Calp va commemorar el passat divendres 27 de juny el Dia de l'Orgull LGTBIQ+ amb l'edició 2025 del CalPride, una jornada festiva i reivindicativa que va omplir els carrers de color, diversitat i compromís amb el lema La mar de lliure.
L'acte central de la jornada va ser el pregó des del balcó de l'Ajuntament, a càrrec del secretari municipal, Jordi Alfred Francés Conejero, que va pronunciar un discurs carregat de missatge social. Francès va apel·lar al respecte mutu com a pilar essencial d'una societat inclusiva: «Ser diversos implica ser iguals», va afirmar, remarcant que «no hi ha llibertat sense igualtat, ni igualtat sense respecte».
Durant la seva intervenció també va advertir sobre l'auge dels discursos d'odi entre la joventut, insistint que la diversitat és una riquesa «social, cultural i humana». El pregoner va finalitzar la seva al·locució amb un missatge d'esperança i unitat: «Cridem al món: llibertat, i més llibertat, i diversitat, i respecte, i colors, i drets… i més llibertat per ser i per estar. La mar de lliures!».
Tot seguit, va tindre lloc la tradicional marxa reivindicativa des de la plaça Miguel Roselló fins a la plaça Colón, on els assistents van gaudir de les actuacions de l'artista Alexia The Night i la discomòbil L'Askampà Live Show, en un ambient festiu i reivindicatiu.
Com a novetat d'aquesta edició, es van instal·lar els anomenats punts arc de Sant Martí, espais visibles d'informació, sensibilització i suport sobre els drets del col·lectiu LGTBIQ+, que ofereixen recursos i missatges d'inclusió.
A continuació es reprodueix el discurs del pregoner Jordi Alfred Francés Conejero:
Bona vesprada calpins, calpins i visitants.
Podria aprofitar hui per simplement agrair a l'Ajuntament de Calp haver confiat en mi per fer aquest pregó, dir com n'és de bonic tot al món LGTBIQ+, explicar dues xerrades sobre les meues vivències i no mullar-me en res.
I, òbviament, agraeixo molt l'oportunitat que l'Ajuntament em dóna de ser hui la veu que representa tantes persones.
Però els que em coneixeu bé sabeu que m'agrada ser sincer, dir les coses a la cara i després, si es presenta, fer-se una cerveseta en bona companyia.
En aquests moments els discursos de l'odi estan arribant a un sector de la població que ha crescut sempre a democràcia, que ha gaudit d'unes lleis molt avançades en drets socials, i que han pogut expressar allò que han estimat oportú.
Uns discursos de l'odi que vénen alimentats per persones que no suporten la diversitat i que, no sé explicar el motiu, són uns discursos que estan sent comprats per gent molt jove.
Davant d'aquest odi hui voldria recordar l'última entrevista que va concedir Pau Donés i on deia coses tan maravilloses com aquestes:
Quan la gent té por de la vida, de les coses, de moure's, de decidir i voler ja que el vulguen, és terrible.
Em sap greu que ens odien. No tingueu por, no odieu.
La vida són quatre dies i tres ja van passar.
No estiguem aquí de mala llet, estiguem aquí de bon humor, vulguem-nos i si hi ha alguna cosa que no interessa, deixar-ho de banda.
L'odi no porta enlloc, no condueix a res.
Això ho va dir unes setmanes abans de morir.
Davant els discursos d'odi, vull recordar en aquesta plaça de Miguel Rosselló una cançó que es va escriure fa gairebé 50 anys, i que hui, 27 de juny del 2025, continua tenint tota l'actualitat.
Davant l'odi, recordem aquell himne de la transició espanyola:
Llibertat, llibertat
Sense ira, llibertat.
Guarda't la por i la ira
Perquè hi ha llibertat
Sense ira, llibertat
I si no n'hi ha, sens dubte, n'hi haurà
I el que sí que reivindique hui per a tot el món en general, i per al col·lectiu LGTBIQ+ en particular, és RESPECTE, perquè som una societat diversa, plural, rica en matisos.
Però aquesta diversitat i pluralitat han de venir acompanyades, necessàriament, del respecte mutu.
En la diversitat no hi ha imposició, sinó respecte, i el respecte no vol dir només tolerància, ja que la tolerància porta implícita una posició d'inferioritat de l'altre respecte a mi.
