El ple de l'Ajuntament de Calp ha aprovat, amb els vots a favor de l'equip de govern (Som Calp, PSOE i Compromís), l'inici de la tramitació per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), amb l'objectiu de desclassificar els terrenys situats als sectors Garduix I i II, Pla de Feliu I i II i Ràfol I i II.
Una mesura històrica que permetrà protegir el pulmó verd del municipi i destinar aquests sòls a usos dotacionals per a benefici de tots els calpins.
La proposta ha comptat amb l'abstenció del partit Popular, que ha mostrat reticències i dubtes, i amb el vot en contra de Defendamos Calpe, tot i tractar-se d'una decisió demandada llargament per garantir la protecció mediambiental i desbloquejar la situació urbanística d'aquestes zones.
L'alcaldessa de Calp, Ana Sala, ha assenyalat que «després de sis anys sense que s'aportés cap solució definitiva, aquesta és la millor mesura per preservar zones verdes i, a més, generar sòl dotacional necessari per
infraestructures i serveis públics que demana el nostre municipi».
Per la seva banda, el regidor de Medi Ambient, Juan Manuel del Pi, ha insistit que «quan es governa, cal ser valents i prendre decisions. Protegir el nostre territori exigeix pensar sempre en l'interès general i actuar
en la línia de la legalitat vigent».
Des de l'equip de govern han rebutjat la idea que aquesta actuació siga improvisada, com ha insinuat l'oposició. Al contrari, es tracta d'una iniciativa recolzada per informes tècnics i jurídics, que també haurà de ser avaluada per la Conselleria abans de la seva aprovació definitiva. L'objectiu és evitar que el futur urbanístic de Calp continuï compromès i aportar seguretat jurídica i mediambiental.
Debat al ple per la desclassificació dels terrenys
Els sectors de Ràfol I i II, Feliu I i II i Garduix I i II conformen un gran pulmó verd de més de 300.000 m² en una zona de urbanitzacions residencials, aquests sectors apareixen ja al PGOU del 98 com a sòl urbanitzable, però, es tracta de terrenys rústics sense programar des de fa 27 anys i, per tant, la normativa permet a l'administració la seva desclassificació. Un cop aprovat l'inici de la tramitació al ple, el procediment es trasllada a la Comissió Territorial de Urbanisme de la Generalitat Valenciana, òrgan a què correspon continuar amb la tramitació.
L'Ajuntament pretén adquirir els terrenys compensant econòmicament els propietaris per expropiació atenent a la seva naturalesa de sòl rústic, és a dir que a l'hora d'indemnitzar els propietaris es valori el sòl tal com està i no pels drets urbanístics que no s'han arribat a materialitzar. Els informes tècnics valoren el metre quadrat a 5'37€.
El regidor de Defensem Calp, Toni Tur, va afirmar que «tenim molts dubtes sobre aquest punt pels seus canvis de criteri, nosaltres defensem una desclassificació a rústic, he mirat jurisprudència de casos similars i això em sembla un experiment o una foto que pot acabar perjudicant els calpins en el futur».
Per la seva banda el portaveu del grup popular, Miguel Crespo, va posar en dubte el procediment en assenyalar que «es proposa pagar a 5'37 € el m², aquesta acció no té garantia jurídica per a l'Ajuntament i pot comprometre jurídicament el municipi, hi ha diferents opcions per obtindre sòl dotacional i respectar els drets dels propietaris, no ens consten reunions o negociacions amb els propietaris. No sabem si amb anterioritat s'ha fet en aquest Ajuntament una expropiació forçosa, el PP considera necessari aconseguir sòl dotacional i protegir zones verdes, però també salvaguardar els drets dels propietaris».
El portaveu del grup socialista, Guillermo Sendra, va indicar que «l'oposició utilitza arguments diferents que ja han estat refutats, el que passa és que els resultarà difícil retratar-se davant de la ciutadania, això no és una batalla ecològica, és una batalla de justícia social, estem davant d'una proposta única i valenta que beneficia tota la ciutat, sinó l'oportunitat de demostrar que.
Sendra va explicar les tres opcions en aquest punt «la desclassificació a través de l'expropiació per obtindre terrenys que es dediquin a escoles, hospitals o zones esporteves, la de conservar el sòl com a rústic en mans dels propietaris perquè es puguen construir xalets a parcel·les de 10.000 m² i perdre sòl dotacional o permetre que els propietaris facin el que vulguen».
Ximo Perles, portaveu del govern i de Compromís, va intervenir assenyalant que «poques vegades com hui els legítims representants de la sobirania popular prenen una decisió tan fidel al mandat de la ciutadania», a més va explicar que «gran part d'aquest sòl va ser adquirit pels propietaris el 1997, just un any abans que s'aprovés el 98 rústic a urbanitzable». Perles també va recordar que «ja es va pagar a preu de rústic el terra de l'antic recinte firal, tot i haver-hi accessos, canaletes i tanca».
El regidor de Territori, Juan Manuel del Pino, va incidir que «no tenim ànim d'anar contra ningú, es tracta d'uns terrenys que fa 30 anys que no programen, en aquest temps Calp i el món ha canviat, hui hi ha una altra sensibilitat. Ja hi ha plans importants que cal desenvolupar com Benicolada, Saladar, Buenavista, Calp no ha parat de créixer». L'edil va explicar que s'ha intentat arribar a acords entre els propietaris sense resultat i va anunciar que ara s'inicia una tramitació que encara pot trigar anys.
L'alcaldessa, Ana Sala, va tancar el debat assenyalant que «aquesta és una decisió valenta, jo no tinc motxilles ni hipoteques, no he d'atendre instruccions d'altres com vostès que segueixen la veu del seu amo, els propietaris recorreran per discutir el preu del metro, no tenim res en contra dels propietaris, però després de sis anys de reunions i negociacions.
