Álex Coca Malagón va prendre possessió com regidor de l'Ajuntament de Calp pel grup municipal Som Calp al gener de 2026, substituint a Juan Manuel del Pi després de renunciar a l'acta de regidor. Des de llavors, ha assumit àrees de gran pes dins de la gestió municipal, com Joventut, Promoció Econòmica, Qualitat Urbana, Comerç i Urbanitzacions, a més de competències relacionades amb obres i serveis, neteja viària, recollida de residus, enllumenat públic, parcs i jardins ol'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC). A aquestes responsabilitats s'hi han sumat recentment les regidories de CREAMA i Ofertes de feina, incorporades a l'abril després d'una reestructuració de l'equip de govern.
En aquesta entrevista, Coca aborda alguns dels principals reptes i projectes que afronta actualment el municipi, des del pla de millora en urbanitzacions i l'ampliació de punts per a la gestió de restes vegetals fins a les actuacions previstes per reforçar la imatge urbana de cara a la temporada estival. També repassa les iniciatives impulsades en matèria de comerç i promoció econòmica, amb cites destacades com Fira Calp o Alacant Gastronòmica, així com les línies de treball a Joventut, ocupació i formació, posant el focus a la dinamització econòmica i en la creació doportunitats per als joves de la localitat.
PREGUNTA. L'Ajuntament es troba immers en el pla de millora a urbanitzacions. Què és el més destacable del pla i en quin punt es troba?
RESPOSTA. La veritat és que tenim un pla de millora perquè les urbanitzacions en tenen molta necessitat. I el que volem és que es faci de manera global, que no sigan pegats per zones simplement, sinó que es faci urbanització per urbanització i que estigui tot ben fet.
El que volem és actuar en el tema del asfalt perquè hi ha molta necessitat per part dels veïns. També en el tema de la il·luminació. Ara, al nou romanent, hem inclòs tres projectes que ja estem tirant endavant. Un és el de les fanals elèctrics amb cablejat a Carrió, perquè no poden ser solars.
Tenim també una actuació a la partida Garduix, on passa el mateix. És una zona de pinada i per això no hi podem posar il·luminació solar. Els tècnics tampoc no ho aconsellen així i cal escoltar-los, perquè són els que saben. I després hi ha la avinguda Casanova, que es va quedar parada fins a un punt i volem donar-li continuïtat, perquè són les avingudes principals des d'on després es desglossen les urbanitzacions.
A més de l'enllumenat i l'asfaltat, estem treballant a la senyalització, perquè n'hi ha algunes de molt deteriorades i hem de donar-los un canvi perquè sigan més visibles. I en el tema de la neteja, tant de les jardineres com del desbrossament de les voreres, que és molt important.
Volem treballar de manera diferent a abans. Abans el desbrossament es feia per parts i per urgències veïnals: anaven a una urgència, després a una altra… picotejant, per dir-ho d'alguna manera. I el que volem ara és ficar-nos en una urbanització, acabar-la i, a partir d'aquí, passar a una altra.
P. Dins daquestes actuacions en urbanitzacions, els veïns solen reclamar criteris clars dintervenció. Quines prioritats o indicadors es fan servir per decidir a quines zones s'actua primer?
R. Nosaltres ens guiem molt pels tècnic, perquè al final són ells els experts realment. Nosaltres estem dia a dia a les urbanitzacions, a peu de carrer, però ells coneixen millor que nosaltres el deteriorament i les necessitats.
Treballem en conjunt i, a partir d'aquí, veiem també les queixes veïnals, perquè ens reunim amb veïns per conèixer quines necessitats tenen. Veiem on s'havia treballat amb anterioritat, quines zones encara no s'han treballat i comencem normalment per les menys recents.
P. En relació amb la gestió de restes vegetals, quants punts específics per dipositar poda estan operatius en aquest moment? Es preveu ampliar-los?
