administratiu que fa mesos que desenvolupen aquests projectes. Gent que treballa, que estudia, que dissenya, que calcula.
I què reben? Que se'ls digui que la seva feina no val, que «van demanar per demanar», que no saben què fan. lamentable.
Enfosquir amb crítiques gratuïtes una feina que encara no ha conclòs la tramitació no és
fer oposició. És sabotatge emocional a professionals que es deixen la pell per aquest
municipi. No és oposició, és Troleu.
Els fons europeus no són la llista de Santa Claus
Permeteu-me una obvietat més: els fons europeus no són ajudes garantides. Són convocatòries comxicotetives on tots els municipis presenten els seus millors projectes i només els més ben valorats aconsegueixen finançament. És un concurs, no pas un dret.
Què aquesta vegada no hem puntuat prou? Doncs analitzarem per què, millorarem el millorable, al·legarem si escau i, si finalment no aconseguim aquest finançament, buscarem altres fonts. Perquè, i això és important: aquests projectes es faran de totes maneres. De fet, ja s'estan fent.
Amb fons EDIL, amb PERTEs, amb fons FEDER, amb finançament autonòmic o amb recursos propis. Es faran. Perquè són necessaris. Perquè estan madurs. Perquè responen a necessitats reals. Perquè fa anys que esperen i ja no poden esperar més.
La maduresa política consisteix a saber que hi ha coses que es poden demanar a Europa i coses que no. I també a saber que no aconseguir una subvenció no significa renunciar al projecte.
Exactament el mateix que ha dit la Vila Joiosa: mantindran el seu compromís de desenvolupar els projectes amb recursos propis i autonòmics. Perquè això is tindre un projecte de ciutat, no dependre que caigui mannà del cel.
El problema de ser troll professional
El problema d?adoptar una postura d?oposició sistemàtica, de ser aquest rellotge trencat que marca l?hora dues vegades al dia, és que quan encertes, ningú t'ho reconeix. Perquè fa tant de temps que prediu l'apocalipsi que quan plou tothom t'ignora.
I el pitjor: quan l'encertes, el municipi perd. Així que, en realitat, què estem celebrant? Per què els somriures?
La nostra estratègia (per a qui us interessi de veritat)
Mentre l'oposició es dedica a escriure l'esquela d'aquests fons amb un somriure als llavis, nosaltres:
- 1. Analitzar exhaustivament cada criteri de puntuació i sol·licitar accés a lexpedient complet davaluació
- 2. Presentar al·legacions tècniques fonamentades si trobem bases sòlides per a això, tal com farà la Vila Joiosa i altres municipis
- 3. Explorar convocatòries alternatives: PERTES, fons autonòmics, instruments financers de l'ICO, altres línies FEDER
- 4. Continuar amb l'execució dels projectes, perquè ja estan en marxa i no els aturarem
- 5. Millorar futures candidatures amb les lliçons apreses
- 6. Coordinar-nos amb altres municipis afectats per defensar criteris més transparents i equitatius
Perquè així es gestiona. Amb feina, amb anàlisi, amb estratègia. Sense titulars fàcils ni funerals prematurs. I sense somriures quan el municipi suposadament perd.
Conclusió: el cost de la irresponsabilitat
POLÍTICA MUNICIPAL —amb majúscules, encara sense governar, no és oposar-s'hi a tot— significa treballar pels interessos municipals fins i tot quan les coses no ixen com esperàvem. Significa cercar solucions, no culpables. Significa esgotar totes les vies abans de llençar la tovallola.
L'OPOSICIÓ —amb el seu nom tan suggeridor— ha decidit que el millor per a Calp és anunciar la derrota abans que la batalla acabi. Cadascú amb les seves prioritats. Potencial desaprofitat, o es reserven la seva genialitat per quan tinguin sou?
NOSALTRES —seguirem lluitant— per cada euro que puguem aconseguir per a aquest municipi. I quan no ho aconseguim, buscarem alternatives. I quan les alternatives fallin, executarem amb recursos propis.
I, sobretot, significa no somriure quan anuncies que el teu poble ha perdut 7 milions d'euros. Perquè si t'alegra que perdi Calp per tal que perdi el govern, aleshores les teues prioritats estan molt clares. I no són precisament les del municipi.
L'oposició ha decidit que el millor per a Calp és anunciar la derrota abans que la batalla acabi. Cadascú amb les seves prioritats.
Nosaltres seguirem lluitant per cada euro que puguem aconseguir per a aquest municipi. I quan no ho aconseguim, buscarem alternatives. I quan les alternatives fallin, executarem amb recursos propis. De fet, ja ho estem fent: licitant, executant, preparant. Perquè aquests projectes fa massa anys que esperen i perquè responen a necessitats reals d'un municipi que viu del turisme però que és, sobretot, llar de milers de calpins que mereixen infraestructures del segle XXI.
Perquè això és governar. Allò altre és fer el Troll o oposició de rellotge trencat.
PD: Si una vegada presentem al·legacions, aconseguim finançament alternatiu o acabem aquests projectes que ja estan en marxa, espero que la mateixa urgència que es va tindre per anunciar el desastre —i els mateixos somriures— s'utilitzin a reconèixer la feina ben feta. Però no em faig il·lusions.
