El ple de l'Ajuntament de Benitatxell ha aprovat per majoria (amb els 7 vots a favor de l'equip de govern de Més Benitatxell; un vot a favor, una abstenció i un en contra de REDcv Benitatxell, i el vot en contra del partit Popular) una moció proposada per la regidoria de Educació en defensa del valencià i en contra de la consulta impulsada per la Conselleria dEducació de la Generalitat Valenciana sobre la llengua vehicular en els centres educatius públics.
La moció denuncia que aquesta mesura promou el conflicte lingüístic, ja que situa el debat a l'elecció entre valencià o castellà en lloc de fomentar programes que permetin una competència equilibrada entre les llengües oficials, i suposa una amenaça per a la supervivència del valencià, així com una vulneració dels drets lingüístics i educatius.
El passat 27 de juny del 2024 es va aprovar la Llei 1/2024 de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa, i que té com a objectiu atorgar a les famílies la possibilitat d'escollir entre valencià i castellà com a llengua vehicular dels fills i filles.
Com reflecteix la moció, el Poble Nou de Benitatxell, un municipi històricament valenciàparlant, s'enfronta ara a una situació desfavorable per al valencià atesa la seua idiosincràsia. El municipi compta amb una població en creixement on més del 50% dels seus habitants són de procedència estrangera. Aquesta diversitat és un valor, però també suposa un repte per a la preservació de la llengua i la cultura pròpies.
Així, tal com ha defensat el regidor d'Educació, Jorge Pascual, «davant la votació imminent sobre la llengua vehicular a les escoles, és fonamental que des de l'Ajuntament es prenguin mesures per promoure l'ensenyament en valencià, garantint així una formació integral i comxicotetiva per a les noves generacions». Pascual ha desgranat en diversos punts els beneficis d'estudiar en valencià, els quals van més enllà de la simple adquisició d'una llengua:
- El valencià és clau per accedir a molts llocs de treball dins de la Comunitat Valenciana, especialment en àmbits com l'educació, l'administració pública i altres sectors.
- Estudiar a valencià no només assegura el domini d'aquesta llengua, sinó que facilita l'aprenentatge d'altres llengües.
- Aprendre valencià permet accedir a una rica herència cultural.
- Estudiar al valencià no perjudica l'aprenentatge del castellà, sinó ben al contrari. Els alumnes que estudien al valencià solen obtindre molt bons resultats també en castellà.
- El valencià és part de la identitat com a poble i és un element clau dintegració per a les famílies provinents daltres països.
- Els xiquets i les xiquetes del Benitatxell tenen el dret d'aprendre la llengua pròpia del territori on viuen, i l'Ajuntament com a Administració té el deure de garantir aquest dret.
- Si es produeix un canvi de llengua vehicular a mitja etapa escolar tindrà conseqüències greus per a les famílies del poble. Alumnes que han estat estudiant tota la seva vida en una llengua es veuran obligats a canviar-ne una altra com a llengua base. A més, aquest canvi afectarà directament el programa Red Libros, important recursos econòmics de reutilització de llibres de text condemnat a desaparèixer, amb el consegüent perjudici econòmic que suposarà per a les famílies.
La moció conclou, entre altres coses, instar la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats y Ofertes de feina a suspendre la consulta ia obrir un procés de diàleg amb la comunitat educativa ia considerar les aportacions de la comunitat científica.
L'alcalde, Miguel Ángel García, per la seva banda, ha titlat de "fal·làcia" l'eslògan de "llibertat d'elecció" encunyat pel govern valencià del PP, ja que, segons ha argumentat, «només amb el fet que en un curs on només hi hagi una classe s'esculli per majoria simple una llengua o una altra, ja s'està privant d'aquesta llibertat d'elecció aquelles famílies que no hagen triat la llengua predominant».
A més, ha defensat el sistema trilingüe actual, que imparteix les assignatures en valencià, castellà i anglès en proporcions equivalents. «Els nens i nenes són esponges, i l'actual llei els permet no només aprendre tres llengües, sinó també obrir nous camins neuronals i d'aprenentatge». I ha advertit que «aquesta estratègia intenta desviar el debat i dividir la gent. Que a hores d'ara es torni a obrir una guerra política amb la llengua, quan el sistema actual tenia un consens majoritari de tota la comunitat educativa, no té cap sentit. S´havia creat una pau, s´havien respectat els terços, s´havia evitat la segregació i no s´havia imposat el valencià per sobre del castellà en un govern autonòmic obertament valencianista. Què hi havia malament en aquest sistema amb el mateix percentatge d'hores lectives per llengua?».
Com a portaveu del Grup Municipal Més Benitatxell i docent de professió, el regidor Víctor Bisquert ha explicat el "caos organitzatiu" que s'està patint aquests dies als centres docents amb aquesta nova mesura, per a la qual, assegura, "no s'ha comptat per res amb el criteri de la comunitat educativa". A més, ha assenyalat que "s'ha creat una divisió per tapar aspectes com ara que s'ha retallat la plantilla de professorat en gairebé 4.000 persones o que no s'estan cobrint les baixes de menys de 15 dies". Per tant, ha conclòs que “l'obligació de l'administració pública és garantir que totes les llengües es coneguin, especialment les minoritàries com el valencià”.
Xerrades sobre la llei de llibertat educativa
Precisament dimarts a la vesprada, el Centre Social del Poble Nou de Benitatxell la va acollir una xerrada organitzada per l'AMPA del CEIP Santa Maria Magdalena i l'Ajuntament sobre la llei de llibertat educativa impartida per Jaume Fullana, exdirector general de Política Educativa. A més, el proper dimarts 25 de febrer, també a les 19 hores al Centre Social, se celebrarà una altra trobada en castellà sobre la consulta de la llengua base, la qual estarà impartida per l'exprofessor de l'escola del poble i excoordinador de la Direcció General de Política Educativa Voro Gómez.
