Un any més, els 'Trobades a Beniarbeig' (Trobats a Beniarbeig) han començat amb la conferència inaugural de Vicenç Altaió sobre 'Miró i els poetes catalans'. L'escriptor beniarbegí i membre de la comissió organitzadora Tomàs Llopis va presentar el conferenciant a partir d'unes paraules que ell mateix havia escrit uns dies abans: «Quan vaig descobrir que Miró i Tàpies s'havien de llegir com a poetes, ho vaig entendre tot. No feu distinció entre art i poesia », una frase que podia resumir el punt de vista des d'on Altaió havia d'abordar el tema.
El seu currículum, tant en llibres publicats com en la participació a exposicions d'arts visuals i gestió cultural, repassat sumàriament per Llopis, ens situa davant d'un autèntic expert en la matèria, amb obres sobre el mateix Miró, Foix, Plànol, Gasch, Palau i Fabre, etc.
Tot això sense oblidar la dotzena de llibres de poesia publicats pel conferenciant i una llarga llista de participacions en diverses iniciatives culturals sempre al voltant de les arts a tots els seus vessants.
Altaió va començar la seva intervenció recordant que el 93 es trobava a Mont-roig, el poble on Miró va viure i va convertir en un tipus de religió, celebrant el centenari del seu naixement, i al seu costat Jacques Dupin va dir: «la gent, per entendre Miró , s'hauria de fixar en de quina manera els paysans treballen la terra i de quina manera els poetes en llengua catalana treballen el sentit de l'univers ». I a partir d'aquesta afirmació, Vicenç Altaió es va centrar en l'explicació de com es treballa una matèria idiomàtica i com s'eleva en l'essència de la llum i el sol.
Miró tenia certa dificultat per representar el sentit de la perspectiva i el seu mestre d'escola el va fer comprovar mitjançant el tacte i no pas la vista que hi ha un davant i un darrere de les coses. Aquesta anècdota ens ajuda a entendre una de les revolucions més grans que hi ha hagut al camp de la representació artística i que fa que Joan Miró siga un dels artistes més celebrats del segle XX. A continuació Altaió va anar repassant els diferents vincles de Miró amb la poesia a través d'autors com Novalis i la idea que l'univers és ple d'escriptures.
També l'artista va anar construint un món a la seva manera a través dels ritmes de la natura, de tres
idees essencials, poesia, catalanisme i revolta, i del coneixement que tenia Miró de Carnero, el Càntic dels càntics, l'espiritualisme de sant Francesc d'Assís, Apollinaire o Foix. Des d´aquest univers personal, el pintor obté el reconeixement de les avantguardes, catalana primer i més tard parisenca sobretot a partir de la relació que va mantindre amb Picasso.
I arribats en aquest punt, Altaió es va referir a una sèrie de poetes i de poemes, com ara 'Vocals' de Rimbaud on cada vocal té un significat i el so esdevé també una representació semàntica, la qual cosa suggereix el motiu pel qual Miró pinta sempre amb quatre colors bàsics en referència al número quatre, per exemple referit als humors del cos de què parlaven els clàssics.
El conferenciant també va considerar l'aportació de Mallarmé, poeta que crea el sentit de l'espai, i va comentar el poema 'un cop de daus no abolirà mai l'atzar' fora de la conducta lògica. Lautréamont, un altre dels poetes esmentats, que escriu amb fragments dels altres i en fa una ficció i una escriptura inventada, i finalment Baudelaire amb la idea que el llenguatge visual i el fonètic o l'olfactiu són un mateix llenguatge i que nosaltres som temples sinestèsics.
Totes aquestes aportacions suposen un canvi en la manera com les coses s'orienten. El conjunt d'aquestes aportacions qüestiona el sentit renaixentista de la perspectiva i per tant Miró pot pintar en pla, sense perspectiva, valorant els marges com a referent, ell diu els folls, pregats i il·luminats és a dir el foll que té una pressió mística i els peus a terra, l'il·luminat que veu allò que no es veu, despert entre adormits, i l'orada que parla amb metàfores; tots tres interessen més a Miró que no pas el fet de copiar la realitat. I en aquesta actitud es va mantindre fins que va morir.
En paraules del conferenciant, en temps del nazisme i de la guerra Miró pinta amb un nou llenguatge que posa en relació els humans amb la fe, que els torna a posar en relació amb les constel·lacions i amb la negra nit. Aquesta va ser la manera que l'artista va tindre d'enfrontar-se al feixisme ia les dictadures, creant un llenguatge revolucionari.
Després de l'exposició, al col·loqui, el conferenciant encara va aprofundir algunes idees que no havia pogut exposar prou. En finalitzar l'acte, i com a agraïment per la participació a les jornades, la regidora de cultura Ana Gallart va lliurar a Vicença Altaió un obsequi amb el disseny d'aquesta edició.
La propera sessió serà el 8 de febrer i anirà a càrrec de Joan M. Minguet que parlarà de 'Fascismes i avantguardes. L'art no és mai neutral”.
