Compromís Benissa i CIBE van presentar dimarts passat un burofax a l'Ajuntament de Benissa sol·licitant la immediata protecció del Tossal de l'Asprar, conegut com a Patmore. «Aquesta àrea, d?alt valor mediambiental, ha estat en risc a causa de projectes urbanístics que amenacen la seva biodiversitat i paisatges naturals únics», defensen en una nota de premsa.
Aquesta comunicació s'ha fet efectiva després de mesos de treball conjunt amb diversos advocats i organitzacions mediambientals per protegir la costa de Benissa d'una macro urbanització. Aquest macroprojecte, afirmen des dels dos partits, tindria «conseqüències irreversibles, perdent l?oportunitat de conservar l?últim pulmó verd del litoral de Benissa, una joia innata davant de la costa».
El burofax, presentat per Isidor Mollá, portaveu de CIBE, i Maria Carme Ronda, portaveu de Compromís Benissa, insta l'alcalde de Benissa, Arturo Poquet, ia l'arquitecte municipal, Bernardino Ferrando, a prendre mesures contundents per revocar els permisos urbanístics vigents i reclassificar el sòl com a no urbanitzable d'especial protecció mediambiental, a causa de la caducitat del Pla Parcial.
«Des del 1978, el Pla Parcial La Fustera ha estat objecte de rexicotets incompliments que han posat en perill aquest valuós entorn natural» declara Maria Carme Ronda. "És imperatiu que l'Ajuntament actuï ara per preservar aquest patrimoni per a les futures generacions", afegeix. En cas d'atorgar llicències, totes les persones relacionades amb aquest procediment estarien infringint una sèrie de lleis autonòmiques, nacionals i europees, cosa que podria conduir a un presumpte delicte ecològic i mediambiental, denuncien.
Exigències a l'Ajuntament
El document exposa que l'empresa promotora, Benissa Natura SL, no ha complert les obligacions d'urbanització dins el termini establert de tres anys, aprovat el 1978, que s'ha superat àmpliament. Aquest incompliment justifica la resolució del programa urbanístic i la caducitat del pla parcial, cosa que permetria reclassificar el terreny pendent durbanitzar a sòl no urbanitzable despecial protecció mediambiental, dacord amb la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).
Isidor Mollá subratlla la importància d'aquesta acció: «La persistència en l'incompliment durant més de quaranta anys no només viola les normatives urbanístiques, sinó que també representa una amenaça greu per als ecosistemes locals. La naturalesa no pot esperar més».
D'altra banda, cal recordar que el 28 de març del 2023, l'Ajuntament va adoptar un acord per tramitar una Modificació Puntual del Pla General de Benissa per protegir la franja litoral, incorporant les directrius de l'Estudi Mediambiental i Territorial Estratègic de la Conselleria. Aquest acord encara no s'ha executat, i la inacció continuada podria constituir un delicte de prevaricació per omissió, que es consumaria a l'hora d'atorgar una llicència, es queixen els partits.
A més, s'informa que qualsevol projecte a les parcel·les vacants del Pla Parcial La Fustera (Patmore) ha de complir amb la legislació mediambiental, territorial i urbanística, sota pena de cometre il·lícits administratius i penals. Per tant, es recorda el règim d'infraccions mediambientals per evitar que les autoritats i els funcionaris incorrin en responsabilitats administratives i penals. Els tècnics i els membres de la corporació seran responsables si atorguen llicències il·legals, amb l'obligació de reparar el dany causat. També es recorden els articles 329, 325, 330, 338, 339 i 320 del Codi Penal sobre delictes contra el medi ambient i la flora i sobre les llicències concedides contra l'ordenació territorial.
Propostes per a la preservació
L'escrit també sol·licita la prohibició de qualsevol nova llicència d'edificació a la zona fins que es completi un estudi exhaustiu de l'impacte mediambiental i es consulti a la Comissió Europea, tal com exigeix la normativa vigent, en trobar-se dins de la franja litoral del Pla Parcial La Fustera, declarat Lloc d'Interès Comunitari Penyal d'Ifach, pertanyent a la Xarxa Natura 2000. A més, insta a la retirada de qualsevol infraestructura que obstaculitzi la servitud de trànsit i la conservació d'espècies protegides. La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, també sosté aquesta demanda, establint que s'han de prendre mesures estrictes per a la protecció dels hàbitats i les espècies amenaçades.
Compromís Benissa i CIBE han destacat la riquesa biològica de l'àrea de Patmore i de la costa de Benissa, llar d'espècies en perill d'extinció i hàbitats prioritaris, com són la Cheirolophus lagunae i com a espècies silvestres protegides vulnerables, Helianthemum caput-felis i Diplotaxis ebicensis i com a vigilades, Sideritis leucantha i Thymbra capitata. Les accions proposades busquen assegurar la continuïtat d'aquests ecosistemes, vitals no només per a la fauna i la flora locals, sinó també per al gaudi i el benestar dels ciutadans.
«Patmore no només és una joia mediambiental, sinó també un patrimoni cultural i natural que els nostres fills i néts tenen dret a gaudir-ne. És la nostra responsabilitat protegir-ho», ha destacat Maria Carme Ronda.
Trucat a l'acció ciutadana
Tots dos partits fan una crida a la comunitat de Benissa, inclosos els partits de l'oposició, PSOE i Reiniciem, que no s'han volgut sumar, per recolzar aquestes mesures i protegir el seu entorn natural. «Necessitem la col·laboració de tots per garantir que el nostre Ajuntament prengui les decisions correctes per protegir el nostre patrimoni natural», va afirmar Ronda. «Aquest és un assumpte que afecta tota la ciutadania, tots els veïns i veïnes i el futur del nostre medi ambient», expliquen.
Isidor Mollá afegeix: «Aquesta lluita és de tots. Cada ciutadà de Benissa té un paper per jugar a la protecció de la costa de Benissa i continuar amb el projecte del Pla Especial del Litoral, iniciat fa més de 20 anys. La nostra veu conjunta pot fer que l?Ajuntament actuï en benefici del nostre entorn».
Els partits han anunciat que continuaran monitoritzant la situació i treballant amb organitzacions mediambientals per garantir que es prenguin les mesures necessàries.
«Continuarem lluitant per salvaguardar el darrer pulmó verd de la nostra costa fins que estiguem assegurances que està protegit de manera permanent» conclou Mollá.