R. No sé dir la quantitat exacta de punts que hi ha ara mateix, però sí que puc dir que l'empresa ens ha concedit més contenidors i, juntament amb els tècnics de l'Ajuntament, estem estudiant els punts estratègics on els hem d'ubicar. Perquè la poda és una cosa que no es pot tallar rotundament. La gent continuarà tirant-la on pugui. Vénen amb el camió, ho fan súper ràpid, i moltes vegades no fa temps ni a trucar a la Policia. Quan arriba la policia, el camió ja se n'ha anat.
Ja que no podem tallar-lo d'arrel, almenys volem donar-ne una solució primerenca als veïns, que és posar més punts de contenidors a llocs estratègics i tindre-los més controlats. El que no volem és que dipositin tant podes com estris a les bateries de contenidors, perquè és del que més es queixen els veïns, que veuen tot això pràcticament a la porta de casa seva. Volem tindre-ho molt més controlat.
P. A l'àmbit de comerç i promoció econòmica, un dels esdeveniments destacats és la Fira Calp. Què podeu avançar sobre l'edició del 2026?
R. A mi, com a ciutadà, és un esdeveniment que m'encanta. El poble respon molt bé i per això m'agrada tant. Des de la Regidoria de Promoció Econòmica portem treballant pràcticament des del febrer, perquè a l'administració pública has d'anar amb molt de temps d'antelació per temes de licitacions, actuacions i altres.
Estic content per com està sortint tot, perquè tant els ciutadans com els comerços i les actuacions locals, que a més col·laboren sense cobrar res, s'impliquen molt a la fira.
La idea és que no només siga una fira gastronòmica, sinó que hi hagi tota mena de comerços. És veritat que el que més atrau són les tapes i la gastronomia, però volem que siga gran i que també doni visibilitat a altres comerços de Calp, no només els gastronòmics. És una oportunitat molt bona per a ells.
Tenim ja tancades les actuacions locals i també les de la productora que ve aquest any. A més, hem implementat una novetat, després de les orquestres o tributs hi haurà DJs locals per donar-li també un impuls al oci nocturn i que la gent es quede més temps a la fira. Que no siga només “so i me'n vaig a casa”, sinó que continuï un poc la festa allà.
P. Lligat a la projecció gastronòmica del municipi, Calp participa a Alacant Gastronòmica. Quines novetats s'estan preparant?
R. Alacant Gastronòmica sí que tindrà molts canvis respecte de l'any passat. Ho volem fer en gran i volem promocionar Calp sobretot a la zona d'Alacant, que és on més repercussió podem tindre i on més ens podem vendre. Volem promocionar especialment el Peix de Calp i la gamba blanca que tenim aquí. Així també ajudem a la Confraria de Pescadors, perquè tots sabem pel que han passat, i és una bona manera dajudar a promocionar-se i vendre el seu producte.
A més, en tenim diverses marques registrades de Calp a les que volem donar molta visibilitat. No només volem centrar-nos en gastronomia, també incloure turisme y platges, tot un poc englobat. L'any passat vam tindre un estand xicotet i aquest any hem demanat un recinte més adequat a tot el que portarem.
P. Més enllà dels esdeveniments puntuals, la dinamització del comerç és un repte continu. Quines mesures específiques s'estan impulsant des de la regidoria per mantindre l'activitat comercial durant tot l'any?
R. Tenim la sort que darrerament Calp té gent durant tot l'any. Sí que seguim potenciant esdeveniments puntuals com Nadal, Setmana Santa o estiu, perquè són moments importants. Però fora d'això, el que volem és desestacionalitzar la economia i que no es compri només en aquestes dates concretes. Aquest aspecte el treballem molt amb els Bo Comerç i amb l'associació de empresaris, que ens ho reclamen perquè per a ells és molt important i la ciutadania respon molt bé.
Estem tirant endavant nova convocatòria i esperem poder-la fer abans d'acabar l'any. Nosaltres estem en comunicació contínua amb l'associació i treballem junts. Tot el que puguem fer fora d'aquelles temporades on ja hi ha moviment per si mateix, ho fem sense cap problema.
P. Recentment ha assumit també les competències de CREAMA i Ocupació després d'una reestructuració de l'equip de govern. Com es planteja aquestes àrees? Quines són les accions que es posaran en marxa o com es reforçarà la línia seguida fins ara?
