El clot del Lliri, o Forat de Pedreguer, és un avenc producte del col·lapse càrstic d'uns terrenys de cultiu a l'esmentat municipi. La seva rellevància i excepcionalitat han contribuït que estigui inclòs al Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
on és
Aquest singular clot es troba a la partida del Campell de Pedreguer, entre camps agrícoles.
Visita al clot del Lliri
El clot del Lliri actualment es pot visitar. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Pedreguer demana a tots aquells que ho vulguen conèixer, que extremin la precaució a l'hora d'efectuar la visita. No s'ha de superar, en cap cas, la tanca que l'envolta.
Per arribar-hi des de Pedreguer caldrà agafar la CV-733 direcció Benidoleig i girar a l'esquerra pel camí del Pou de l'Ovella. Seguidament, gireu a la dreta cap al camí del Campell. Uns 300 metres endavant hi ha les marjades entre les quals es troba l'avenc.
Característiques
Segons l'Ajuntament de Pedreguer, el clot del Lliri tindria uns 80 metres de profunditat, encara que una vintena van quedar tapats per tot el material col·lapsat després de l'enfonsament. La seva entrada ovalada fa més de 30 metres a la part més llarga i 20 metres a la més curta.
Per la seva naturalesa, la boca de l'avenc es va eixamplant amb el pas del temps. Des que es va produir, la superfície inicial de l'obertura s'ha multiplicat per sis i s'ha agafat forma d'embut. És molt comú que en èpoques de fortes pluges s'ompli del tot, impedint veure el seu interior amb claredat.
Història
Podria tractar-se d'un terrorífic lloc, sobretot pel gran enix que va provocar aquells que el van trobar. Va passar el 8 d'agost del 1982. Durant la nit, a la zona es van sentir sorolls forts, però no va ser fins a la matinada quan es va produir l'enfonsament.
El va presenciar un veí de Pedreguer, Fernando Berenguer, que es va trobar amb un gran núvol de pols quan es dirigia al seu proper bancal. La terra s'havia empassat tot un camp de tarongers, capritxosa i ansiosa per menjar-se'ls.
El camp on va succeir pertanyia a un altre veí de Pedreguer, Jaume Martí, anomenat El Lirio, d'aquí el nom. Per sort, ningú es trobava al terreny de cultiu quan va passar, per la qual cosa no es van lamentar ferits.
A partir d'aquell dia, va ser habitual trobar curiosos veïns i visitants per descobrir el gran forat de Pedreguer. Més tard, un grup d'espeleòlegs del Centre Excursionista de Pedreguer va realitzar el primer descens a l'avenc, aportant les mesures més aproximadament exactes del gran forat.
El 1984, el geòleg i espeleòlegs Policarp Garay Martín, juntament amb un altre equip, va estudiar el succés per redactar un informe que tragués a la llum les causes de l'enfonsament. Així, van establir que es devia a un procés de subsidència. Es tracta, doncs, d'un «enfonsament progressiu de la superfície del terreny com a conseqüència de treballs de mineria, col·lapse de cavitats subterrànies, extracció d'aigua o de petroli, o dessecació». Tot i que en aquest cas, no va ser progressiu, sinó molt ràpid.