I la diversitat no és això, la diversitat és comprendre's, pensar que igual jo no tinc la raó en tot i que l'altre pot tindre també la seva part de raó. Perquè no hi ha raons absoluts.
Ser diversos implica ser iguals: iguals en oportunitats, iguals en drets, iguals en obligacions, iguals en l'assumpció de responsabilitats… i no es pot exercir la igualtat sense la llibertat.
Ser lliures per poder mostrar les nostres habilitats, per poder mostrar-nos tal com som, sense armaris, sense doble vida, sense por… per poder expressar-nos dins del respecte mutu.
En definitiva, ser lliures i iguals. Amor i llibertat.
Està bé ser diferents, és bonic ser diferents i hem de qüestionar-nos nosaltres mateixos abans d'emetre un juí sobre algú que aparenta ser diferent, que és diferent, parla diferent o és d'un color diferent…. i és que ningú no és com un altre. Ni millor ni peor. És una altra persona.
Perquè com escrivia Eduardo Galeano:
El millor que el món té és als molts mons que el món conté, les diferents músiques de la vida, els seus dolors i colors; les mil i una maneres de viure i dir, creure i crear, córrer, treballar, ballar, jugar, estimar, patir i celebrar…
Les persones que formem part del col·lectiu LGTBIQ+ també som diverses, no som una massa uniforme, i cadascú viu la seva sexualitat, la seva manera d'estimar com millor creu, amb la seva manera de concebre el món i la vida.
Per això, hem de mostrar eixe mateix respecte entre nosaltres per poder demanar amb més força respecte a totes les persones LGTBIQ+.
I als que ens volen odiar per ser com som els diem: «deixa'm tranquil amb la meua vida, que siga el que jo vulgui, que jo no imposo, no obligo ningú a viure la meua vida, però deixa'm viure aquesta vida, que estic orgullós»
I tu que m'odies, viu la teua religió, la teua cultura, les teues creences, la teua ideologia com millor et vinga de gust, però amb un únic límit, un gran límit: el respecte a la diversitat, a la diferència, el respecte als drets socials adquirits, el respecte als drets humans.
Jo no t'obligo a ser com jo, però deixa'm que visqui la meua vida. No vingas a dir-me a qui ha de voler el meu cor. Perquè no tinc por de ser jo.
Que bonica la diversitat, quin esplai poder no tindre el teu cos i el teu cap en una gàbia.
Per eixe i molts altres motius, la festa de l'Orgull del 28 de juny continua sent necessària: Orgull de ser i de sentir-nos.
I no olvidem en un dia com hui les persones que fa 50, 60…. molts anys, van ser pioners per lluitar i reivindicar la igualtat en la diversitat.
Persones que van patir molt, que moltes d'elles fins i tot no van poder viure la seva diversitat públicament i en llibertat.
Aquesta festa del 28 de juny és una festa per mostrar la diversitat, per reivindicar la diversitat, per demanar respecte, per lluitar per la igualtat.
Perquè no olvidem que hui, el 2025, encara hi ha molts llocs al món on les persones com jo i com tantes altres LGTBIQ+ són encarcelades, són perseguides, són apartades socialment….
I per aquelles persones i pels que aquí patim els discursos de l'odi, hem de continuar celebrant aquest 28 de juny. I amb més força si cal.
Ni un pas enrere, que són les nostres vides.
I ja, per acabar, com feien els antics pregoners pels racons dels pobles en recitar un bàndol per ordre de la Sra. alcaldessa o del Sr. alcalde, en aquesta festa reivindicativa i tots i cadascun dels dies de l'any, us demano que sigueu feliços mentre visqueu.
– Vós convideu a viure en la diversitat, a gaudir de la diversitat
– Ik nodig jullie uit om in diversiteit et lleven, om van de diversiteit et genitin.
– Je vous convida a vivre dans la diversitat, a jouir de la diversitat.
– I convideu que live en diversity, to enjoy diversity.
– Vaig veure convido a viure nella diversità, a godere della diversità.
– Ich lade Sie ein, in der Vielfalt zu leben, die Vielfalt zu geniessen.
– Us convido a viure en la diversitat, a gaudir de la diversitat.
Cridem al món: llibertat, i més llibertat, i diversitat, i respecte, i colors, i drets…. i més llibertat per ser i per estar.
La mar de lliures !!!