R. Vaig tindre una reunió amb les tècniques i la veritat és que la planificació que tenien per a tot l'any estava molt bé i no cal retocar pràcticament res perquè han fet una bona feina. La idea és continuar amb aquesta línia. Tenim un esdeveniment important, la xerrada de comunicació innovadora, i ja estem treballant perquè ixi tot endavant.
Quant a CREAMA, estem també en contínua comunicació amb lassociació dempresaris per conèixer realment quin tipus de personal necessiten. Perquè no volem treure formacions si no hi ha demanda després d'aquest perfil laboral. El que volem és que les persones que facin els cursos de formació després puguen treballar aquí, a Calp, i tinguin oportunitats reals. Per això és important aquesta comunicació amb l'associació i, a partir d'aquí, treure les formacions més adequades.
P. Des de l'àrea de Joventut, s'ha presentat la nova marca 'Jove Calp. El punt on tot comença”. Per què és important aquest espai al municipi?
R. El que busquem des de la Regidoria de Joventut és que, sobretot amb Calp Jove, la gent jove tingui el seu propi espai d'oci. Quan jo era més jove no teníem aquesta oportunitat de tindre un espai amb taula de taula, PlayStation, jocs de taula o simplement un lloc per quedar amb amics, fer deures o passar l'estona. Havíem de quedar a la Casa de Cultura oa casa d'algú, i això suposa.
Amb Joventut volem això, que els joves tinguin el seu propi espai i també activitats dirigides per a ells. Amb el nou plec volem continuar impulsant tot això.
Abans era monitor d?extraescolars i ara sóc entrenador d?un equip de futbol aquí a Calp. I ells, els xavals, són un poc el meu conillet d'índies, perquè les necessitats que em traslladen intentem aplicar-les aquí. Estem en contínua comunicació amb la gent jove per oferir-los oportunitats d'oci a Calp.
P. Dins de Joventut, Calp ha apostat per l'Escola de Joves Emprenedors juntament amb Benissa i Teulada Moraira. Com marxa la iniciativa? Quina rebuda ha tingut per part dels més joves del municipi?
R. Sempre en té una gran acollida. L'escola consisteix a fer projectes reals relacionats amb l'entorn del municipi i, a partir d'aquí, treballar tant individualment com en equip. També es fan xerrades i presentacions dels projectes que realitzen. Això ajuda molt els joves a aprendre fent, que no siga tot teòric. Ells mateixos, amb els recursos de què disposen i les propostes que els fa l'escola, busquen solucions a situacions reals de diferents entorns.
Ara tenim la clausura aquest dijous al auditori de Calp i, com cada any, la veritat és que té molt bona rebuda. Tots els joves que preguntes solen voler repetir o recomanen l'experiència per a l'any següent.
P. Finalment, després del treball realitzat per les brigades municipals durant la Setmana Santa, el municipi ja es prepara per a la temporada estival. Quins reforços o actuacions s'estan planificant per afrontar aquest període de més afluència?
R. La veritat és que tenim un gran equip a les brigades, tant tècnics com treballadors, i nosaltres planifiquem durant tot l'any. No és arribar a Setmana Santa oa l'estiu i començar a córrer perquè no hi arribem. Intentem treballar sempre amb planificació. Sí que és veritat que en una ciutat cada dia sorgeixen problemes i comunicats de treball, i intentem arribar a tot.
Per exemple, als parcs, quan arriba la temporada alta ja treballem des d'abans per poder arribar en condicions. No esperem a una setmana abans de Setmana Santa o estiu per actuar a berenars o zones verdes. No treballem amb presses quan arriba l´estiu, sinó tenim una planificació anual de treball a cada parc.
I passa el mateix amb jardins, mitjanes i la resta d'espais públics. Treballem amb planificació anual i també atenent incidències diàries o setmanals. La veritat és que estic molt content amb les brigades perquè responen a tot i sempre estan disposats a treballar i arreglar el que calgui al poble.
