El ple de l'Ajuntament de Calp debatrà aquesta vesprada la declaració del 2025 com a any del XX aniversari del Projecte Ifach. El 2005 es va posar en marxa el projecte Ifach, una investigació arqueològica dirigida a documentar les restes arqueològiques d'una poblada medieval de conquesta existents al vessant del Penyal d'Ifac.
El projecte investiga les restes d'una vila cristiana de nova fundació que es va aixecar a finals del segle XIII (1297) sota el mandat de Roger de Llúria, Almirall de la Corona d'Aragó, i que va ser destruïda parcialment l'any 1359 en ple conflicte castellà-aragonès i abandonada sobre l'any 1400.
Aquest projecte va néixer impulsat per la Diputació d'Alacant, a través del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ) en col·laboració estreta amb la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Calp.
Con un amplio equipo científico pluridisciplinar, dirigido por el Dr. José Luis Menéndez Fueyo, desde 20025 se han sucedido diversas campañas que han contado con la participación de centenares de voluntarios procedentes de universitats españolas y europeas. A lo largo de los años el Proyecto Ifach ha ido superando las expectativas y generando una importante fuente de conocimiento de la Història medieval de Calp i el seu territori.
Per celebrar l´aniversari del començament d´aquest important projecte de recerca, des de l´Ajuntament es pretén declarar l´any 2025 com l´any del XX Aniversari del Projecte Ifach al municipi de Calp.
tasca es considera convenient constituir, sota la dependència orgànica de l'alcaldia, una Comissió commemorativa del XX Aniversari del Projecte Ifach, la qual s'encarregarà d'establir les pautes per a l'elaboració d'accions i activitats commemoratives, així com aprovar el programa general dels actes que es duguin a terme.
Història de la Pobla d'Ifac
La Pobla d'Ifac de Calp s'estenia al llarg de 70.000 m2 al nord del Penyal i presentava una immensa muralla de 800 metres de llargada. L'exterior de la muralla es feia servir per a la deposició de restes materials i orgàniques. A
l'actualitat, es conserven 200 metres de la gran muralla a l'àrea nord i deu torres de sortint. La més ben conservada és la torre campanar, que conserva 10 m. d'alçada.
Es completa l'enclavament amb un complex sistema d'ingrés compost per tres portes on hi ha un edifici de dues plantes identificat com un recinte on s'allotjava el poder i l'administració de la Casa de Llúria, així
como diferentes estancias, magatzems y casas donde residían los colonos y que actualmente son objetivo del estudio e investigación.
La Pobla d'Ifac de Calp es comença a construir al segle XIII, a càrrec de l'almirall Roger de Llúria. Aquesta terra és decidida per la Corona a aquest personatge històric després del seu paper com a militar i diplomàtic a la Mediterrània en temps de la conquesta cristiana (entre 1232 i 1245 sota el regnat de Jaume I).
Allí comença el projecte el 1297 amb la intenció d'ocupar els territoris que havien pertangut als musulmans i fer servir la població de colons cristians (procedent de les comarques centrals i occidentals de Catalunya) que es trobava, fins ara, dispersa per les alqueries del terme castral de Calp.
El cap de família es va encarregar de la construcció de las primeras estructuras y murallas de la villa hasta su fallecimiento en 1305. La ausencia de su hijo y heredero varón Roger de Llúria y Lancia provocará que sean la viuda Saurina d’Entença y la hija Margarita de Llúria y Entença quienes se encarguen de su finalización. Con la intención de mostrar el poder y prestigio de la familia, esta última mandó construir una gran iglesia dedicada a Nuestra Señora de los Ángeles.
La història de la Pobla d'Ifac de Calp és més aviat efímera, ja que només va arribar a durar uns 100 anys. Al segle XIV, la població es va traslladar al que és actualment el centre històric i la zona emmurallada de Calp a causa, entre altres causes, de la Guerra dels Dos Peres entre les corones de Castella i Aragó, que va afectar especialment a la regió valenciana. El 1359 es produiria una parcial destrucció del lloc a mans de la flota castellanogenovesa i el lloc finalment seria abandonat malgrat alguns intents de repoblació a principis del segle XV.
